Per què ningú s'atreveix a treure Stoltenberg del capdavant de l'OTAN?

Brussel·lesEl secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, no se surt mai del guió i sempre diu les paraules exactes, com si tingués un teleapuntador al davant i llegís fil per randa el text que prèviament han acordat els aliats. No se li escapen estirabots i domina molt bé el llenguatge de la diplomàcia militar. Quan de manera excepcional deixa anar un titular, es tracta d'un petit matís que està molt estudiat i que compta amb el vistiplau dels socis atlàntics. Mediàticament, esclar, no dona gaire joc i els periodistes sovint es queixen que és com un disc ratllat, però entre els diplomàtics genera una tranquil·litat i confiança absoluta. "És una figura de gran consens", resumeixen fonts atlàntiques.

Per aquest motiu, l'OTAN ha tornat a prolongar el mandat de Stoltenberg al capdavant de l'organització un any més, fins al setembre del 2024. Ja hi porta gairebé nou anys, des de l'octubre del 2014, i ningú s'atreveix a traure'l de la secretaria general de l'Aliança Atlàntica en un moment tan delicat com l'actual, en plena guerra d'Ucraïna i en un moment de canvi determinant per al futur del bloc militar occidental.

A més, si el context continua igual i no hi ha cap candidat capaç de fer-li ombra, es preveu que el seu lideratge a l'OTAN vagi encara per més llarg. "Si d'aquí un any les condicions que ens han portat a prolongar-li el mandat són les mateixes, el més lògic és que optem per prendre la mateixa decisió i mantenir-lo un any més", apunten fonts diplomàtiques. De fet, l'únic candidat que realment va fer el pas endavant públicament és el ministre de Defensa britànic, Ben Wallace, però no va acabar de convèncer als aliats.

Els socis atlàntics prefereixen que el secretari general hagi ostentat abans càrrecs amb més responsabilitat que el de ministre, com ara cap d'estat o de govern, o dirigent d'alguna institució supranacional. A més, Wallace no és una figura de consens: temien les seves sortides de to, com la que va protagonitzar dimecres durant la cimera de l'OTAN de Vílnius (Lituània). "Els vaig dir als ucraïnesos l'any passat, quan vaig conduir onze hores fins a Kíiv perquè em donessin una llista [amb peticions], que no soc Amazon", va dir Wallace sobre les demandes de més armament per part d'Occident del president ucraïnès, Volodímir Zelenski.

A més, el secretari general de l'OTAN ha de comptar amb la benedicció del president dels Estats Units, i Joe Biden no les tenia totes. Al líder nord-americà, pels seus orígens irlandesos, no li feia gaire gràcia que Wallace hagués fet de soldat a Irlanda del Nord durant els Troubles i li va acabar de fer la creu quan el titular de Defensa britànic va anunciar els plans d'entrenar pilots ucraïnesos amb els avions estatunidencs F-16 sense consultar-ho ni acordar-ho prèviament amb Washington.

Un dels noms que sona amb més força per al futur i que genera més consens és el de l'actual presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. El fet de posar una dona al capdavant de l'OTAN, molt dominada per homes, agrada als socis atlàntics, perquè creuen que podria ser positiu per a la imatge de l'organització. Ara bé, si els resultats de les pròximes eleccions europees del 6 i el 9 de juny de l'any que ve són similars als dels anteriors comicis, el més natural és que Von der Leyen revalidi el seu mandat al capdavant de l'executiu comunitari.

També van publicar-se informacions que apuntalaven al primer ministre dels Països Baixos, Mark Rutte, però dilluns va anunciar que deixava la política i va descartar explícitament ocupar cap càrrec en un futur a la Unió Europea o a l'Aliança Atlàntica. Un altre dels noms que van sortir va ser el del president espanyol, Pedro Sánchez, però fonts atlàntiques neguen que ni tan sols s'hagi plantejat de manera informal com una opció, almenys a curt o a mitjà termini.

El passat anti-OTAN de Stoltenberg

Quan el 2014 l'expresident estatunidenc Barack Obama i l'excancellera alemanya Angela Merkel van propulsar Stoltenberg a la secretaria general van saltar les alarmes entre alguns alts dirigents militars de l'Aliança Atlàntica, perquè desconfiaven del seu passat d'esquerres i pacifista. Va ser primer ministre de Noruega (2005-2013) i ministre d'Energia, Finances i Indústria pel partit socialista, i quan dirigia les joventuts socialdemòcrates noruegues s'oposava fermament a la guerra del Vietnam i a la pertinença de Noruega a l'OTAN. Fins i tot, com a protesta, va anar a tirar pedres a l'ambaixada estatunidenca a Oslo.

Com molts dirigents socialdemòcrates, però, Stoltenberg va canviar radicalment d'opinió sobre l'existència d'un bloc militar occidental dominat pels Estats Units i s'ha convertit en un secretari general exemplar. Tothom ha oblidat el seu passat antiatlantista i ningú s'atreveix a traure'l del capdavant de l'OTAN en plena invasió russa contra Ucraïna. "La qüestió és: qui poses? Al final ens trobem buscant una figura que s'hi assembli i que tingui les mateixes aptituds que ell, però és molt complicat. Així doncs, tant per tant, el deixem a ell", conclou un diplomàtic.