Els 'tories' intenten reinventar-se amb les enquestes en contra

LondresEncara no s'han convocat les eleccions al Regne Unit, però els comicis que s'han de celebrar l'any vinent –o, a tot estirar, el gener del 2025– ja són ben presents als passadissos de Downing Street i del Palau de Westminster. Per extensió, també del centre de convencions de Manchester, on es reuneix el congrés del Partit Conservador. Els objectius: aparentar unitat i anunciar polítiques amb les quals convèncer els electors que després de més d'una dècada al poder, i de tota mena de desastres i baralles internes, la formació mereix la renovació del contracte amb la ciutadania cinc anys més.

Però la unitat és molt lluny de ser real i les polítiques es basen, en el millor dels casos, en eslògans contra la immigració per apel·lar als votants més extremistes, i en l'establiment de clares línies divisòries amb què intentar diferenciar-se dels laboristes de Keir Starmer, que continuen fermament vint punts per davant a les enquestes. Línies divisòries que impliquen aigualir l'ambició de les polítiques contra el canvi climàtic, afavorir els interessos dels automobilistes davant de la necessària descarbonització del transport privat o, fins i tot, suprimir –com s'especula que farà Sunak en la cloenda d'aquest dimecres– el tram de l'alta velocitat de Birmingham a Manchester. Tot plegat perquè el premier aparegui com si s'hagués reinventat a si mateix. Com si en comptes de continuar aplicant polítiques que fa tretze anys llargs que castiguen els ciutadans sigui un nou vingut que fa només dotze mesos –i encara no– que regna a Downing Street.

La prova que la unitat dels conservadors només és una aspiració s'ha pogut veure, una vegada més, aquest mateix dilluns. Mentre que el ministre d'Economia, Jeremy Hunt, ha assegurat en el seu discurs davant dels delegats que de moment no es poden abaixar impostos, i s'ha acontentat a anunciar l'augment del salari mínim a partir de l'abril vinent –de 10,42 lliures l'hora a les 11, sempre per als treballadors més grans de 23 anys–, l'ex primera ministra Liz Truss ha comparegut en un dels actes paral·lels de la trobada per dir tot el contrari. Cal reduir la pressió fiscal –ha exigit–, sobretot l'impost de societats, i ha dit que no només és possible sinó que és convenient fer-ho per "fer que el Regne Unit creixi de nou", fórmula amb la qual ha parafrasejat l'eslògan de Donald Trump, "Make America great again", i que en anglès té una sonoritat molt semblant: "Make Great Britain growth again".

En altres paraules, Truss continua defensant les mateixes polítiques que van dur encara més al desastre l'economia britànica fa un any, que van provocar la intervenció del Banc d'Anglaterra per evitar la desaparició de bilions de lliures en fons de pensions i que, a la pràctica, li van acabar costant el càrrec després de 45 dies al poder, i havent-hi deixat centenars de milers de propietaris amb uns tipus d'interès hipotecaris molt més alts que quan hi va arribar.

Candidates prenen posicions

El congrés conservador de Manchester té més de final de cicle més que no pas d'estació de pas, com van ser les trobades sota la batuta de Boris Johnson en el període 2019-2021. Hi regna un ambient en què la música sembla interpretada per l'orquestra del Titanic i Sunak poc més que un director desorientat. L'espectacle ha de continuar, però, malgrat que tothom, o gairebé, sap com acabarà: amb la derrota electoral de l'any vinent. Esclar, no hi ha res escrit, evidentment, i els més optimistes s'acullen a la història. El 1992, després de tretze anys de thatcherisme, John Major, que llavors només feia divuit mesos que havia substituït la Dama de Ferro, va guanyar contra tot pronòstic les eleccions.

Amb tota probabilitat, els comicis seran d'aquí un any, si es fa cas de l'enregistrament d'amagat de què aquest diumenge ha estat objecte el ministre Hunt durant una trobada privada amb activistes conservadors. El responsable del Tresor va suggerir que el premier convocaria la ciutadania a les urnes un cop la inflació hagi baixat per sota del 3%. I les previsions governamentals indiquen que això passarà després de l'estiu.

A l'espera, doncs, de la jornada de dimecres, en què Sunak tancarà el congrés intentant convèncer els britànics que, després de l'estabilització que ha dut a Westminster en el seu primer any al poder, ara el que vol és canviar el pols del país i la forma de fer política; els futurs aspirants i candidates a substituir-lo es dediquen a prendre posicions. Perquè, a la pràctica, molt pocs creuen en el miracle d'una victòria el 2024.

Per això, aquest dimarts serà especialment interessant escoltar la ministra de l'Interior, Suella Braverman, que carregarà contra la immigració, com ja va fer la setmana passada als Estats Units, en una conferència en què va advertir del fracàs del multiculturalisme i de la necessitat de reformar les regles d'asil de les Nacions Unides. Braverman, Penny Mordaunt, la líder tory a la Cambra dels Comuns, i Kemi Badenoch, ministra de Comerç i Negocis, són els tres noms a hores d'ara amb més possibilitats de prendre les regnes del partit en cas d'hipotètica desfeta i iniciar la travessia del desert.

La intervenció de cloenda de Sunak, i els anuncis que faci les setmanes vinents, seran claus per llegir el seu futur: la tasca és molt difícil. Ha d'espantar l'orquestra del Titanic i ha de fer que tot plegat soni com la simfonia del Nou Món. Perquè si la música continua tenint el mateix to, molt difícilment evitarà l'iceberg. L'únic que el pot arribar a salvar és la manca d'entusiasme que desperta Keir Starmer entre la parròquia laborista. El líder del partit s'ha escorat tant a la dreta, que sembla poc més que un tory moderat.