Més tambors de guerra: l'altre conflicte on Rússia i la UE es miren de reüll

Goris (Armènia)Soldats russos carreguen la compra en un cèntric supermercat de Goris, la segona ciutat més gran de la província de Syunik al sud d’Armènia i a tocar de la frontera amb l'Azerbaidjan. S’han aturat una bona estona davant el prestatge de begudes alcohòliques i se n’emporten dues bosses de plàstic tan carregades que es poden trencar en qualsevol moment. Com s’ha trencat tantes vegades l’alto el foc entre aquests dos països veïns.

L’última guerra entre Armènia i l'Azerbaidjan per l’enclavament de l’Alt Karabakh va tenir lloc el 2020, en plena pandèmia, i va acabar amb una derrota per a Armènia, que va perdre els territoris àzeris –(de l'Azerbaidjan)– ocupats als anys noranta i part de l’Alt Karabakh. Des de llavors, uns dos mil soldats russos són a la zona per garantir la pau, però ja han mort fins a 369 soldats armenis i àzeris, a més de 45 civils. Els russos tampoc no han estat capaços de mantenir la circulació al corredor de Lachin, la carretera que transcorre per territori àzeri i que uneix la regió, de facto independent, amb Armènia. El govern de Bakú, la capital de l'Azerbaidjan, el manté bloquejat des de principis de desembre.

Els mitjans de comunicació controlats per l'estat de l'Azerbaidjan promouen la narrativa que les forces de pau russes no impedeixen la mineria il·legal i fan els ulls grossos davant l'entrada material militar a l'enclavament. El Tribunal Penal Internacional va dictaminar el 22 de febrer que l'Azerbaidjan havia de desbloquejar-lo. En la sentència, el TPI esmenta "l'escassetat d'aliments, medicaments i altres subministraments mèdics que salvaven vides" i que priven els armenis ètnics a l'àrea d'una atenció crucial. Bakú, diu el TPI, ha de "prendre totes les mesures al seu abast per garantir el moviment lliure de persones, vehicles i càrrega al llarg del corredor de Lachin en totes dues direccions". Erevan ha descrit el bloqueig com un "intent de neteja ètnica". Bakú nega que el tancament del corredor de Lachin hagi creat una crisi humanitària i, ni tan sols, que la seva administració hi estigui al darrere.

El petroli de l'Azerbaidjan

Les caixeres del supermercat no paren ni un moment. Clients habituals, soldats i, també, la Creu Roja, que hi compra menjar per abastir la població karabakhiana. “Amb el bloqueig de Lachin hem doblat la facturació”, explica una de les treballadores, mentre rep les queixes de clients que esperen ser atesos. La Creu Roja és l’única que pot passar pel corredor de Lachin i pal·liar les necessitats de les 120.000 persones que viuen a l’Alt Karabakh.

Des de la ciutat de Goris surt una carretera que porta fins a l’entrada de Lachin. Militars armenis aturen amb contundència tothom que s’hi acosta: “Ja pot tornar cap a Erevan”, diuen. En una gasolinera propera, dos camions amb banderes russes omplen el dipòsit i una mica més endavant tres cotxes amb banderes de la Unió Europea avancen en direcció a Lachin. En plena guerra d'Ucraïna, Moscou i Brussel·les es troben en aquesta antiga frontera soviètica.

“Armènia està encadenada a Rússia. El govern de Pashinyan –líder durant la revolució armènia del 2018– fa el que pot per trencar la cadena, però és molt difícil”, opina el propietari de l’Hotel Mirhav de Goris, Shahen Zeytountchian. La Unió Europea hi ha llogat una sala i aquests dies hi ha moviment.

Fa només unes setmanes Brussel·les ha aprovat una missió civil d’observació a la frontera, a petició d’Armènia i amb l’oposició de Rússia, que veu com Europa avança en la seva àrea d’influència. Compta amb cent persones, sense armes, i té per objectiu estabilitzar la zona. “Que els europeus siguin aquí pot ajudar a millorar el nostre estat d’ànim, a sentir-nos menys sols”, explica Zeytountchian, però veu poc possible que Europa vulgui forçar res, ja que l'Azerbaidjan és ara un país clau per les seves reserves de gas i petroli.

Molt a prop d’on oneja la bandera de la República d’Artsakh, el nom que rep a Armènia l’Alt Karabakh, hi ha una parada d'autobús per anar de Goris a la ciutat minera de Kapan. El trajecte ara és uns quaranta minuts més llarg, ja que és impossible utilitzar la carretera habitual, que serpenteja entre les dues bandes de la frontera. Els armenis diuen que la guerra del 2020 ho va canviar tot, sobretot per als pobles limítrofs, que van recuperar el veïnatge amb l'Azerbaidjan, després de vint-i-cinc anys amb els àzeris apartats a alguns quilòmetres del territori d’Armènia.

Segons l’organització Crisis Group, que monitoritza el conflicte, les posicions dels soldats també s’han acostat. Abans de la guerra del 2020, estaven a centenars de metres de l’enemic i, en canvi, ara en molts casos estan a menys de trenta metres.

Atacs a pobles armenis

Paloma Rubio, andalusa, és professora d’anglès al poble de Tsav, a quaranta quilòmetres al sud de Kapan. També hi era el setembre passat en el moment de l’esclat de la pitjor escalada de violència des de la fi de la guerra, quan per primera vegada van ser atacats pobles armenis. “Durant l’atac, els soldats russos van marxar del seu lloc i quan tot es va calmar, van tornar”, explica. Rubio aixeca sospites entre els seus veïns: “La desconfiança cap als estrangers ha crescut molt. Es pensen que soc una espia i quan tinc visites hem de sortir poc”, comenta per telèfon.

Un dels pobles més afectats al setembre va ser Jermuk, a la província de Vaiots Tzor, al centre del país. Conegut per les seves aigües termals, la seva oferta hotelera i les seves muntanyes, avui els hotels estan pràcticament buits. Una mare i una filla, que volen conservar l’ano­nimat, expliquen que tot el poble va fugir en aquell moment. “No ens hauríem imaginat mai que ens atacarien”, diuen.

Tenen raó, era difícil d’imaginar. Malgrat anys de guerres, els enfrontaments sempre havien estat a l’Alt Karabakh. “Ens pensàvem que els russos estaven amb nosaltres, però ara ja no sabem què pensar”, expliquen amb preocupació, perquè les forces de seguretat russes ni han evitat els atacs ni han obert el corredor de Lachin.

Al carrer, a les botigues, als hotels, les converses sempre acaben parlant d’una guerra imminent. Des del terrat d’un hotel, on s’allotgen famílies que han rebut una ajuda del govern per passar-hi un mes, el bàrman assenyala una muntanya nevada al fons. Porta per nom Sarsarly (muntanya gelada). Assegura que ara és la nova posició dels àzeris i que, en aquest punt, han ocupat fins a vuit quilòmetres de territori armeni. Ha passat en diferents punts d’aquesta frontera tan permeable, i els encarregats d’aturar-ho són Rússia i la Unió Europea. Dues maneres d’entendre el món que també es disputen aquesta part del Caucas.