Els tancs, la punta de llança de l'esperat contraatac ucraïnès de la primavera

BarcelonaDes de la tardor, malgrat els sagnants combats a Ucraïna, la línia de front del sud-est del país amb prou feines s’ha mogut. Ara els camps glaçats s’han convertit en fangars, cosa que marca l’inici de la campanya de primavera. Tots dos bàndols volen prendre la iniciativa en el segon any de guerra. Kíiv i Moscou creuen que encara poden “guanyar”, tot i que no queda gens clar què vol dir això exactament.

“És una seqüència: un bàndol va a l’ofensiva fins que s’esgota, i l’altre es defensa i quan té l’oportunitat ataca… ara comencem en la segona ronda”, explica a l’ARA des de Kíiv Mikola Bielieskov, investigador de l’Institut d’Estudis Estratègics de la Presidència d’Ucraïna. Rússia va atacar Ucraïna fa un any, els ucraïnesos van aconseguir parar el cop i a finals de l’estiu passat van poder contraatacar i recuperar les ciutats del voltant de Khàrkiv, a l’est, al setembre i la ciutat de Kherson al novembre. El front va quedar estancat. 

Rússia ataca primer

Rússia ha estat la primera a moure fitxa, des de finals de gener. Moscou s’ha volgut afanyar abans que Kíiv rebi més armes d’Europa i els Estats Units: tot just aquesta setmana han arribat els primers tancs Leopard alemanys, els Challenger britànics i aviat han d'arribar els Abrams estatunidencs. A més, el president Vladímir Putin ha demanat als seus generals conquestes territorials per vendre dins i fora de Rússia, després de mesos d’empantanament. 

El Kremlin ha enviat uns 320.000 efectius a Ucraïna, entre professionals, mercenaris i reclutes que estan atacant les posicions ucraïneses a l’est, on en molts casos ja no queda pedra sobre pedra. Fins ara els resultats són pobres: al front del Donbass els ucraïnesos van resistir l’embat a Vuhledar, i fins ara han pogut defensar Bakhmut, a la regió de Donetsk, que fa vuit mesos que els mercenaris de Wagner intenten conquerir. “La ciutat està gairebé encerclada, només queda una carretera que és perillosíssima i si no ho han fet fins ara és perquè el comandament militar i el govern de Volodímir Zelenski han decidit defensar-la, encara que a un preu altíssim,”, explica a l’ARA per telèfon Francis Farrell, periodista del Kyiv Independent que l’ha visitada diverses vegades. La caiguda de Bakhmut suposaria la primera conquesta per a Rússia des del maig passat i obriria el camí a un territori a camp obert que les tropes del Kremlin podrien conquerir amb més facilitat. 

Rússia ha reforçat les seves posicions al front est i acumula desenes de milers de tropes per fer-se seus dos objectius més: les ciutats de Vuhledar, que Rússia va intentar prendre sense èxit al febrer, i Liman, que va ser alliberada pels ucraïnesos a l'octubre. Si aconseguís aquestes posicions, podria intentar un moviment de pinça que encerclés les tropes ucraïneses al Donbass. En declaracions al New York Times, Andrí Zahorodniuk, exministre de Defensa ucraïnès, creu que el Kremlin podria intentar capturar el conjunt de la regió ucraïnesa per després “anunciar que ha completat la seva operació militar especial”, i reclamar un alto el foc i negociar des d’una posició de força. 

Per valorar el curs d’una guerra no n’hi ha prou només amb mirar el mapa. “Potser més important que la captura del territori és el desgast de les forces ucraïneses”, apunta el periodista. “Probablement, a Bakhmut Rússia ha patit moltes més baixes que Ucraïna, però no és per casualitat que tots dos bàndols es refereixen a aquesta batalla com una autèntica carnisseria”, alerta Farrell. El nombre de baixes en tots dos bàndols és un secret d’estat, però és evident que Ucraïna ha destinat una part molt considerable de les seves forces disponibles a la defensa de Bakhmut, cosa que condiciona les seves possibilitats en aquest moment crític de la guerra. 

“La tropa està patint molt a Bakhmut, perquè Ucraïna està estalviant munició, armament i les millors unitats per a la contraofensiva de la primavera: volen defensar el país però es queixen que les condicions en què ho estan fent són increïblement difícils, sense equipament ni la formació adequada, i sense prou suport d’artilleria i vehicles armats. Això els afecta la moral: ho pots veure als seus rostres”, apunta el reporter. 

L'anhelada contraofensiva

En aquestes circumstàncies, la població ucraïnesa està expectant davant la contraofensiva promesa. “La gent espera l’ofensiva i que triomfi, però el resultat és molt imprevisible, perquè la línia de front està estabilitzada i Rússia ha tingut temps per fortificar les seves defenses”, assegura el periodista, que confessa que no espera que els èxits ucraïnesos de l’estiu i la tardor passats es repeteixin. “Estan arribant els tancs i esperem que siguin la punta de llança per trencar les línies russes i aconseguir un avenç territorial significatiu”, diu Farrell. Els tancs són imprescindibles, però entraran en joc molts més factors: la disponibilitat de munició i vehicles de transport blindats, la moral de la tropa, la precisió de les informacions d’intel·ligència i la resposta de Rússia, que haurà tret conclusions dels errors comesos. 

Bielieskov és més optimista: “Mentre Putin no estigui en condicions d’enviar una nova fornada de reservistes tenim una finestra d’oportunitat: Ucraïna s’està preparant per atacar al lloc i moment adequats i sorprendre el comandament rus”. Argumenta que en un front de tants quilòmetres sempre hi ha punts febles i que amb una bona preparació i els recursos necessaris es poden infiltrar en les defenses russes: “És cert que Moscou ha tingut temps de fortificar les línies, però amb les tropes delmades no ho tenen tan fàcil per defensar-les; hem de trobar tres o quatre punts febles i entrar per allà”. 

Kíiv acumula forces a Zaporíjia mentre Rússia s’ha concentrat al Donbass, i el moviment més lògic seria intentar avançar pel front sud, cap a Melitópol, dividint el corredor de la costa que uneix Mariúpol amb la península de Crimea. “Però això no serà immediat: necessitem encara uns mesos per rebre l’armament i la munició, entrenar els soldats i recollir la informació d’intel·ligència”.

-