Tres dies de vaga al transport del Regne Unit auguren una tardor calenta per al pròxim 'premier'

LondresUn cop més, per cinquena vegada en menys de dos mesos, els britànics s'enfronten –aquest dijous– a una vaga de trens generalitzada a tot el país. Arran de l'aturada, que secunden 40.000 treballadors, almenys la meitat de les línies fèrries romanen tancades, i de les que resten obertes només una petita proporció, al voltant del 20%, ofereixen servei. Els salaris, les pensions i les condicions de feina futures són la causa de les reivindicacions.

El resultat és que centres neuràlgics de la ciutat de Londres, com ara l'estació d'Euston, London Bridge, Liverpool Street o Paddington, i de Glasgow, Edimburg, Liverpool, Manchester o Nottingham, més una infinitat de petites estacions i baixadors d'arreu de les illes, semblen escenaris pandèmics i apareixen sense gent. En total, es veuen afectades 14 companyies privades i també fan vaga els empleats de l'empresa que gestiona les vies, la National Rail, de titularitat pública.

La vaga de trens es repetirà dissabte. I el secretari general del poderós RTM (sindicat nacional de treballadors ferroviaris, marítims i del transport), Mike Lynch, un dels símbols de la protesta, a qui l'exlíder laborista Jeremy Corbyn ha donat suport aquest matí a l'estació d'Euston, al centre de Londres, ha assegurat aquest dijous que les mobilitzacions continuaran "fins que aconseguim un acord": "Els treballadors estan totalment compromesos amb la vaga".

Amb un clar advertiment al pròxim o la pròxima ocupant de Downing Street –Rishi Sunak o Liz Truss–, ha afirmat també en declaracions a Times Radio: "Hi ha un moviment pel canvi. No sé si hi haurà una vaga general en els termes tradicionals, però segur que hi haurà una onada de solidaritat. Hi haurà una onada d'accions sincronitzades entre els sindicats". La tardor es preveu molt calenta.

Crida sense atendre

El ministeri de Transports s'ha limitat a demanar el retorn dels sindicats a la taula de negociació i ha acusat els sindicats "d'ocasionar tota mena de molèsties" als ciutadans. El laborisme, que no vol donar suport explícit als vaguistes per temor a la irada reacció de la premsa i que això faci aparèixer els fantasmes del corbynisme, es limita a instar el govern a fer de pont entre companyies i treballadors. A la pràctica, però, se'n renta les mans i apareix no només impotent davant una situació que se li escapa de les mans, sinó també inoperant. També s'han anunciat més vagues a correus, les universitats, els jutjats o la sanitat.

Les paraules de Lynch contrasten i són un veritable desafiament davant de la filtració d'un enregistrament de la probable substituta de Boris Johnson, Liz Truss, de l'any 2019, quan era la número 2 del departament del Tresor, en què assegurava que els treballadors britànics necessiten "treballar més fort", al mateix temps que suggeria que no tenen ni "l'habilitat ni l'aplicació" dels rivals estrangers. En el mateix enregistrament, publicat per The Guardian, Truss insinuava que hi havia poques ganes de "canviar la cultura laboral" del Regne Unit perquè el país pogués prosperar.

Els seus comentaris, desqualificats per l'oposició i els sindicats, s'emparenten amb un controvertit passatge d'un llibre col·lectiu que Truss i altres membres actuals del govern van signar el 2012, en què asseguraven que els treballadors britànics es troben entre els "pitjors i més ociosos del món". Una afirmació en què Truss i, per exemple, l'actual ministre de Justícia, Dominic Raab, volien aparèixer com a neothatcheristes en el moment en què es consolidava el lideratge conservador de David Cameron. Durant les trobades amb els electors conservadors en el decurs del procés per arribar a Downing Street, Truss ha acusat Raab de ser l'autor concret del paràgraf, encara que es tractava d'un llibre de responsabilitat col·lectiva.

La jornada reivindicativa d'aquest dijous i de dissabte als trens es veurà agreujada encara més per la vaga prevista per a aquest divendres al metro i als autobusos de Londres, que interrompran el servei a darrera hora d'aquest dijous i que no recuperaran la normalitat fins dissabte al matí.

Malgrat totes les alteracions que els vaguistes causen a la població en general, la demanda de salaris més alts és una sol·licitud compartida per una gran part de la societat, que ahir va conèixer que la inflació interanual havia tornat a pujar al juliol fins a enfilar-se al 10,1%, la més alta en quaranta anys, i que dimarts va saber també que, malgrat l'augment del 4,7 dels salaris entre abril i juny, en el mateix període el poder adquisitiu real havia caigut un 3%, fruit de les dentegades que causa el continu augment de preus. Un augment que s'agreuja de forma exponencial per les perspectives d'una factura energètica que amenaça almenys un terç de la població amb no poder pagar a la tardor i l'hivern la llum i el gas.