Tots els indicis de la destrucció de la presa d'Ucraïna apunten a Rússia

BarcelonaQuan la matinada del 6 de juny l'enorme presa de Nova Kakhovka, al sud d'Ucraïna, va cedir, una gran ona d'aigua va córrer riu Dniéper avall i va provocar un desastre sense precedents. Moscou parla d'un atac amb míssils per part d'Ucraïna i Kíiv diu que va ser Rússia qui va volar la presa des de l’interior. Fins que no es buidi l'enorme embassament, l'estructura quedi al descobert i es pugui fer una inspecció i una anàlisi tècnica (sempre que Moscou, que és qui controla la presa ara, ho permeti), no hi haurà certeses. Però amb els indicis disponibles avui, els enginyers civils especialistes en aquestes grans infraestructures essencials tenen coses importants a dir. Diverses fonts consultades per l'ARA coincideixen que el més probable és que l'enfonsament parcial es produís des de dins de la presa, i, en concret, des d’una galeria que travessa l'estructura de formigó dissenyada per fer-ne el manteniment.  

Íhor Strelets, un enginyer ucraïnès que va ser el subdirector de l'Agència de Recursos Hídrics del riu Dniéper entre 2005 i 2018 i coneix bé la central hidroelèctrica de Nova Kakhovka, destaca el disseny de la presa. "Va ser dissenyada en plena Guerra Freda, als anys 50, per resistir un atac nuclear directe. Conté centenars de milers de tones de formigó armat: és gairebé impossible que fos destruïda per un atac exterior amb míssils", diu en una conversa per Telegram.

Strelets afegeix que en les imatges aèries no es veu cap rastre d'una explosió en superfície i que un atac amb míssils "podria haver danyat les vies que passen sobre la presa o el sostre de la sala de turbines, però no els fonaments". Segons els plànols la base de la presa, de formigó, té uns 50 metres d'amplada, cosa que podria estar relacionada amb un reforç extra.

La galeria de serveis, un taló d'Aquil·les

L'enginyer ucraïnès mostra els plànols de la presa, on es veu una galeria de serveis que la travessa en tota la seva longitud i que representaria el seu taló d'Aquil·les. "Amb les imatges aèries veiem que ha desaparegut un tram de 210 metres de la presa per sota de la cota de set metres: aquesta destrucció només és possible col·locant explosius des de l'interior, i aquesta galeria seria un bon lloc per fer-ho. La presa es va dissenyar a Moscou: Rússia tenia els plànols i ho sabia", diu Strelets.

Quan el nivell de l'aigua ha començat a baixar, aquests últims dies, ha quedat al descobert una part de la presa de formigó que no s’ha vist afectada i una altra part de la que es va enfonsar, és a dir, la que ha patit els danys estructurals. Carlos Barbero, enginyer especialista en seguretat de preses, apunta que l'evidència disponible avui "podria ser compatible amb una fallada causada per una acció humana deliberada", i no per causes naturals o pel desgast que havia patit la infraestructura després d'un any i mig de combats.

Desgast pels combats

La presa estava visiblement marcada pels combats des de feia mesos: els atacs ucraïnesos havien malmès una part de la carretera que hi ha a la superfície, i en la seva retirada les tropes russes n'havien volat una altra. L'aigua sortia sense control d'algunes comportes. Però per a Barbero, això difícilment pot explicar la desaparició de tot un tram de l'estructura de formigó. "En aquest tipus de presa, la part de la superfície acostuma a complir un paper funcional, més que estructural: la carretera que discorre sobre la presa pot ser danyada sense implicar danys estructurals", assenyala. Si el disseny confirma aquesta funció, resultaria molt inversemblant, "gairebé impossible", que els danys que s'han registrat en aquest any de guerra en la carretera que discorre en el coronament (part superior) de la presa, que va ser bombardejada en diverses ocasions, expliquin l'ensorrament d'una secció sencera i en gran longitud.

Els precedents històrics també són rellevants. "Tant a la Guerra Civil com a la Segona Guerra Mundial o a la Guerra Freda es van fabricar tota mena d'artefactes explosius per destruir preses, però els intents d'atac des de l'exterior en general van tenir impactes lleus", assenyala Barbados.

Sensors sísmics

La hipòtesi de l'explosió també s'acredita pels registres dels sensors sísmics. Sensors d'Ucraïna, Romania i Noruega van detectar moviments compatibles amb grans explosions a les 2.35 h i les 2.54 h de la matinada del 6 de juny en les coordenades de la presa. Diversos testimonis de veïns de la zona també en van alertar. I just abans que la presa, cedís satèl·lits d'espionatge dels Estats Units van captar senyals de calor que també apuntaven a una gran explosió. "Que es tracti d'una explosió és una hipòtesi plausible, però com que gairebé no tenim precedents, des d'un punt de vista tècnic és difícil assegurar-ho", explica Carlos Granell, enginyer de camins i president del Comitè Nacional Espanyol de Grans Preses.

Segons l'enginyer ucraïnès la galeria de serveis només tenia dues entrades, una de les quals donava a la sala de màquines, situada en un edifici al costat de la presa, sota control rus. Així seria possible haver introduït els explosius fora de la vista dels drons, els satèl·lits o els testimonis. Les primeres imatges preses des d'un dron quan es va fer de dia mostren que la primera esquerda es va obrir a prop de la sala de màquines.