El trio de velles glòries que vol salvar la UE de Putin i Trump

Brussel·lesLa sensació és que Europa ja no és el que era i que li cal una sacsejada. Ha perdut competitivitat respecte a la Xina i els Estats Units, està amenaçada per l'expansionisme del règim de Vladímir Putin i veu com les seves democràcies liberals es van debilitant de mica en mica, amb una extrema dreta creixent i endinsades en una inestabilitat política gairebé constant. I, per això, la Unió Europea ha invocat la saviesa d'un trio de velles glòries amb certa ascendència a Brussel·les: l'expresident del Banc Central Europeu (BCE) Mario Draghi, l'exprimer ministre italià Enrico Letta i l'expresident finlandès Sauli Niinistö.

Aquests tres exlíders han sigut els grans escollits pels estats membres de la UE i la mateixa presidenta de la Comissió Europea, Von der Leyen, perquè marquin el camí a seguir al bloc comunitari i en salvin el model social i econòmic que el caracteritza. Draghi s'ha concentrat en com impulsar la indústria comunitària i la seva competitivitat, Letta en potenciar una major unió del mercat únic, i Niinistö en l'objectiu de recuperar sobirania militar i preparar-se davant el perill que suposa Rússia.

Sense cap mena de dubte, l'estudi que ha sigut més discutit i portarà més cua és el de l'expresident del BCE. L'informe del batejat com el salvador de l'euro ja és gairebé un text sagrat a Brussel·les. Tothom coincideix, des de l'extrema dreta fins a l'esquerra i des del nord fins al sud, que les receptes de Draghi són òptimes i necessàries. Ara bé, com tots els textos sagrats, ja té diferents interpretacions i tothom en ressalta les parts que més li convenen.

L'expresident del BCE assegura que cal una mena de nou pla Marshall per impulsar el teixit fabril europeu i potenciar-ne la innovació i la productivitat, sobretot davant dels Estats Units de Donald Trump i la Xina. En aquest sentit, tot i que la UE es manté forta en la indústria més tradicional, l'economista italià constata que el bloc comunitari gairebé no té grans tecnològiques, i aposta per intentar liderar les tecnologies que es preveuen cabdals en un futur i encara estan en vies de desenvolupament, com ara la intel·ligència artificial. També recomana incrementar el nivell d'inversió en ensenyament, reduir les traves burocràtiques o accelerar la transició energètica, que també veu com una gran oportunitat econòmica.

El problema, però, és d'on han de sortir tots els diners que calcula Draghi que es necessiten per desplegar el seu pla: entre 750.000 i 800.000 milions d'euros anuals d'inversió extra, l'equivalent a prop del 4,5% del producte interior brut (PIB) del bloc comunitari. Com sempre, els països del sud i el mateix expresident del BCE pressionen perquè s'emeti més deute comú i es creïn uns eurobons similars als de la recuperació postcovid. I, en canvi, els països del nord s'hi neguen en rodó i volen evitar endeutar-se més, i menys encara si és de forma conjunta amb la resta de socis europeus.

En l'últim Consell Europeu aquesta divisió es va fer evident i tot apunta que la UE es tornarà a encallar en una gran negociació sobre com finançar el pla de reflotament de la UE, tal com va passar amb la crisi econòmica i la de la pandèmia. I, per aquest motiu, Draghi ha alertat que "no es pot tornar a procrastinar" i "trigar massa a arribar un consens".

Pel que fa a l'informe Letta, ha passat més desapercebut. Ara bé, ja s'avançava a les línies mestres de l'estudi de l'expresident del BCE i, entre d'altres, demana agilitzar l'entrega d'ajudes de les administracions per impulsar la innovació i la indústria, invertir molt més en energies netes o culminar d'una vegada el mercat únic europeu i l'harmonització fiscal. Més enllà d'aquestes propostes, molt similars a les de Draghi, també aposta per crear una borsa europea per a empreses tecnològiques, unificar l'espai radioelèctric del bloc comunitari i millorar les connexions entre grans ciutats europees amb trens d'alta velocitat.

Mentalitat militar

A banda de la qüestió econòmica i industrial, la Unió Europea també vol impulsar la seva sobirania militar i deixar de dependre dels Estats Units. I, en aquest sentit, més enllà d'incrementar la despesa en matèria de defensa i la capacitat de fabricar armes del bloc comunitari, Niinistö aposta per seguir les petjades de Finlàndia i "canviar la mentalitat civil i militar" dels ciutadans europeus. És a dir, preparar-los per a un possible conflicte dins d'un estat membre.

D'aquesta manera, l'expresident finlandès i assessor de Von der Leyen creu que la millor manera de dissuadir Rússia de potencials ofensives o d'atacs híbrids contra els estats membres és tenir una Unió Europea amb poder militar i amb ciutadans comunitaris capaços d'autodefensar-se. "Cal estar preparats per al pitjor escenari", va advertir Niinistö en la presentació del seu informe.