La transformació dels Le Pen: de partit marginal a primera força a França

Marine Le Pen ha transformat la imatge pública de la formació d'extrema dreta que va fundar el seu pare

Le Pen
07/07/2024
5 min

ParísEl Reagrupament Nacional (RN) podria guanyar per primera vegada a la història les eleccions legislatives aquest diumenge i convertir-se en la primera força a l'Assemblea Nacional francesa. Mai un partit d'extrema dreta havia tingut el poder tant a l'abast en la V República. Un partit que fa poques dècades era un partit marginal, integrat per diferents corrents feixistes, antisemites i nostàlgics del règim de Vichy, s'ha convertit en una formació que pot governar França i que atreu el vot de milions de francesos.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La transformació que ha convertit l'RN, hereu del Front Nacional fundat per Jean-Marie Le Pen, en un partit candidat a governar és obra de Marine Le Pen, filla del seu fundador.

Després de la revolució del Maig del 68, a França els moviments d'ultradreta estaven disseminats. El Front Nacional (FN) neix el 1972 com un partit neofeixista que vol aglutinar totes les ultradretes del país. El partit neix emmirallant-se en el partit neofeixista Moviment Social Italià (MSI), que aleshores era el més important d'Europa, i adopta com a logotip una flama tricolor copiada de l'MSI.

Al costat de Jean-Marie Le Pen, que ja havia estat diputat, integren el partit figures com Pierre Bousquet, un francès que s'havia unit a les tropes nazis durant la Segona Guerra Mundial, o François Brigneau, un col·laboracionista nazi de la milícia francesa. "Malgrat els esforços per ajuntar les peces disperses de l'extrema dreta, l'FN s'enfonsa en la marginalitat", escriu l'historiador Michel Winock en la seva obra Histoire de l'extrême droite en France [Història de l'extrema dreta a França]. A les eleccions legislatives del 1978, l'FN només aconsegueix un 0,29% dels vots.

Jean-Marie Le Pen el 1988 amb les seves tres filles (Marine és la primera començant per l'esquerra).

Però malgrat el poc èxit i les lluites internes que acaben amb el partit dividit, Le Pen no abandonarà. El 1984 el partit aconseguia 2,2 milions de vots (gairebé un 11% del total) a les eleccions europees amb lemes que, inevitablement, recorden els del partit actual: "França, per als francesos", "Un milió de persones a l'atur és un milió massa d'immigrants" o "Le Pen, el poble".

Durant els anys 90, el número dos de la formació d'ultradreta, Bruno Mégret, va intentar imposar una estratègia per eixamplar la base de votants que implicava suavitzar el discurs, professionalitzar-lo, fomentar la implantació al territori, treure'l de la marginalitat i convertir-lo en una formació de govern. Mégret defensava que era l'única fórmula per acostar el Front Nacional a l'Elisi o a Matignon, la seu del primer ministre. Jean-Marie Le Pen va rebutjar l'estratègia de ple i va denunciar un cop de Mégret per fer-se amb les regnes del partit. La crisi es va acabar amb el número dos i altres càrrecs de la formació expulsats.

Evolució del vot absolut al Front Nacional i al Reagrupament Nacional a les eleccions legislatives franceses
En milions de vots (el partit canvia de nom el 2018)
Evolució del vot obtingut pels partits d'extrema dreta a les eleccions franceses des del 2002
En percentatge de vot obtingut a la primera volta. Entre els partits d'extrema dreta s'inclouen l'antic Front Nacional, Reagrupament Nacional i una desena de formacions més petites

Confrontació i xenofòbia

El pare de l'actual líder mantenia l'estratègia de confrontació i d'exhibició de la ideologia xenòfoba i antisemita del partit, i conservava el títol de "diable de la República". Le Pen deixava clar el seu posicionament: "Un Front Nacional amable no interessa a ningú". Marine Le Pen, que en aquell moment ja estava involucrada en el partit, va fer costat al seu pare. De fet, va ser una de les figures que van rebutjar amb més vehemència la proposta de Mégret.

Anys després seria la mateixa Marine Le Pen qui recuperaria exactament la mateixa estratègia que proposava Mégret i que és la responsable d'haver situat el partit a les portes del poder el 2024. Le Pen filla va assumir la presidència del partit el 2011 i, en fer-ho, va marcar distàncies amb el seu pare, al qual acabaria apartant del partit el 2015 després de les declaracions antisemites sobre les càmeres de gas que va fer.

Jean-Marie Le Pen i Marine Le Pen en un acte electoral l’any 2017.

Marine Le Pen tenia clar que havia d'esborrar l'etiqueta antisemita i nazi que tenia el partit. Però no només això. La nova líder va impulsar una operació de maquillatge per desdemonitzar el partit, moderar el discurs –sense renunciar la seva ideologia–, deixar de banda els escàndols i implantar-se al territori. En resum, posava en marxa el pla de Bruno Mégret.

La idea que defensava Le Pen filla és "no desfer-se de l'essencial, particularment de la preferència nacional i del discurs antiimmigració, sinó transmetre aquest missatge d'una manera educada i tranquil·la. És un canvi de forma, no de fons", explica el periodista Abel Mestre en un article sobre l'RN publicat a Le Monde. La mateixa Marine Le Pen, quan va accedir a la presidència del partit, va deixar clar que canviaven les formes però no la ideologia: "Em faig responsable de tota la història del meu partit. Ho assumeixo tot".

Canvi de nom

En aquesta desdemonització i blanquejament de l'extrema dreta, Le Pen va canviar el nom del partit pel de Reagrupament Nacional. "Aquesta estratègia de dir que és un partit com els altres, seriós i que pot governar li està donant resultats. El desdibuixament li funciona meravellosament bé, sobretot per atreure el vot de la població que no acaba d'entendre les diferències entre dreta i extrema dreta, i que no coneix la història del partit", apunta el politòleg i investigador de la Universitat de Newcastle Víctor Hugo Ramírez.

Després de la victòria a les eleccions europees del 9 de juny, amb el 33% dels vots, la líder de l'RN també ha reclamat que es deixi de qualificar la formació d'extrema dreta. "L'equivalent de l'RN als Estats Units és el centredreta o fins i tot el centreesquerra", ha defensat. Els experts contesten aquesta afirmació: "El programa del partit continua sent un projecte discriminatori, hostil amb els estrangers, musulmans i potencialment també per als jueus. I sempre defensa la preferència nacional", afirma Victor Delage, politòleg de l'Institut Terram.

Els moments clau del partit

1972: Neix el Front Nacional

Es crea el Front Nacional, presidit per Jean-Marie Le Pen. En els seus inicis és un partit neofeixista que intenta aglutinar tots els moviments d'extrema dreta de França

2002: Le Pen es cola a la segona volta

El líder del Front Nacional, durant molts anys un partit marginal, arriba per primera vegada a la segona volta de les eleccions presidencials. S'enfronta a Jacques Chirac i perd amb un 17% dels vots

2011: Canvi a la presidència

La filla del fundador, Marine Le Pen, assumeix la presidència del partit. La nova líder impulsarà un procés de desdemonització, suavitzant el discurs i maquillant l'extremisme.

2015: Expulsió de Jean-Marie Le Pen

Marine Le Pen marca distàncies amb el seu pare, que torpedina la seva estratègia per mostrar un partit més moderat. L'expulsa de la formació.

2017: Le Pen arriba a la segona volta

La líder del Reagrupament Nacional arriba per primera vegada a la segona volta de les presidencials juntament amb Emmanuel Macron, que guanya Le Pen amb el 66% dels vots.

2018: El partit canvia de nom

En la seva estratègia per deixar enrere la imatge més extremista de la formació, Le Pen canvia el nom del partit pel de Reagrupament Nacional. L'FN és història.

Le Pen no ha arribat a les portes del poder només per les seves estratègies. L'RN s'ha beneficiat de la crisi dels partits tradicionals, de l'erosió del president Macron a l'Elisi i ha sabut capitalitzar millor que cap altre partit tot el descontentament generat per les crisis que ha viscut el país en els últims anys, des de la mobilització dels armilles grogues fins a la més recent dels pagesos. "Macron ha comès molts errors que han afavorit Le Pen. L'extrema dreta els ha aprofitat al 100%", sosté Víctor Hugo Ramírez. Una altra de les claus és que ha estat capaç d'eixamplar el perfil del votant. "Ha guanyat vots en grups històricament poc avesats a votar l'RN: els jubilats, els professionals qualificats i les dones", assegura Delage.

Suport als partits per nivell d’ingressos
En percentatge
Suport als partits per professió
En percentatge
Suport als partits per franja d’edat
En percentatge

A principis d'any, la líder de l'RN afirmava que el 2024 seria l'any de la "confirmació de la importància de les nostres idees". Els francesos voten aquest diumenge en la segona volta de les eleccions legislatives per decidir si volen o no que l'extrema dreta governi. Si guanya Le Pen, seria la culminació de l'estratègia que fa anys que intenta implantar.

Bardella, el candidat de Le Pen a primer ministre

Si aquest diumenge l'extrema dreta de Marine Le Pen obté una majoria sòlida a l'Assemblea Nacional, el futur primer ministre serà el seu número dos, Jordan Bardella. Si el president Macron el nomena, Bardella serà el primer ministre francès més jove de la V República. Només té 28 anys, no va acabar els estudis universitaris i la seva única experiència laboral ha estat a les files del Reagrupament Nacional. La mà dreta de Le Pen ha guanyat popularitat en els últims mesos, especialment entre l'electorat més jove, a qui ha seduït gràcies a les xarxes socials. Tot i que hi puja vídeos amb poca gràcia, a Tiktok té 1,4 milions de seguidors. Segons especialistes citats per la premsa francesa, una part d'aquests seguidors són bots. Bardella ve d'una família d'origen italià, però ell va néixer a França, a Darcy, un dels municipis de la banlieue de París.

stats