Les terres rares de Suècia que poden salvar el futur d'Europa

BarcelonaEscarmentada per l'excessiva dependència del gas de Rússia, la Unió Europea mira ara amb un recel accentuat cap a la Xina. El gegant asiàtic és amo i senyor dels minerals estratègics que Europa necessita per fer realitat la tan invocada transició verda. "Pel que fa a les terres rares, que són vitals per a la indústria tecnològica, Europa té una dependència del 98% de la Xina", recordava la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, aquesta setmana des del fòrum econòmic de Davos. Les terres rares, un grup de 17 minerals crucials per al desenvolupament d'energies verdes, productes electrònics i armament, s'han convertit en el nou petroli. I ara totes les mirades es dirigeixen a Suècia, que es postula com la solució.

"Avui és un dia molt important per a Suècia i per al conjunt de la Unió Europea". Amb aquesta afirmació de la ministra d'Energia, Empresa i Indústria de Suècia, Ebba Busch, arrencava la setmana passada una roda de premsa –tota en anglès– organitzada a 500 metres de profunditat a les instal·lacions mineres de Kiruna, al nord de Suècia, on s'ha descobert un enorme jaciment de terres rares. El govern suec –una coalició de conservadors, democristians i liberals, amb suport extern de l'extrema dreta– va fer l'anunci aprofitant que una setantena de periodistes s'havien desplaçat a aquesta ciutat àrtica per cobrir un viatge de Von der Leyen per inaugurar la presidència de Suècia del Consell Europeu.

"És el jaciment més gran que es coneix a Europa", va assegurar Jan Moström, conseller delegat de LKAB, la companyia minera estatal de Suècia, que fa més d'un segle que explota la reserva més rica en ferro de tot el món, una de les principals fonts de riquesa del país escandinau, que ara veu com el seu potencial es multiplica. Segons els càlculs de l'empresa, el jaciment Per Geijer –batejat així en honor a un geòleg suec– conté almenys un milió de tones de terres rares, essencials, per exemple, per a la fabricació de vehicles elèctrics i turbines eòliques.

Després de l'anunci, des de Suècia hi va haver veus que fins i tot ho comparaven amb el descobriment del petroli a Noruega als anys 60. “La troballa no només pot ajudar la UE a reduir la seva dependència en la Xina, sinó que també pot esdevenir per a Suècia el que el petroli ha sigut per a Noruega. Una enorme font d’ingressos i una eina de poder”, escrivia un columnista del Dagens Nyheter, un dels diaris més prestigiosos al país.

"Amb les estimacions geològiques que ha donat LKAB, aquest jaciment té el potencial per satisfer les necessitats de matèries primeres per a la transició verda a Europa", afirma Javier Arnaut, investigador a la Universitat de Groenlàndia especialitzat en el desenvolupament econòmic a l'Àrtic. "Genera moltes expectatives d'aconseguir independència energètica a la UE", afegeix, tot i que alerta que, a més de l'extracció dels minerals, caldria construir una indústria per processar-los i refinar-los, una activitat que ara també es concentra a la Xina.

De fet, hi ha marge de temps per fer-ho. Segons el conseller delegat de LKAB, caldran almenys 10 o 15 anys per poder començar a explotar el jaciment, si es prenen com a base altres processos de permisos per a indústries mineres.

Arnaut matisa que a Groenlàndia hi ha un jaciment encara més gran que el de Suècia, el de Kuannersuit (Kvanefjeld en danès), molt controvertit a l'illa. Es calcula que atresora uns 7 milions de tones de terres rares –fet que la converteix en una de les reserves més grans del món– i també una gran quantitat d'urani. Allà, però, el govern autònom –de majoria inuit, el poble indígena de l'illa– ha paralitzat el projecte d'explotació minera sol·licitat per una empresa australiana, que ha portat els governs de Groenlàndia i de Dinamarca als tribunals.

Preocupació a la comunitat indígena

Però no tothom està content amb l'anunci de la descoberta sueca. "Per a nosaltres és una catàstrofe", lamenta Karin Kvarfordt Niia, membre de la comunitat sami de Gabna, propera a Kiruna. Segons un estudi publicat l'any passat, la mineria té un impacte negatiu sobre la terra, els mitjans de vida tradicionals, les pràctiques culturals i el benestar social i psicològic dels samis, especialment els que es dediquen a la ramaderia de rens, una forma de vida ancestral d'aquest poble indígena que habita al nord de Suècia, de Noruega, de Finlàndia i a la península russa de Kola. "Aquests impactes s'ignoren rutinàriament en els processos de permisos, entre altres coses, per la manca de protecció dels drets dels samis en les regulacions mineres i ambientals", constata l'informe.

A través de videoconferència, Karin Kvarfordt Niia explica que des que LKAB va començar la seva activitat minera a Kiruna, ja han quedat tallades cinc rutes de migració dels rens. "La nova mina [el jaciment de Per Geijer] acabarà amb l'última ruta que ens queda", alerta. Explica, per exemple, que entre el 2017 i el 2019, més de mil rens van morir atropellats pel ferrocarril. Les infraestructures de transport de la zona s'han desenvolupat per donar resposta a les necessitats de la mina.

Aquesta comunitat lamenta que la companyia no va informar-los de la dimensió d'aquest descobriment i que se'n van assabentar pels mitjans. "Des que LKAB va començar a inspeccionar aquesta àrea, els vam deixar clar que això era una línia vermella per a nosaltres i que hi hauria conflicte. I tot i que hem sigut clars des del principi i que l'empresa ha dit que vol mantenir un diàleg proper amb nosaltres, no ens van informar", retreu. "Així és com l'estat suec ens mostra que no està interessat amb els nostres drets humans", lamenta, i avisa que, en funció de com evolucioni, podrien prendre accions legals.

"Suècia ha estat criticada consistentment per les Nacions Unides per la manera com tracta els indígenes", remarca Kristina Sehlin MacNeil, investigadora al Centre de Recerca Sami de la Universitat d'Umeå. Critica que l'anunci del descobriment del jaciment de Kiruna s'ha presentat com una qüestió molt urgent "que cal prioritzar sobre qualsevol altra cosa", de manera que "sacrificar la forma de vida dels indígenes es vegi com una cosa que val la pena sacrificar si la transició ecològica pot tirar endavant". "La qüestió és si del que parlem és de transició verda o de colonialisme verd", apunta, i recorda que els indígenes tenen drets reconeguts que cal respectar.

Arnaut coincideix que "cal ponderar els pros i els riscos". "És un projecte controvertit, perquè en termes econòmics suposaria una font important de llocs de treball i de riquesa, però sacrificar formes de vida ancestrals per tenir ingressos o una feina permanent és molt complicat, no és una decisió fàcil", argumenta. Alhora, subratlla que "és important no generar una campanya antiminera, perquè també hi ha riscos si no s'aposta per aquest tipus de desenvolupament per accelerar la transformació verda". Alhora, reconeix, "tampoc es pot utilitzar per forçar les comunitats indígenes".