Suprimir els festius religiosos i substituir-los per laics? França ho estudia

París¿Té sentit que la majoria de festius estiguin lligats a la religió (catòlica) en un país on la laïcitat és sagrada? La pregunta s'ha tornat a colar al debat polític a França després que l'alcalde de Grenoble, Éric Piolle, hagi proposat suprimir tots els festius religiosos "per fer el calendari més plural" i substituir-los per festius laics lligats als valors de la República, que commemorin qüestions com l'abolició de l'esclavisme, els drets de les dones o de les persones LGBTI.

Piolle proposava, per exemple, que sigui festiu el 17 de maig, dia en què va entrar en vigor a França la llei que permetia el matrimoni entre persones del mateix sexe fa una dècada. "Commemorar i celebrar els grans moviments de la nostra història, els drets adquirits o les victòries socials té sentit en una república", va afirmar Piolle fa uns dies.

Sis dels onze festius estatals francesos estan lligats a la religió, una xifra molt similar a la d'Alemanya o Itàlia. Però a França el concepte de laïcitat ocupa un espai molt important en tots els àmbits i és un tret cultural molt arrelat. Apareix citada en el primer article de la Constitució, existeix un Observatori de la Laïcitat, hi ha un premi a la laïcitat que atorga anualment el govern i a les escoles està prohibit qualsevol símbol religiós, inclosos el vel, la quipà o qualsevol peça de roba o complement que s'identifiqui amb una religió. De fet, l'executiu francès publica cada mes els "atemptats a la laïcitat" comesos en l'àmbit escolar: la majoria –quatre de cada deu aproximadament– estan relacionats amb els símbols religiosos i la roba. També hi ha denúncies pel rebuig d'alumnes a fer algunes activitats escolars o contra mestres per no respectar la laïcitat.

Amb tot, França manté la tradició dels festius religiosos, com el dia de Nadal, el Dilluns de Pasqua o l'Ascensió. La seva supressió és un debat recurrent, impulsat gairebé sempre per partits d'esquerra. L'alcalde de Grenoble considera que mantenir-los no té sentit: "En el seu origen els dies festius no eren per anar-se'n de vacances sinó per celebrar, posar una corona o anar a missa, però la societat ha evolucionat", sosté l'alcalde ecologista.

Poques setmanes abans de la proposta d'Éric Piolle, es va presentar a l'Assemblea Nacional una petició ciutadana –amb nul·les opcions de prosperar– per suprimir els festius religiosos. El text els jutja "incompatibles" amb el caràcter laic de la República Francesa.

Polèmica pel cens d'alumnes musulmans

La idea de l'alcalde de Grenoble, que per ara no ha aconseguit consens i ha estat criticada especialment per la dreta, era la resposta a una polèmica demanda del govern que ha aixecat dures crítiques de la comunitat educativa i ha indignat la comunitat musulmana del país: el ministeri de l'Interior va demanar als directors d'algunes escoles de Tolosa i Montpeller que comptabilitzessin el nombre d'alumnes absents el 21 d'abril, dia de l'Aid al-Fitr, la festa que marca el final del Ramadà en la religió musulmana.

Al personal educatiu "els va sorprendre aquesta petició, que genera una sospita inacceptable sobre totes les famílies musulmanes que celebren l'Aid al-Fitr", assegura el sindicat Sud Educació. Alguns centres escolars es van negar a facilitar les dades.

La comunitat musulmana considera que la petició del ministeri de l'Interior persegueix "estigmatitzar" els alumnes d'aquesta religió. "Estic escandalitzat, commocionat, com la majoria dels ciutadans, per aquesta informació que recorda mètodes molt antics, dels anys foscos de la història de França", assegurava a France 3 Abdellatif Mellouki, vicepresident del Consell Regional de Culte Musulmà. Segons denunciava Mellouki, "en un estat laic, aquestes pràctiques no haurien d'existir. Això és el que és la laïcitat: respecte per l'elecció de cadascú".

Mesura sense justificació

L'executiu s'ha defensat davant les crítiques assegurant que no es tracta de fer un "cens" d'alumnes musulmans, atès que només va demanar les xifres i no els noms, i justifica la petició com a mesura per "estudiar regularment l'impacte de certes festes religioses sobre el funcionament de serveis públics, especialment als centres escolars".

Però la comunitat educativa assegura que és la primera vegada que Interior demana aquestes xifres i no hi veu cap justificació. "La laïcitat no vol dir prohibir tenir una vida religiosa en l'àmbit privat", afirma la número u del Sindicat General de l'Educació Nacional (Sgen-CFDT), Catherine Nave-Bekhti. De fet, el reglament escolar autoritza els alumnes a faltar a classe amb motiu de la celebració de festes religioses.