El suport d'Alemanya a Ucraïna, pendent del resultat electoral
Kíiv i Brussel·les temen la dificultat per formar un govern estable a Berlín
BerlínUna setmana abans de les eleccions federals del 23 de febrer, Alemanya acollirà la Conferència de Seguretat de Múnic. El nou vicepresident dels Estats Units, JD Vance, i el nou secretari d’Estat, Marco Rubio, participaran en la trobada anual amb un encàrrec clar del seu cap: posar fi a la guerra d’Ucraïna. Donald Trump vol que Rússia i Ucraïna arribin a un acord i que Europa treballi per fer-ho possible. Alemanya és el donant europeu més important de Kíiv i ha augmentat la pressió perquè mogui fitxa.
“El canvi a la Casa Blanca significa una finestra d’oportunitat, tant Rússia com Ucraïna mostren signes de fatiga”, assegurava en un debat l’analista de política exterior del Centre per a l'Anàlisi de Polítiques Europees (CEPA), Jessica Berlín. Per aconseguir un acord just per a Ucraïna, considera indispensable el suport occidental. “Serà el factor decisiu per pressionar Rússia: la pregunta és si arribaran a temps per aconseguir que es respecti la sobirania plena d’Ucraïna”.
A Múnic, els enviats de Trump podran parlar amb el candidat més ben posicionat per convertir-se en canceller, el conservador (CDU) Friedrich Merz. També hi seran l’encara canceller i candidat socialdemòcrata (SPD) Olaf Scholz i el vicecanceller dels Verds, Robert Habeck. Amb diferents matisos, tots tres són ferms defensors d’Ucraïna. Però a hores d'ara cap ha concretat quina resposta donarà a Trump i Zelenski ni quin rol vol que Alemanya jugui durant les negociacions.
Amb la nova administració americana prement l’accelerador, no podran esquivar les preguntes durant gaire temps. La immigració i l’economia centren el debat electoral i la qüestió de la pau ha quedat en un segon pla, però el conflicte no ha deixat de ser un maldecap per a Berlín. El país ha acollit més d’un milió de refugiats ucraïnesos i la indústria ha perdut competitivitat per l’encariment dels preus de l’energia arran de les sancions que impedeixen la importació de gas rus.
Creix el suport a partits prorussos
Els que sembla que han sabut recollir la fatiga que causa el conflicte entre els alemanys són dos partits dels extrems. L’extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD) es convertiria en la segona força al Parlament i un nou partit populista d’esquerres, l’Aliança Sahra Wagenknecht, es quedaria a les portes del Bundestag. Tots dos parlen obertament d’aturar l’ajuda a Ucraïna i de fer concessions territorials a Rússia a canvi de la pau. Tot i els lligams històrics amb el Kremlin, AfD es presenta ara com una força capaç de fer de pont entre Washington i Moscou, sobretot després de rebre el suport del multimilionari Elon Musk.
L’endemà de les eleccions farà tot just tres anys que va començar la guerra. Des d’aleshores els partits tradicionals han incorporat la inversió en defensa i l’OTAN i la renovació de l’exèrcit com a prioritats. Però la majoria dels líders procuren no ser vistos com a bel·licistes. Merz no ha aclarit si entregarà míssils de llarg abast Taurus a Ucraïna, com han fet els altres socis europeus. Només els liberals de l’FDP porten al programa "l'entrega immediata de Taurus". Scholz hi està totalment en contra.
Enmig de l’agitació a escala internacional, molts voldrien que el resultat electoral atorgui un mandat clar als partits que donen suport a Ucraïna. Voldrien que el nou govern a Berlín contribueixi a una estratègia que en prioritzi els interessos. Després que la CDU acceptés els vots de l’extrema dreta, el to de la recta final de la campanya és agre. La formació de govern no serà fàcil. A Kíiv i a Brussel·les esperen que la campanya passi de pressa i no tardin gaire a posar-se d’acord.
