Els 'tories' declaren la guerra total al multiculturalisme

LondresEl Regne Unit com a melting pot, com a territori d'acollida de tota mena de condicions i creences religioses i/o culturals, polítiques, també, continua esquerdant-se sense remei. Van començar a cantar-ne les absoltes després dels atemptats del 2001 (Nova York i Washington), 2004 (Madrid) i 2005 (Londres), i la tasca d'enderrocament continua sota l'impuls entusiasta de l'extrema dreta del Partit Conservador. Hi col·labora amb idèntic entusiasme la internacional reaccionària The National Conservatism, promoguda i finançada per un think tank, l'Edmund Burke Foundation, amb ramificacions i finançament a Europa i als Estats Units. Al darrere de la nova embranzida hi ha la batalla que es dirimirà els mesos vinents a les illes Britàniques, amb l'horitzó de les eleccions generals del 2024.

La ministra de l'Interior, Suella Braverman, coneguda per les seves duríssimes posicions contra la immigració, ha declarat aquest dilluns la necessitat que els immigrants s'integrin al Regne Unit i "venerin" acríticament el passat del país d'acollida, i que s'oblidin del que un dia es reivindicava com una societat multicultural. "La deriva no qüestionada cap al multiculturalisme com a fi en si mateix –ha dit Braverman–, combinat amb la política identitària, és una recepta per al desastre comunitari".

Ho va afirmar en un discurs pronunciat en el si de la National Conservative Conference, que té lloc a Westminster des de dilluns i fins aquest dimecres. "No podem tenir immigració sense integració", ha continuat la ministra, que també ha dit: "Si ens falta la confiança per promoure la nostra cultura, defensar els nostres valors i venerar el nostre passat, aleshores no tenim res en què integrar la gent. Tenim una nació, i més que això, un caràcter nacional per conservar".

La intervenció de Braverman, que en el millor dels casos frega la negació del diferent, és vista en clau de política interna del Partit Conservador, que des que Sunak és al govern ha passat de tenir unes enquestes catastròfiques a només desastroses. Difícilment, però, repetiran al govern, i alguns dels màxims aspirants a la corona tory si Sunak no se'n surt, han pres part en aquesta conferència. Braverman, una de les espases més radicals dels tories, és la que més atenció ha captat pels seus plantejaments, esbombats a bastament per la premsa més propera al llarg del cap de setmana. Tant, que diversos membres de moviments ecologistes i de defensa dels refugiats l'han interromput dos cops mentre intentava parlar a l'audiència.

Quan ho ha aconseguit, finalment, ha fet afirmacions com ara la següent: "Mesurar la diversitat només a partir del color de la pell, el sexe i la sexualitat és una cosa al·lucinantment miop. La política d'identitat és la política del greuge i la divisió: és il·liberal i incompatible amb la cohesió social. Defineix les persones en funció de les seves característiques externes més que no pas pel contingut del seu caràcter o les seves habilitats naturals. I a continuació divideix les persones en grups i col·loca aquests grups en una jerarquia de greuges, explicant qualsevol disparitat de resultat a través del prisma de la discriminació estructural". En altres termes, de les desigualtats econòmiques, que és el que històricament han patit les classes immigrants al Regne Unit, amb acarnissament especial sobre les arribades després de la Segona Guerra Mundial i tots els processos de descolonització.

Control de tota la immigració

La ministra ha tornat a carregar contra la immigració il·legal: "Amb raó, la nostra prioritat atesos els greus reptes que ens enfrontem al Canal, però sense perdre de vista la importància de controlar també la migració legal". "No hi ha una bona raó per la qual no es puguin formar prou camioners, carnissers, recol·lectors de fruites, constructors i soldadors; no és xenòfob dir que la migració massiva i ràpida és insostenible pel que fa a l'oferta d'habitatge, els serveis públics i les relacions amb la comunitat", ha reblat. Sobretot, perquè els governs conservadors des del 2010 han retallat en sanitat i educació, a més de deixar la política d'habitatge en mans d'un mercat salvatge.