Terra cremada: la destrucció ambiental, una arma en la guerra a Ucraïna
Des de l’inici de la invasió s’han registrat més de 2.300 impactes ecològics, però la voladura de la presa de Krakhovka és el pitjor
BarcelonaAmb l'accident de la central nuclear de Txernòbil el 1982 a la memòria, els temors que la guerra d'Ucraïna provoqués un desastre ambiental massiu estaven centrats en la central de Zaporíjia. Però el focus estava mal posat.
La catàstrofe va arribar dimarts de matinada amb la voladura de la presa de Nova Kakhovka, al riu Dniéper, que contenia un dels embassaments més grans del continent (unes 110 vegades el pantà de Sau). Més de 40.000 persones afectades, una trentena de localitats inundades, i un desastre ambiental que les autoritats ucraïneses qualifiquen d'"ecocidi". La contaminació de la terra, la pèrdua de collites i de sistemes d'irrigació, la falta d'aigua potable, la destrucció de la flora i la fauna trigaran dècades o segles a recuperar-se, com alerten diversos experts en medi ambient consultats per l'ARA.
A la planta de Zaporíjia hi havia presència d'observadors internacionals, però no en aquesta gran presa, ocupada per les tropes russes des del primer dia de la invasió, tot i que no és el primer cop que una presa és objectiu de guerra, i ja hi havia el precedent de l'atac a la presa de Kriviy Rih el setembre. Per això es fa difícil demostrar qui és l'autor del crim. Ucraïna i Rússia se n'acusen mútuament, encara que el tempo és rellevant: l'atac ha dificultat els plans de l'esperada contraofensiva ucraïnesa.
"La destrucció de la presa ha causat una gran mortaldat d'espècies de fauna i flora i ha canviat el paisatge: s'han perdut terres agrícoles, i unes zones es convertiran en aiguamolls, mentre que d'altres quedaran desertificades i això tindrà un fort impacte en l'agricultura", alerta a l'ARA Julia Markhel, coordinadora de Let's Do It Ukraine SOS, una de les principals ONG ambientalista ucraïnesa.
"Sota el Codi Penal ucraïnès i rus, això és, sens dubte, un ecocidi, però aquest és un crim que no està encara reconegut en el dret internacional", apunta el director de recerca de l'Observatori de Conflicte i Medi Ambient (CEOBS), Doug Weir. Ha sigut l'episodi més greu des de l'inici de la invasió, fa 15 mesos, però no és un cas únic: el medi ambient s'ha convertit en objectiu de guerra. "Cada dia la nostra terra, el nostre aire i les nostres aigües pateixen crims ambientals", denuncia Markhel. Les autoritats ucraïneses n'han documentat fins a 2.300.
Desertització i contaminació de l'aigua
Kíiv ha dit que l'explosió de la presa va llançar al riu 460 tones d'oli de la maquinària de la planta hidràulica, i l'aigua va arrossegar dels magatzems tones de productes fertilitzants. És només un exemple de com la guerra desferma la contaminació de llacs, aqüífers i el mar. Unes 10.000 hectàrees agrícoles han quedat inundades en la que era una de les zones més fèrtils d'Ucraïna. A més d'assecar el canal que abasteix la península de Crimea, ocupada per Rússia des del 2014, el subministrament d'aigua a les regions de Zaporijia, Mikolàiev i Dnipropetrovsk també ha quedat greument afectat. I en moltes cases es troben que el que raja de les aixetes és aigua bruta. "Un milió de persones a Ucraïna poden trobar-se sense accés o poc subministrament d'aigua potable", alerta l'activista.
La falta d'aigua també afectarà les fàbriques, sobretot del sector del metall, que en consumeix en gran quantitat. Restaurar la presa costarà anys, i difícilment es podrà començar mentre durin la guerra i l'ocupació russa. "Rússia haurà de pagar per això, la comunitat internacional ha de tenir clar que la restauració de tota la zona afectada pot trigar dècades i algunes espècies s'hauran perdut per sempre: Ucraïna sola no podrà gestionar totes les conseqüències d'això", denuncia Anna Ackermann, investigadora d'Ecoaction, una altra organització mediambiental ucraïnesa.
Amenaça nuclear
La destrucció de la presa també amenaça la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d'Europa. Per refredar els seus sis reactors –tot i que estan aturats des de fa mesos per la proximitat dels combats– s'utilitza aigua que es bomba de l'embassament de Nova Kakhovka. Per ara el sistema de refrigeració de la planta no està en perill, segons constaten les autoritats ucraïneses i l'Organització Internacional de l'Energia Atòmica.
Tot i això, Ackermann adverteix que la conclusió més important de la destrucció de la presa és que Rússia –que controla la planta nuclear de Zaporíjia, amb personal ucraïnès– "està disposada a fer qualsevol cosa, sense cap respecte al dret internacional i sense importar les horribles conseqüències que pugui tenir".
Artefactes explosius
El 30% del territori ucraïnès està minat i ara la riuada provocada per la destrucció de la presa ha dispersat milers de mines i altres artefactes per la zona, tal com advertia dijous la Creu Roja. I més enllà de Kherson, la invasió russa ha convertit Ucraïna en el camp minat més gran del món amb 250.000 quilòmetres quadrats, uns 2.500 cops Barcelona.
A més, el material militar destruït –prop de 27.000 unitats, entre tancs, avions, vehicles i equipaments de tota mena– suma prop de mig milió de tones de residus, que han emès ja 52.000 tones de substàncies contaminants perilloses no només per al medi ambient sinó també per la salut de la població. "La detonació de coets i mines generen molts compostos químics i tòxics. Durant l'explosió, aquestes substàncies s'alliberen a l'atmosfera i provoquen pluja àcida, que pot causar la mort de les plantes a desenes de quilòmetres. Per als humans, poden afectar les mucoses i els pulmons", explica Markhel.
Contaminació industrial
Però la principal font contaminant, tant del sòl com de l'aigua, és la que generen els atacs militars sobre instal·lacions industrials on hi ha materials tòxics, com ara dipòsits de petroli, plantes, fàbriques, magatzems o mines. La destrucció d'assentaments sencers també genera importants quantitats de residus. Aquestes operacions militars solen provocar incendis potents, l'alliberament de substàncies cancerígenes perilloses a l'atmosfera, vessament de combustible i lubricants i l'abocament d'aigües residuals no tractades als rius. Com a resultat, l'aigua, l'atmosfera i el sòl es contaminen molt, causant greus danys a la biodiversitat.
Això ha estat especialment nociu al Donbass, la zona minera i industrial més important, a l'est del país. A la destrucció de la planta d'Azovstal a Mariúpol, un dels desastres més grans fins ara, s'hi afegeixen ara els 64 centres industrials, 20 dels quals en les zones de més alt risc, i molts en la part ocupada per les tropes russes, alerta Ackermann. La destrucció d'aquest tipus d'instal·lacions, sigui per l'aigua o per atacs militars, ha generat centenars de fuites "d'amoníac, biodièsel, clor, olis de motor, dissolvents i tot tipus de substàncies que, en plena guerra, ningú es preocupa de netejar".
Pèrdua d'ecosistemes
"La guerra ha causat enormes danys a un terç dels boscos ucraïnesos, per les explosions, els bombardeigs, els moviments militars, la construcció de fortificacions o la contaminació del terra amb substàncies explosives", explica Anastasia Drapaliuk, especialista en zones protegides del Ukrainian Nature Conservation Group.
Els incendis generats pels combats han cremat més de 60.000 hectàrees, arrasant ecosistemes i emetent prop de 50 milions de tones de partícules contaminants a l'atmosfera. La pèrdua de biodiversitat arreu del país era ja devastadora abans de la destrucció de la presa, però en aquella regió la pèrdua pot haver estat immensa: les regions de Kherson i Mikolaiv acullen 70 espècies d'animals i 30 espècies de plantes en perill d'extinció. Drapaliuk diu que s'han destruït els hàbitats de nidificació d'un centenar d'espècies d'ocells, que es veuen especialment afectats per les explosions i els flaixos de llum.
A la reserva destruïda hi vivien 43 espècies diferents de peixos, 20 de les quals, a més, tenien interès comercial. Només a la regió propera de Dnipropetrovsk s'hi ha documentat ja la mort de 28.000 peixos. Però no només això, les inundacions han inundat més de 55.000 hectàrees de bosc, que inclouen parts de tres parcs nacionals, on milers d'animals hi poden haver mort.
Els ambientalistes recorden que la natura no coneix fronteres i que "el dany causat a la biodiversitat es farà notar a escala paneuropea, sobretot en el nombre d'espècies d'ocells a l'Europa Central i del Nord. I quan s'acabi la guerra, la recuperació de la diversitat a Ucraïna "trigarà dècades o segles i necessitarà l'ajuda de científics de tot el món".