La candidatura de Michel obre la cursa per evitar que Orbán presideixi el Consell Europeu
El dirigent belga mou fitxa i anuncia que deixarà la presidència del Consell Europeu al juliol per presentar-se a les europees
Brussel·lesTret de sortida al joc de cadires per ocupar els grans càrrecs de la Unió Europea. Aquest cap de setmana, just abans que es reprengui l'activitat a les institucions europees després de les vacances de Nadal i menys de sis mesos abans de les eleccions europees del 6-9 de juny, Charles Michel ha sigut el primer a moure fitxa i ha anunciat que es presentarà com a cap de llista del Moviment Reformista (partit liberal de la part francòfona de Bèlgica). Un moviment que podria comportar que el president hongarès, l'ultradretà i euroescèptic Viktor Orbán, presideixi de forma temporal el Consell Europeu si els Vint-i-set no troben un substitut a Michel.
De fet, per aquest motiu, la decisió del dirigent belga ha aixecat tanta polseguera. Si els Vint-i-set no troben un substitut de Michel abans de principis de juliol, Orbán presidiria la institució fins al novembre, que és quan s'hauria acabat el mandat del dirigent belga. Aquesta situació es pot donar perquè Hongria ostentarà la presidència rotatòria del Consell de la UE el segon semestre.
Ara, els socis europeus hauran d'escollir a correcuita el president del Consell Europeu després de les eleccions del juny. El dirigent belga ja se n'ha espolsat la responsabilitat i ha dit que avisa "amb temps" perquè els Vint-i-set evitin que Orbán, que entrebanca de forma sistemàtica el suport de la UE a Ucraïna, acabi dirigint cimeres europees crucials per a tota mena d'assumptes, especialment per a la guerra contra Rússia.
El dirigent belga argumenta que el fet que un president en actiu del Consell Europeu concorri per primera vegada a la història en uns comicis europeus és un exercici democràtic i defensa que la seva "responsabilitat és retre comptes de la feina feta durant els últims quatre anys i del projecte de futur" que presenta per a la UE.
Els arguments de Michel, però, no acaben de convèncer. Una de les veus més dures ha sigut l'eurodiputada Sophie In't Veld, també del grup liberal. "El capità ha abandonat el vaixell enmig de la tempesta. Si està tan poc compromès amb el destí de la UE, com de creïble és com a candidat?", ha escrit a X la neerlandesa, que és del mateix grup que el dirigent belga.
Les aspiracions de Michel
El dirigent belga no ha concretat quin càrrec aspira a ocupar i ha evitat aclarir si pretén revalidar el seu mandat com a president del Consell Europeu o, per exemple, liderar la Comissió Europea. Tanmateix, la principal favorita a liderar l'executiu comunitari és l'actual presidenta, l'alemanya conservadora Ursula von der Leyen, amb qui té molt males relacions i manté una lluita aferrissada per erigir-se en el màxim dirigent del bloc europeu des de l'inici d'aquest mandat.
Alguna de les altres opcions és la presidència de l'Eurocambra, actualment en mans de la també conservadora Roberta Metsola, o baixar un esglaó en l'escala de poder i acontentar-se amb ser comissari europeu. Cal recordar, en tot cas, que el grup parlamentari liberal és el tercer més important del Parlament Europeu i que, per tant, els conservadors i els socialdemòcrates tenen més pes a l'hora de negociar quins grans càrrecs es queden.
Sigui com sigui, l'actual president del Consell Europeu s'assegurarà representació a l'Eurocambra i, d'aquesta manera, ja té garantida alguna posició de poder a les institucions europees, si bé el seu mandat ha passat amb més pena que glòria i s'ha vist molt eclipsat pel lideratge i la projecció internacional de Von der Leyen.
Reynders vol presidir el Consell Europeu
La jugada de l'actual president del Consell Europeu ja ha desencadenat altres moviments. El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, que és del mateix partit que Michel, ha vist obstaculitzada la seva voluntat d'obtenir representació a l'Eurocambra o d'aconseguir algun càrrec de pes en les institucions europees. Tot i això, Reynders no es rendeix i, segons diferents mitjans belgues, ha apujat l'aposta: la secretaria general del Consell d'Europa. Aquest dimecres el govern belga decidirà si dona suport a la candidatura de Reynders.
Qui encara no ha avançat les seves intencions és Von der Leyen. L'arxienemiga interna de Michel ha jugat un paper de lideratge en la pandèmia del covid i de la guerra d'Ucraïna que l'han posicionat com a líder indiscutible de la UE, molt per damunt de l'actual president del Consell Europeu. Si bé el seu paper en la guerra d'Israel i Palestina fins ara ha estat galdós i per a gran part dels dirigents europeus massa prosionista, fins i tot saltant-se els consensos comunitaris sobre el conflicte, els conservadors continuen liderant les enquestes i Von der Leyen és el nom que sona amb més força per tornar a capitanejar l'executiu de la Unió Europea. Michel, de moment, no li fa ni pessigolles.