Tres premis Nobel desafiant les bombes i la presó per jutjar els crims de Guerra de Putin

BarcelonaQuan es troben al barri del Raval, Oleksandra Romantsova i Aleksandr Txerkasov es fonen en una abraçada. Ella acaba d’arribar de Kíiv, on treballa documentant els crims de guerra de Rússia. Ell ha volat des de París, on s’ha hagut d’exiliar després que el centre de drets humans de Rússia que presideix fos il·legalitzat. I Natàlia Satsunkèvitx, que defensa els presos polítics de la ferotge dictadura a Bielorússia, ha vingut des de Vílnius. Els seus països lluiten en una guerra que ara no sembla tenir sortida, però són al mateix bàndol. Fa molts anys que fan una feina silenciosa desafiant la repressió, normalment sense gaires recompenses. Però fa uns quants mesos els van concedir el Nobel de la pau. Dilluns protagonitzaran la primera Jornada de la Pau al Parlament, organitzada per l’ICIP, Novact i Lafede.cat.

“A Ucraïna les coses són molt senzilles: si no et cau un míssil al cap surts a treballar”, diu Romantsova amb l’humor negre que s’ha imposat en la vida dels ucraïnesos des que fa gairebé un any el Kremlin va llançar la invasió del país a gran escala. Per a ella sortir a treballar és anar a documentar els crims de guerra de Rússia. El Centre per les Llibertats Civils d’Ucraïna, que dirigeix, ja n’ha documentat 31.000 casos i impulsa la iniciativa de crear un Tribunal especial contra l'Agressió Russa, que té el suport d'altres organitzacions ucraïneses.

Justícia internacional

“La Fiscalia ucraïnesa té oberts 71.000 expedients, però ja ens han dit que només en poden elevar vint al Tribunal Penal Internacional perquè són crims de guerra o contra la humanitat”, explica. Com els desplaçaments forçats o el segrest de criatures. “Per això sabem que cal un tribunal especial per jutjar els responsables polítics de l’agressió i l’ocupació d’Ucraïna, i esperem que s’hi incloguin també els que hi han contribuït amb propaganda”, afirma.

Treballen per la pau i alerten que no hi ha pau sense reparació mentre els crims de guerra quedin impunes. Insisteixen que els mals d’avui venen del passat. “La primera guerra de Txetxènia, quan Putin va arribar al poder, es pot comparar amb la d’Ucraïna: a Grozni van matar entre 25.000 i 29.000 persones, gairebé com a Mariúpol. Hi ha una cadena d'impunitat que cal trencar”, diu Txerkasov. “La democràcia a Rússia es va curtcircuitar amb la guerra, a base d’operacions especials antiterroristes que es van convertir en un mètode del govern, es va destruir el sistema parlamentari i de partits, la premsa lliure... I després va venir la societat civil, amb la declaració de les organitzacions com a extremistes i després com a agents estrangers”, recorda el president del centre de drets humans Memorial, avui també prohibit a Rússia. “I ara què tenim? Un desert”, sentencia.

La bielorussa, la ucraïnesa i el rus estan d’acord: l’atac de Putin a Ucraïna arriba després de moltes guerres en què els crims ordenats pel president rus han quedat impunes. “El general rus que comandava la brigada 138 a Txetxènia va cometre una matança que va ser documentada. Després el vam trobar negociant la rendició de la flota ucraïnesa a Crimea el 2014 i ara... impartint classes de dret internacional humanitari a l’acadèmia militar!”, s’exclama el director de Memorial, que també reclama el tribunal per jutjar els crims de guerra de Putin, en tots els escenaris.

Oposar-se a la guerra des de l’interior és difícil. Al centre Sakhàrov de Moscou li tancaran aviat el local. “Ens hem d’ocupar dels presos polítics russos, perquè ara és molt fàcil que t’empresonin només per denunciar els crims de Rússia a Ucraïna. El meu company Aleksei Bourin ha estat condemnat a set anys de presó perquè al consell municipal va dir que entre les víctimes de l’ocupació russa a Ucraïna hi havia criatures”, explica Txerkasov.

El Centre per les Llibertats Civils ucraïnès i Memorial també treballen junts per mirar d’ajudar els milers d’ucraïnesos que han fugit de les zones ocupades i han acabat desplaçats a Rússia, a través dels anomenats camps de filtració. “Molta d’aquesta gent vol tornar a Ucraïna o fugir a altres països d’Europa i només els poden ajudar els dissidents que continuen dins de Rússia”, es lamenta Txerkasov. Molts ucraïnesos van acabar també a Bielorússia quan les tropes russes es van retirar del front nord.

El poble contra Lukaixenko

“Aleksandr Lukaixenko també ha de ser jutjat per crims de guerra: no només per la repressió contra els bielorussos, sinó també per la seva participació en la guerra d’Ucraïna”, diu Satsunkèvitx, que representa Viasna (Primavera), l’organització de l’activista pels drets humans Alex Bialiatski, que va decidir no fugir del país després de les protestes de l’agost del 2020 i avui està pres pel règim. “La gent a Bielorússia continua protestant contra la guerra i cada dia hi ha detinguts, torturats i multats per criticar el govern. És molt important que entengueu que una cosa és el govern i l’altra el poble”, subratlla.

Tots assenteixen quan l’activista rus diu que cal fer costat a la resistència ucraïnesa: “Si Putin abandona la guerra, la guerra s’acaba. Si Ucraïna abandona la resistència, s’acaba Ucraïna”. I Romantsova, que veu la guerra com la defensa del dret d'autodeterminació d'Ucraïna davant la política imperialista de Rússia, afegeix: “Nosaltres ja estarem morts, aleshores serà el vostre problema”.