La traïció de Tim Martin: servir ous europeus als seus pubs 'brexiters'

LondresA qui no vol brou, tassa plena. Això és el que li ha passat a l'empresari brexiter Tim Martin, propietari de la cadena de pubs del Regne Unit JD Wetherspoon, que ha demanat públicament disculpes als seus clients després que s'hagi vist obligat a importar ous des del continent a causa de l'escassetat que fa mesos que pateix el Regne Unit. Martin explicava a l'ARA fa tres anys la seva croada a favor del trencament amb la Unió Europea, i viu el problema gairebé com una traïció als seus principis.

Els últims dies, en molts pubs de la cadena han aparegut diferents cartells que adverteixen implícitament els clients que l'anomenat full english breakfast (esmorzar anglès complet) pot no ser genuïnament anglès. "Avís als clients. Ous. A causa de l'actual escassetat nacional d'ous, alguns dels nostres ous poden ser temporalment de gallines criades en llibertat a Europa. Gràcies per la vostra comprensió".

Però els problemes per a Wetherspoon no acaben amb els ous. També afecten un altre popular producte de guarnició de tota mena de plats, les hash browns, una mena de croqueta aixafada, ben especiada i salada, de patata i ceba, arrebossada i fregida. El subministrador habitual de Wetherspoon no en serveix i el proveïdor que el substitueix inclou llet en la fórmula. No seria tant un xoc amb els valors brexiters, però sí a tenir en compte en cas de dietes concretes o al·lèrgies.

Al pub que la cadena té a l'aeroport de Gatwick es veia aquesta setmana un avís, semblant a l'esmentat anteriorment, en què es llegia: "A causa d'un problema de subministrament a curt termini de les nostres habituals hash browns, estem procurant un substitut temporal que els fabricants han indicat que pot contenir llet. Per tant, no són adequats per a una dieta vegana o per a qualsevol persona amb al·lèrgia/intolerància a la llet".

Durant la campanya del referèndum del Brexit, l'empresari Tim Martin no va estalviar veure's amb Boris Johnson o fins i tot Nigel Farage, llavors els dos grans impulsors del divorci amb Brussel·les. A més, va prestar els seus locals –plens de treballadors comunitaris– per a tota mena d'actes en què s'escampaven els suposats beneficis de la sortida de la Unió Europea. Però de mica en mica els esperants guanys del Brexit s'han demostrat inexistents, sigui en el camp de la sanitat, l'economia o, el més polèmic, el control sobre la immigració. La terra de promissió del Brexit que esperava l'empresari no s'ha vist completada. L'any passat la cadena, que té 800 locals al Regne Unit, va perdre 30 milions de lliures i, de moment, n'ha posat a la venda 32.

Un portaveu de Wetherspoon ha volgut desvincular aquest matí de dimarts a l'ARA els problemes de subministrament d'ous o hash browns amb el Brexit, al·legant, simplement, causes relacionades amb la grip aviària i els preus que les grans cadenes de distribució paguen als productors.

Tim Martin, l'amo de la cadena afectada, va explicar fa ja tres anys a l'ARA la seva visió positiva del Brexit. Entre altres afirmacions, assegurava: "Amb el Brexit, la pròxima vegada que vinguis a un dels meus pubs, una pinta de cervesa et sortirà més barata, perquè el nostre govern tindrà la capacitat de no imposar taxes als productes no comunitaris".

Les dades, però, indiquen el contrari. D'acord amb informacions de la consultora CGA, del juny de l'any passat, el preu mitjà d'una pinta (0,568 litres) de cervesa al Regne Unit ha augmentat més del 70% entre el 2008 i el 2022. I en alguns pubs del centre de Londres, als vespres, s'han arribat a pagar 8 lliures (9,07 euros). En el context inflacionari actual del Regne Unit, els preus mitjans han augmentat 15 penics entre el 2021 i el 2022, gairebé un 4%, una de les pujades interanuals més grans des del 2008. Per combatre la inflació, i potser per compensar els clients als quals ha de servir ous europeus, Martin ha llançat unes rebaixes en els preus de la cervesa i, en general de l'alcohol, entre el 3 i el 17 de gener. Una manera que els clients habituals s'oblidin del que en anglès titllen de dry january, el gener sec, període d'abstinència d'alcohol després dels excessos del Nadal.