Un supervivent de l'Holocaust renuncia a una condecoració per la ruptura del cordó sanitari a Alemanya
Albrecht Weinberg tornarà la Creu Federal al Mèrit d'Alemanya després que la CDU votés amb l'extrema dreta dues mocions anti-immigració

BerlínEl supervivent de l'Holocaust Albrecht Weinberg tornarà la Creu Federal al Mèrit que li va atorgar el president alemany indignat per la ruptura del cordó sanitari a la ultradreta a Alemanya. Weinberg, de 99 anys, ha decidit renunciar a la condecoració després que aquesta setmana els conservadors alemanys de la CDU-CSU, el principal partit de l'oposició, aprovessin a la cambra baixa del Parlament dues mocions antiimmigració gràcies al suport del partit d'extrema dreta Alternativa per a Alemanya (AfD). La votació va tenir lloc dos dies després de la commemoració del 80è aniversari de l'alliberament del camp de concentració i d'extermini d'Auschwitz.
Aquest supervivent de doble nacionalitat alemanya i estatunidenca està “en xoc” pel que va passar al Bundestag. “Estic molt decebut ara mateix. No vull saber-ne res. Torno a veure la meva joventut davant meu. És difícil de creure”, va dir Weinberg a la revista alemanya Stern: “No entenc una cosa així, després del que va passar. És gairebé com a la meva infància, quan els nazis van prendre el poder”.
La Creu Federal al Mèrit, el principal reconeixement del país, s'atorga des del 1951 tant a alemanys com a estrangers per èxits en l'àmbit polític, econòmic, social o intel·lectual. Weinberg, que al març farà 100 anys, la va rebre el 2017 per la seva feina a les escoles explicant l'Holocaust als joves.
Weinberg, nascut el 1925 a la localitat alemanya de Rhauderfehn (prop de la frontera amb els Països Baixos), va ser deportat el 1943 a Auschwitz per ser jueu. A més, va ser tancat als camps de concentració de Mittelbau-Dora i de Bergen-Belsen i va sobreviure a tres marxes de la mort. De Bergen-Belsen, en va ser alliberat el 1945 per l'exèrcit britànic. Pesava 29 quilos.
Gran part de la seva família va morir en l'Holocaust, però el seu germà Dieter, la seva germana Friedel i ell van aconseguir sobreviure. El seu germà va morir el 1947 en un accident de trànsit. Albrecht i Friedel van emigrar després de la Segona Guerra Mundial als Estats Units, on van viure seixanta anys a Nova York i Florida.
Tot i que els dos germans es van prometre mútuament que no tornarien mai a Alemanya després del que els nazis havien fet a la seva família, Albrecht i Friedel van tornar fa alguns anys a viure al seu país natal per motius mèdics, davant els alts costos del sistema sanitari als EUA. Albrecht Weinberg, que té tatuat al braç el número de presoner d'Auschwitz (116.927), viu ara a Leer, al nord-oest d'Alemanya, amb la seva cuidadora.
Indignació pels acords amb Alternativa per a Alemanya (AfD)
"La visió que els supervivents de l'Holocaust tenen d'Alemanya és cada vegada més fosca. La decisió d'Albrecht Weinberg [de tornar la condecoració] reflecteix la memòria, l'experiència i la indignació perquè Alemanya torna a fer política amb els vots d'un partit d'extrema dreta, antidemocràtic i antisemita”, explica a l'ARA Christoph Heubner, vicepresident executiu del Comitè Internacional d'Auschwitz. "La indignació d'Albrecht Weinberg és compartida per molts supervivents de l'Holocaust", confirma el responsable d'aquest comitè creat per supervivents del camp de concentració nazi per lluitar contra el racisme i l'antisemitisme.