Els trens d'Ucraïna, una artèria vital enmig de la guerra

MadridAl compàs d'una vella melodia, la desfilada militar cosaca, s'acomiaden amb les últimes abraçades i dient-se adeu amb la mà. Durant 38 anys, l'Olga, una hostessa de 60 anys, ha estat testimoni d'aquesta escena, dolorosament comuna. Mentre prepara amb cura un robust te negre en un característic got metàl·lic, símbol d'Ukrzaliznytsia, l'empresa pública de trens ucraïnesa, comparteix records dels primers dies de la guerra. "Ara tot sembla més equilibrat... però no hi ha la solidaritat d'abans".

L'Olga viu als afores de Zaporíjia, no gaire lluny de la línia del front. De tant en tant, hi arriba el retrò de la guerra. Des de l'inici, va decidir no abandonar casa seva, entre altres coses perquè s'estima la seva feina. Avui dia, els passatgers, absorts en els seus pensaments, gairebé no perceben la presència dels conductors, i alguns fins i tot murmuren queixes... Però en aquells primers dies, els conductors es van erigir en herois populars.

Els trens ucraïnesos representen més que un simple mitjà de transport: són un fenomen cultural. En part, és perquè als trens antics la gent s'hi passava moltes hores, sobretot en època de vacances. Abans de la guerra hi regnava un caos alegre: criatures rondant amb joguines inflables pels passadissos, enormes bosses que amb prou feines cabien als espais designats, l'olor de pollastre fregit, ous cuits, tomàquets i cogombres. Als vagons de segona classe, sense aire condicionat, les 14 hores de trajecte fins al mar es convertien en una experiència compartida, encara que de vegades traumàtica. Avui dia, entre Kíiv i l'estació final al costat del mar (Mariúpol, Berdiansk), hi ha la línia del front i camps minats.

Abans de la invasió a gran escala, el ferrocarril tenia trens antics, problemes de qualitat i arrossegava una llarga història d'escàndols de corrupció i reformes infructuoses. Paradoxalment, la guerra l'ha transformat en un símbol i una marca de renom mundial, perquè ha estat un catalitzador per a diverses reformes, gràcies en gran manera a la valentia dels seus empleats i les decisions preses en els primers moments crítics.

Els primers dies de la guerra, recorda l'Olga, tothom treballava sense descans. Els seus companys a la línia Zaporíjia-Lviv encara tenen un xat a WhatsApp que s'anomena "els supervivents". Les estacions de ferrocarril estaven abarrotades de persones que buscaven refugi cap a l'oest. L'organització de l'ajuda va recaure en les hostesses, que es van convertir en un símbol de la resistència ucraïnesa. En només vuit dies des de l'inici de l'agressió russa, Ukrzaliznytsia va evacuar més d'un milió de persones, i en dos anys aquesta xifra va pujar a quatre milions.

El cor de l'Olga encara s'estremeix al recordar els primers desplaçats de Mariúpol: "La gent dormia i s'asseia als passadissos. Intentàvem no trepitjar ningú... Vam cedir els nostres seients a les criatures". El més difícil va ser viatjar totalment a les fosques, com a mesura de seguretat. A les estacions van aparèixer llocs de suport amb psicòlegs i menjar gratuïts. Els voluntaris alimentaven els evacuats i els exhausts treballadors d'Ukrzaliznytsia.

Segons la informació oficial, en els últims dos anys més de 20 ferroviaris han mort a la feina. Cada cop que es preparen per al viatge, tant els passatgers com els treballadors del ferrocarril estan en tensió: recorden el bombardeig de l'estació de tren de Kramatorsk, on van morir 53 persones i 135 van resultar ferides. Ara aquesta estació a la regió de Donetsk s'ha convertit en un dels llocs favorits dels periodistes. Sembla que aquí ara hi ha una línia clara entre la vida pacífica i la guerra: reunions i comiats de militars i les seves famílies.

Vagons sanitaris

De mica en mica, les vies del ferrocarril han esdevingut les artèries d'aquesta guerra, un bitllet cap a la seguretat i el rescat de civils i militars. Mentre continua la defensa del país contra l'exèrcit rus, Ukrzaliznytsia, juntament amb l'Escamot Mèdic de les Forces Armades d'Ucraïna, cada cop hi ha més vagons sanitaris, especialment adaptats per evacuar els soldats ferits a hospitals de rereguarda. Segons el ministeri de Defensa, actualment la companyia utilitza 62 d'aquests vagons.

Paradoxalment, Ukrzaliznytsia s'ha modernitzat amb la guerra. Tot i que la corrupció, lamentablement, persisteix com un llast, el servei ha millorat considerablement. Les hostesses, elogiades per líders mundials com Boris Johnson, s'han tornat més corteses i amigables. Molts han rebut capacitació per brindar suport a persones amb traumes, i la digitalització ha modernitzat els serveis, inclosa la reserva de bitllets específicament per a militars o compartiments exclusius per a dones. Tot i que aquesta última innovació ha suscitat controvèrsies, ha estat acollida per moltes dones que busquen evitar l'assetjament no desitjat. A més, segons Ukrzaliznytsia, els trens ucraïnesos són els més puntuals d'Europa, amb un 93% de puntualitat el 2023, una marca que supera la de molts altres països europeus.

Dins dels trens, ja no es percep l'olor de pollastre ni l'enrenou despreocupat de temps prebèl·lics. Durant la guerra, els compartiments s'han convertit en espais de teràpia col·lectiva. A Iaremtxe, una noia de vint anys relatava com anava a esquiar abans que esclatés la guerra i tres dies després s'assabentava que casa seva ja no existia. Els veïns de l'estació d'esquí li van preparar el menjar per al viatge. Al mateix tren els passatgers unien forces per consolar una dona gran que havia perdut casa seva i el gos en un bombardeig. Al tren que connectava Zaporíjia amb Kíiv, un soldat que s'havia escapat de l'ocupació explicava com tornava al front per segona vegada. En el trajecte des de Pokrovsk, una dona de Soledar passava tota la nit intentant calmar la seva mare. L'anciana s'asseia en silenci en un racó, plorava compartint en veu baixa amb els passatgers records sobre la planta d'Artemsil a Donetsk. L'efecte del desconegut al tren, al qual és més fàcil confiar el més íntim, s'ha elevat fins a convertir-se en un fenomen nacional. La simple pregunta "Com estàs? Està tot bé amb tu?" es converteix, de cop i volta, en una confessió de com la guerra ha modelat les nostres vides.