Primer test electoral per a Boris Johnson després del 'Partygate'

LondresUna de les set vides polítiques de Boris Johnson s'enfronta aquest dijous a un nou test d'estrès. La Gran Bretanya celebra eleccions locals i el primer ministre i els conservadors hi arriben quan l'escàndol del Partygate i de les multes per haver trencat les lleis del confinament a Johnson i al seu ministre d'Economia, Rishi Sunak, encara no s'ha apaivagat. I encara cal saber-se també el resultat de l'informe intern de l'alta funcionària Sue Grey sobre tot aquest seguit de festes il·legals, si hi haurà o no més multes de la policia al cap de govern i si Johnson va mentir ex professo a la Cambra dels Comuns assegurant que mai es van violar les normes a Downing Street.

Però, per raons diferents, les eleccions locals són un termòmetre molt difícil de llegir, sobretot si el que es pretén és fer-ne extrapolacions valuoses a escala de tot el Regne Unit. Com sostenen alguns analistes polítics, les locals són poc més que enquestes d'opinió distorsionades. Perquè la pregunta que responen els votants és diferent de la d'unes eleccions generals, perquè la gent que vota és diferent (hi ha, a més, una participació molt més baixa) i perquè les eleccions només tenen lloc en algunes zones del país. En el cas dels comicis d'aquest dijous, hi ha 146 consells locals que celebren eleccions a Anglaterra. Són, a més, consells de característiques diferents: n'hi ha de districtes unitaris, de metropolitans de grans o mitjanes urbs, de comtats, de districtes municipals i dels 32 consells municipals del gran Londres. Però, en alguns casos, només hi ha en disputa un terç dels escons dels consells. A Escòcia i Gal·les sí que hi ha tots els escons dels consells en disputa, 32 i 22, respectivament.

I a Irlanda del Nord hi ha també eleccions, però en aquest cas pels 90 escons de l'Assemblea de Stormont, on un resultat favorable al Sinn Féin podria tenir profundes implicacions per a l'unionisme. Finalment, també hi ha set alcaldies que s'elegiran directament a South Yorkshire, Croydon, Hackney, Lewisham, Newham, Tower Hamlets i Watford.

Amb tota aquesta complexa maquinària electoral en marxa, només una desfeta sense pal·liatius dels conservadors podria ser llegida en clau de tot el Regne Unit, però no tant sobre el futur del Partit Conservador sinó sobre el futur de Boris Johnson. Davant el nou desafiament polític, el premier ha dit una cosa i la contrària: Johnson s'ha compromès a assumir la "total responsabilitat" si els conservadors pateixen un cop demolidor, però també ha reiterat, al llarg del cap de setmana, que serà ell mateix qui liderarà el partit a les pròximes eleccions generals, en principi el 2024. Diversos diputats conservadors han advertit que esperen els resultats de dijous abans de pronunciar-se sobre el futur del premier.

El Brexit, el mateix roc a la faixa

La comparació clau per a Johnson no és necessàriament en relació amb els resultats del 2018, o fins i tot les eleccions generals del 2019, sinó les locals del 2021, quan els conservadors van tenir molt bons resultats en relació amb els laboristes pel que fa al percentatge de vot estatal, i especialment bé en zones del tradicional cinturó roig del nord d'Anglaterra on abans no havien tingut gaire representació. Un fet, aquest, que va demostrar que el sorpasso en els tradicionals feus laboristes no es va acabar el desembre del 2019.

Més enllà d'aquest focus, un altre punt geogràfic prou important serà Londres. I especialment dos districtes: Wandsworth, que els conservadors controlen des del 1978, i Westminster, en mans tories des del 1964. Una molt mala nit electoral per a Johnson seria perdre Westminster.

Però el Partygate no serà l'únic factor en joc quan demà els electors passin pels col·legis. L'augment del cost de la vida, sobretot del preu del gas i la llum, i la negativa del ministre d'Economia de taxar més les energètiques, beneïdes amb uns beneficis extres derivats de l'alça de preus, seran elements clau.

Què podria fer Johnson si tot plegat se li gira en contra? Per exemple, aprofitar la complexa conjuntura d'Irlanda del Nord. Les enquestes preveuen un triomf pràcticament inèdit del Sinn Féin. I els unionistes del DUP amenacen, sigui quin sigui el resultat, amb no formar part del govern necessàriament compartit si no s'elimina el protocol del Brexit. Una vegada més, doncs, per superar dificultats internes el premier podria atiar la crisi amb Brussel·les per superar la de la província i, de retruc, invocar la independència enfront de la burocràcia europea per mantenir-se en vida políticament. Ucraïna ja li ha servit fins ara i el Brexit abans, i podria ser el conegut roc a la faixa amb què continuar sobrevivint.