Per què trontolla l’estabilitat alemanya?

BerlínEl tret de sortida no oficial a una de les campanyes electorals més curtes que ha tingut Alemanya va ser dimecres al Bundestag. Durant la sessió parlamentària, el to dels líders dels grups polítics va ser especialment dur i ple de lemes electorals. Feia només una setmana que el canceller Olaf Scholz havia expulsat el ministre de Finances del partit liberal FDP i precipitava la convocatòria d’eleccions anticipades, que se celebraran set mesos abans del previst. Era el dia que el món es llevava amb la notícia de la reelecció de Donald Trump i molts esperaven que Europa reaccionaria forta i unida. A Berlín, però, la mala maror entre els tres socis –socialdemòcrates, verds i liberals– arribava a un punt sense retorn i es va trencar l’únic tripartit que ha governat mai el país. 

L’economia més important de l’eurozona acumula titulars negatius i ara s’hi suma una crisi política amb pocs precedents. “Des del 2005 que no teníem eleccions anticipades, quan el canceller Gerhard Schröder tenia majoria, les va provocar per reforçar el seu suport. Ara, en canvi, s’han de convocar perquè, sense els liberals, el govern no té capacitat de governar ni aprovar lleis”, explica a l'ARA el periodista Hans von der Burchard, que informa sobre Scholz a Politico des que es va convertir en canceller el 2021. “El pla de Scholz ha fracassat. Quan va inaugurar la coalició va dir que era un model de renovació política que es revalidaria als següents comicis. Ha passat tot el contrari: ha fallat estrepitosament”.

Per entendre com ha arribat Alemanya a perdre l’estabilitat que la caracteritza cal tenir en compte que les disputes ideològiques entre els tres socis han estat constants des de l’inici. Les conseqüències de la guerra d’Ucraïna han tensat encara més la relació, i la divergència d’opinions sobre quina és la millor recepta per reanimar l’economia ha engegat la coalició a dida. Von der Burchard augura una campanya agressiva a les xarxes socials, en les quals en aquests dos temes centraran bona part del debat. Els partits estan molt dividits sobre si cal enviar míssils de gran abast Taurus a Ucraïna i sobre si cal trencar o no el sostre de dèficit públic per animar les inversions. Apunta que la gestió de la migració, les pensions, les polítiques climàtiques i el futur de la indústria també seran temes clau. 

Ascens de l'extrema dreta

El trumpisme també ha fet escola a Alemanya. Les enquestes auguren bons resultats pel partit d’extrema dreta AfD, que podria doblar el nombre de votants, del 10% del 2021 al 18% actual. La seva candidata, Alice Weidel, va assegurar durant el debat al Parlament que si arriben al govern deportaran immediatament tots els immigrants sense papers. L’aspirant que té més números de convertir-se en canceller, el conservador Friedrich Merz, va descartar contundentment pactar-hi: “Ni abans, ni després, ni en cap moment, el meu grup cooperarà amb la vostra gent”. 

Últimament, tots els partits han endurit les seves posicions sobre migració i el govern va imposar controls aleatoris a les fronteres terrestres aquest setembre. La retòrica racista és freqüent a les files d’Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), un partit populista d’esquerres que es presenta per primera vegada a les federals i que ja acumula un 6% d’intenció de vot. La líder del partit també és coneguda per oposar-se a la implicació militar d’Alemanya. Igual que l’AfD, està en contra d’incrementar el suport a Ucraïna i proposa pactar el final de la guerra amb Rússia. Una posició que, com passa als EUA, té molts seguidors a Alemanya, el segon donant més important d’Ucraïna.

Aquest divendres, Scholz va sorprendre en convertir-se en el primer líder occidental que parla amb Vladímir Putin des de finals del 2022, pocs mesos després que comencés la guerra a Ucraïna. Segons va transcendir, va instar-lo a retirar les tropes i a iniciar converses de pau amb Ucraïna. Verds, liberals i conservadors, en canvi, són partidaris d’enviar Taurus i d’augmentar la inversió en defensa també a casa.

Malgrat que a Alemanya la polarització no arriba als nivells dels Estats Units, hi ha hagut episodis que fan saltar les alarmes. Durant les campanyes electorals als estats federats de l’est els últims mesos hi ha hagut atacs violents contra candidats de diversos partits. La ministra de l’Interior assegura que els grups d’extrema dreta són l’amenaça de seguretat més gran del país. El cas més greu es va destapar el 2022 quan la policia va detenir un grup d’extremistes connectats amb el moviment Reichsbürger (ciutadans del Reich) per planificar un cop d’estat al parlament federal.

Preocupació per la inflació

El que segur que és semblant als nord-americans és la preocupació dels alemanys per la pujada del preu al carro de la compra. A més, l’economia es troba estancada i la indústria, inclosa Volkswagen, és lluny de l’admiració que causava anys enrere. Amb els preus de l’energia disparats i l’envelliment de la població, l’expert en economia de la fundació Bertelsmann Armando García Schmidt constata que el debat ideològic en aquest àmbit serà intens. “La qüestió de la intervenció pública, quant ha d’invertir l’estat i d’on han de sortir els diners, serà central –assegura–. És el tema que ha dut al trencament de la coalició perquè no hi ha consens, simbolitza la confrontació entre polítiques de despesa i la disciplina fiscal”.

Des del 2009, sota la batuta d’Angela Merkel, Alemanya té una norma rígida que no permet l’endeutament. Mentre que socialdemòcrates i verds són partidaris de canviar-la per tenir més flexibilitat, els liberals s’hi oposen de ple per evitar que les generacions futures en pateixin les conseqüències. El conservador Merz ha obert per primera vegada la porta a revisar-la aquesta setmana, tot i que no ha fet una proposta concreta. García Schmidt detalla que es tracta d’una reforma complicada perquè requereix la majoria de dos terços del Bundestag. 

Considerat el canceller més dèbil de la història, Scholz se sotmetrà a una moció de confiança el pròxim 16 de desembre que té difícil superar i desembocarà en les eleccions del 23 de febrer. Encara no se sap si ell serà el candidat socialdemòcrata o el partit canviarà de parer i, com molts demanen, ho serà el ministre de defensa, Boris Pistorius, molt més popular.

Els mesos més durs de l’hivern seran de campanya a Alemanya. Von der Burchard recorda que no és habitual, perquè tradicionalment les federals són a la tardor. I es pregunta si veurem els candidats als mercats de Nadal, fent mítings entre Glühwein (vi calent) i salsitxes.