Tragèdia a Grècia: entre el miracle, la ràbia i el dolor

Kalamata (Grècia)"La majoria han dormit perquè estaven molt cansats, però alguns han tingut crisis d'angoixa i pànic i els hem hagut d'atendre. Qui ho ha necessitat, ha estat traslladat a l'hospital", explica Aikaterini Tsara, una infermera de la Creu Roja grega, que atén els supervivents del naufragi que va tenir lloc dimecres a la matinada davant la costa de Pilos, al Peloponès. La tragèdia és la pitjor d'aquesta mena que ha viscut Grècia. Hi ha 106 supervivents –entre els quals s'han identificat uns quants menors d'edat no acompanyats– i de moment s'han recuperat 78 cossos.

Tots els supervivents són homes, majoritàriament procedents del Pakistan, Egipte, Síria –molt d'ells de Daraa– i Palestina. No s'ha trobat cap dona ni entre els supervivents ni entre els cadàvers que s'han rescatat, com tampoc cap infant, però segons els testimonis sí que n'hi havia a bord. No se'n sap el nombre exacte, però. De moment, es parla de vuit detinguts, tots egipcis, entre els quals hi hauria el capità de la nau. A primera hora de la tarda, aquestes persones no havien estat transferides ni als jutjats de Kalamata ni a la comissaria de la policia i en el moment d'escriure aquestes línies encara estan sota custòdia policial i interrogades. Se'ls podria acusar de tràfic de persones. Trenta dels supervivents continuen ingressats a l'hospital de Kalamata, però no se'ls ha ofert cap manera de contactar amb el seu entorn ni tampoc els està permès parlar amb els periodistes.

Familiars des de tots els indrets d'Europa

Són les vuit del matí i comencen a aparèixer els primers familiars: una parella. Ella va vestida de negre i ell en xandall. Han arribat amb taxi i arrosseguen un parell de maletes de rodes. Han comprovat les llistes; han sortit de l'oficina de les autoritats portuàries gregues i hi han tornat a entrar. Quan n'han tornat a sortir tenien la cara desencaixada. Mentre això passa, trenta cossos sense vida són descarregats, a l'altra banda del port, per quatre joves grecs. Quan acaben de fer la feina, van cap a una furgoneta blanca, enraonen una mica i se'n van.

Durant tot el matí el procediment serà semblant: familiars procedents de Grècia, Itàlia, la Gran Bretanya o Alemanya –que han viatjat tan bon punt van saber la notícia– que revisen la llista de què disposa l'autoritat portuària amb el nom dels supervivents. Les arribades dels familiars se succeeixen amb les arribades institucionals: representants sindicals; joves militants de Syriza; polítics de Mera-25; el responsable de Frontex, Hans Leitens, i un dels més esperats per la premsa, Alexis Tsipras, el líder de Syriza, que arriba prop de la una del migdia.

Els periodistes es congreguen al voltant seu, com cada vegada que apareix un familiar nou. "Hem de prioritzar la humanitat i fer costat als supervivents del naufragi [...] És una tragèdia humana", diu Tsipras. Hi ha qui pregunta pel primer ministre, Kyriacos Mitstoakis, i la resposta és senzilla: no hi és perquè no ha vingut a Kalamata, on el sol comença a donar treva i fins i tot comencen a caure algunes gotes. El que sí que ha fet Mitsotakis, actualment en plena campanya electoral, és emetre un comunicat en el qual ha qualificat la immigració d'un "problema" i ha assenyalat tant la Unió Europa com les xarxes criminals.

Pels voltants, els familiars i coneguts de la gent que anava al vaixell continuen arribant en comptagotes. Busquen germans, cosins, amics i la gran majoria d'ells no volen parlar amb la premsa. Des de primera hora, dos nois, un egipci i un grecosirià, ajuden els familiars que arriben. Parlen àrab i grec i fan d'enllaç. Si bé al pavelló sí que hi ha un equip de psicòlegs, a fora de l'oficina de l'autoritat portuària grega no hi ha cap especialista. Quan diuen el nom de la persona que busquen, la policia grega els repeteix que la llista és provisional, que els noms poden estar mal escrits i que necessiten més temps per poder tenir dades definitives. Però el cert és que les esperances són escasses.

A aquells familiars que no troben la persona que busquen, els insten a reportar-la com a desapareguda i a deixar les dades de contacte per mantenir-los informats. De fet, l'equip d'Identificació de Víctimes de Desastres ja ha començat a recollir mostres d'ADN dels familiars de primer grau i la Creu Roja grega ha habilitat un número al qual poden trucar.

A qui té la sort de trobar amb vida la persona que cerca, se l'hi deixa veure a través de la gran tanca blava que envolta el recinte. Durant tot el matí, els nois egipcis ajuden altres famílies. En algun moment, les autoritats gregues treuen un dels supervivents del camp i se l'emporten per prendre-li declaració. Dijous a la tarda estava previst el trasllat dels rescatats –de fet, les informacions de primera hora asseguraven que serien portats al Centre de Recepció i Identificació de Malakasa, al nord d'Atenes, al migdia–, però no es va produir.

Informacions contradictòries i el relat de les autoritats gregues en qüestió

Des del moment en què es va saber la tragèdia, les autoritats gregues i Frontex van assegurar que havien ofert ajuda a les persones que anaven al vaixell i que l'havien rebutjat. La prova que demostra que se sabia de l'existència d'aquesta embarcació és que fins i tot n'hi ha fotografies. Però, a mesura que passen les hores, altres informacions que tenen poc a veure amb el relat oficial grec surten a la llum. Segons els testimonis i Alarm Phone –l'organització de suport que ajuda els migrants que intenten travessar el Mediterrani i que estan en dificultats–, s'hauria alertat la Guàrdia Costanera grega dimarts a la tarda sobre el perill que hi havia a l'embarcació. També, segons Alarm Phone, des d'Itàlia i des de Malta s'hauria donat l'avís. No obstant això, no es va posar en marxa cap operació de rescat i unes hores més tard el vaixell es va enfonsar.

Tant a Atenes com a Tessalònica, principals ciutats del país, s'han convocat manifestacions, com també en indrets més petits. Són gairebé les nou de la nit i a Kalamata un grup nombrós de gent ha sortit al carrer per mostrar tant la solidaritat com el rebuig al que ha passat. Ha arribat fins al lloc on són els supervivents, allà on algunes famílies avui han trobat un miracle i tantes altres han hagut de serrar les dents, estrènyer els punys i aguantar la pena, la ràbia i un immens dolor.