Al carrer de la Mort, els veïns van conviure un mes amb cadàvers

Butxa (Ucraïna)A l'entrar al carrer dels Pomers de Butxa, amb l'enrenou del trànsit, hi ha sensació d'una normalitat aparent, però darrere les reixes que separen els habitatges residencials hi ha tancat un dolorós relat que demana ser escoltat. En aquest mateix carrer van romandre durant un mes els cadàvers de 14 veïns dispersats entre les voreres i la carretera. Als patis de les cases hi havien quedat abandonats –i cremats– els tancs que havien disparat a tot allò que es mogués. Els soldats russos aixafaven les cases i s'emportaven tot el que volien, mentre les famílies atemorides es quedaven als soterranis racionant els queviures. És per això que, ara, els veïns del carrer dels Pomers l'han rebatejat com el carrer de la Mort.

Quan les forces de Kíiv van entrar a la ciutat veïna de Butxa els últims dies del mes de març del 2022, després de la retirada de les tropes russes de la ciutat ucraïnesa, només van trobar mort i destrucció. Fileres de cadàvers estesos. Fosses obertes amb cossos apilats, històries d'horror i de tortures. Els horrors de Butxa ràpidament van ser coneguts per la resta d'Ucraïna i del món i van causar una enorme consternació. Els governs occidentals van condemnar enèrgicament les matances i des del Tribunal Penal Internacional (TPI) es va obrir una investigació per determinar “crims de guerra” a Ucraïna. Tot i que el TPI no té jurisdicció sobre Rússia, ja que no ha ratificat l'Estatut de Roma, el tractat fundacional del Tribunal, un judici a la ciutat de la Haia podria ser la solució perquè aquests actes criminals no quedin impunes.

Mentre les investigacions segueixen el seu curs, centenars de famílies supervivents o testimonis de les matances han tornat a casa seva, a Butxa, i han de viure cada dia amb el record dolorós d'aquests crims sense sentit. El trauma encara és molt gran, però, a poc a poc, els veïns lluiten per recuperar la normalitat.

Tornar a la vida

La Svetlana ha tret a passejar el seu fill Vladímir, paralític cerebral, i van de camí al cementiri. Com que al Vladímir li costa entendre la mort, la Svetlana, per evitar-li més dolor, ha preferit explicar-li que el seu pare està adormit al cementiri. El 4 de març va tocar-lo una bala mortal d'un franctirador rus quan va sortir a comprar bolquers per a en Vladímir. La Svetlana és treballadora social i estava cuidant un ancià que vivia sol. Quan Butxa va ser assetjada per soldats i tancs russos, la Svetlana va demanar al seu marit d'anar tots tres a casa de l'ancià per veure com es trobava i s'hi van haver de quedar a la nit, perquè les tropes russes ja havien pres la ciutat. L'endemà al matí, la Svetlana li va donar una llista amb les coses que el Vladímir necessitava perquè les anés a comprar i el seu marit no va tornar. El que més li pesa, el que mai es podrà perdonar, és no haver pogut recollir el cos del seu marit, que jeia de panxa enlaire, amb un tret al cap i un altre al pit, a 100 metres de casa seva. “No me'l van deixar endur. L'hi vaig pregar al soldat del carrer, però em va dir que me n'anés. Tenia por per la vida del meu fill, i vaig decidir que havíem de marxar de Butxa. El vaig deixar allà, tot sol”.

En una de les cases de més endavant, hi viu la Tetiana. Al pati del darrere de casa seva van ser executats vuit civils i va haver de conviure amb la pudor i els cadàvers durant un mes sencer. La Tetiana relata que els soldats russos anaven entrant casa per casa i s'enduien gent amb les mans lligades.

Ara, la paret, que va fer de lloc d'afusellament, ha esdevingut un memorial on s'han penjat les fotos de les víctimes. La Tetiana ens ha acompanyat a veure'l. Quan mira les fotos no es pot aguantar i deixa anar: “No és just que tantes dones es quedin sense marit, que els nens es quedin sense pare. Només vull que els que van cometre aquests crims siguin castigats”.

Fer justícia

Als afores de Butxa s'ha obert un nou cementiri on han estat enterrades les víctimes identificades i no identificades. Encara hi arriba gent buscant algun ésser estimat. L'Stephan és taxista, però abans va treballar durant molts anys en una fàbrica a Butxa. Ha portat uns clients al cementiri i allà fent una volta s'ha trobat amb la tomba del seu amic Anatoli. "Hem treballat junts mitja vida. A ell el van capturar els russos i el van matar i jo encara soc viu”, manifesta commocionat. No és fàcil lidiar amb el dolor de la mort, sobretot si s'ha produït en circumstàncies tràgiques. Però més difícil és sobreposar-se a la desaparició d'un ésser estimat.

L'Olexandra, de 17 anys, fa més de sis mesos que no sap res del seu pare. Continua esperant cada dia la trucada dels serveis que busquen els desapareguts durant la guerra. A les nits, quan tanca els ulls per intentar dormir, sempre li apareix la imatge del pare.

A poc a poc, la vida ha anat tornant a Butxa i als altres suburbis de Kíiv, on han reobert les escoles i els negocis. Malgrat tot, l'aparent tornada a la normalitat s'ha trencat durant les últimes setmanes amb els bombardejos russos a la capital i en altres ciutats de l'oest d'Ucraïna. Les seqüeles que està deixant la guerra són tan profundes que costarà generacions recuperar-se dels traumes, i no se cicatritzaran les ferides si no es fa justícia pels crims de guerra a Ucraïna.