El telèfon de la rendició: com Ucraïna instiga els soldats russos a la deserció

Kíiv“Soc el caporal Vladimir Lvovitx. [L’exèrcit rus] em va oferir firmar un contracte, el vaig signar i després ens van dir que hi hauria un entrenament a la frontera ucraïnesa. No vam estar-hi ni tres mesos i ja ens van llançar a un poble prop de Liman [a l’est d’Ucraïna]. Van començar els bombardejos i estàvem rodejats. Vaig començar a buscar a internet maneres de sobreviure, i vaig trobar el canal Vull viure a Telegram. Els vaig trucar i em van donar les coordenades aproximades on em vaig rendir voluntàriament”. És un testimoni poc habitual, gravat en vídeo i a cara descoberta, on el ja exsoldat rus Lvovitx s’adreça obertament als seguidors del canal de Telegram Vull viure, creat pel ministeri de Defensa ucraïnès. En el canal també s’hi poden veure soldats emmanillats i ajupits de cara a la paret, o d’altres asseguts dins d’un autobús. També hi apareixen testimonis d’altres exsoldats russos, la majoria molt joves, que expliquen experiències similars.

Tot forma part d’una estratègia de Kíiv per encoratjar més soldats de l’exèrcit del Kremlin a rendir-se i, d’aquesta manera, desmobilitzar l’enemic. De moment, el canal, creat al mes de setembre, ja té gairebé 40.000 subscriptors, i el vídeo de l’exsoldat Lvovitx acumula gairebé 88.000 visualitzacions. Però el que està sent més efectiu són els números de telèfon on els soldats russos o familiars seus poden trucar per demanar auxili.

Tot i que la iniciativa pren sentit sobretot als fronts de guerra de l’est d’Ucraïna, per entendre el seu èxit aparent cal dirigir-se a la Seu de Coordinació per al Tractament dels Presoners de Guerra, a Kíiv, l’organisme –part del ministeri de Defensa ucraïnès– que ha creat i coordina el projecte, a més d’encarregar-se també de l’atenció dels presoners de guerra ucraïnesos en mans russes.

Als passadissos de l’entrada de l’edifici, situat al costat del riu Dniéper, els familiars dels presoners de guerra ucraïnesos caminen nerviosos demanant notícies sobre els seus éssers estimats. És primera hora de la tarda i, mentre a fora encara hi ha llum natural, a dins l’edifici sembla que ja sigui fosc: els atacs continus de l’exèrcit de Putin a la infraestructura elèctrica obliguen els ucraïnesos a consumir el mínim d’electricitat. Per això, Petro Iatsenko, responsable de premsa de l’organisme, escull per fer l’entrevista una sala amb un finestral superior per on entra un raig de llum natural.

Intercepció de converses

“Escoltàvem moltes converses interceptades entre soldats russos i els seus familiars a Rússia. I a cada conversa, sense excepcions, [els soldats russos] deien que l’únic que volien era salvar la seva vida, la seva salut. No volen perdre les mans o cames; els fronts de guerra són molt perillosos, semblen els de la Segona Guerra Mundial. Hi ha bombes, artilleria i bales pertot arreu. Generalment, no reben cap explicació sobre per què són aquí a Ucraïna. La propaganda de Putin diu que Ucraïna i Rússia són la mateixa nació, però no els poden explicar per què han de matar-los”, explica Iatsenko, vestit de militar.

Des que fa tres mesos la iniciativa es va implementar, Iatsenko assegura que han rebut unes 4.000 peticions, si bé “el nombre exacte de rendicions [de soldats russos] és informació confidencial”, diu. “Les podem dividir en diferents parts: la primera són els familiars dels nois que encara no estan mobilitzats però que creuen que ho estaran aviat. Per això els seus familiars truquen des de diferents parts del món on estan vivint, no només des de Rússia, demanant com els seus fills, nets o marits, que encara són a Rússia, es poden rendir, quin és el mecanisme. En segon lloc, també hi ha russos que estan disposats a rendir-se però que encara no són a l’exèrcit. En diem rendicions preliminars”, explica l’oficial. 

Finalment, hi ha els soldats que truquen des del front de guerra, que són els més exposats a les conseqüències en cas que retornin a Rússia. Ucraïna, però, té una estratègia planejada per a ells. “Després del procés de rendició, signem en els documents que el soldat ha estat capturat en la batalla, perquè Rússia té unes lleis molt estrictes on demana 10 anys de presó als soldats que es rendeixen per voluntat pròpia”, diu Iatsenko.

Alliberament dels presoners a Rússia   

A la sala de la Seu de Coordinació per al Tractament dels Presoners de Guerra on té lloc la trobada amb Iatsenko hi ha dos pòsters grans, emmarcats com un collage amb les cares d’alguns dels soldats ucraïnesos que Rússia té presoners. Avui al matí han fet una reunió amb els seus familiars. I és que, a més de desmobilitzar els soldats russos, l’objectiu principal del govern ucraïnès amb aquesta iniciativa és utilitzar-los com a moneda de canvi per alliberar els seus soldats. Des de mitjans del mes de març fins ara, Ucraïna assegura haver alliberat 1.456 persones de les presons russes, entre militars i civils, “però no comentem el nombre total d’invasors russos intercanviats”, apunta Iatsenko.

D'altra banda, el ministeri de Defensa rus assegurava aquest estiu tenir capturats més de 6.000 presoners de guerra ucraïnesos, mentre que les autoritats ucraïneses diuen que n’hi ha al voltant de 7.000, entre militars i civils. Tot i que la xifra de presoners de guerra russos a Ucraïna és informació confidencial, Iatsenko afirma que “ha augmentat significativament en els últims mesos, a me­su­ra que l’exèrcit ucraïnès ha reconquerit els nostres ter­ri­toris”.

“Els presoners ucraïnesos tornen en molt males condicions de salut, han perdut 30 quilos de pes. N’he sigut testimoni”, lamenta. “Els familiars dels nostres presoners de guerra no estan gaire contents perquè diuen que no està bé que Ucraïna gasti diners per aquests nois, mentre els nostres a Rússia estan en molt males condicions”.

Ara la incògnita que queda per resoldre és quin destí els espera als russos que han desertat. De moment, assegura Iatsenko, s’estaran en camps ucraïnesos fins que, al final de la guerra, es faci un judici a cadascun d’ells per determinar si han participat directament en crims de guerra. “Si no té sang a les seves mans, és a dir, si com a soldat no ha participat en matances massives o no ha matat cap soldat o civil ucraïnès, si s’ha rendit per voluntat pròpia i aquesta persona no té el desig de tornar a Rússia, podrà quedar-se aquí a Ucraïna o obtenir refugi en algun país europeu”. Un escenari, però, que mentre duri la guerra oberta actual, és només una suposició.