Sunak i Khan, les dues cares d'un model d'integració de raonable èxit

LondresQuan l'octubre del 2022 el líder del Partit Conservador britànic, Rishi Sunak, va substituir Liz Truss al número 10 de Downing Street, per primer cop el Regne Unit va tenir al davant del govern un premier no blanc i de religió hindú.

És, a hores d'ara, l'element més visible de la diversitat i de la multireligiositat d'un país en què, d'acord amb el cens del 2021, més del 10% de la població declara que professa algun tipus de fe no cristiana. Sis anys abans, però, el 2016, el candidat laborista Sadiq Khan, musulmà, fill d'emigrants del Pakistan i exmembre de la Cambra dels Comuns, va arribar a l'alcaldia de Londres, un altre dels càrrecs institucionals amb més projecció del país, tot i els seus molt limitats poders.

Però malgrat la gran rellevància simbòlica d'aquests dos fets, i que "hi ha evidències que tenir persones de minories ètniques en càrrecs de visibilitat política afecta positivament les actituds cap a la diversitat", com apunta Mariña Fernández-Reino, de l'Observatori de les Migracions de la Universitat d'Oxford, "no hi ha una relació determinista quant a les polítiques" que es posen en marxa. Un exemple, en aquest cas negatiu, podria ser el debat sobre la immigració atiat pel Brexit, però també les polítiques contra la immigració il·legal desenvolupades pels governs conservadors els últims quinze anys.

Polítiques molt dures al davant de les quals, des del ministeri de l'Interior, s'ha situat membres de minories, entre altres Priti Patel, Suella Braverman i James Cleverly. I, tot i això, hi ha raons objectives per afirmar que la integració de l'emigració al Regne Unit és, "en general, una història d'èxit, tot i que hi pot haver problemes", diu Fernández-Reino. La investigadora afirma, també, que "les actituds socials cap a la diversitat al Regne Unit són molt positives". I recorda que va ser un país pioner a Europa en legislar contra la discriminació racial: el primer paquet legislatiu data del 1976. Amb tot, els delictes d'odi per motius racials són els més denunciats al Regne Unit. El curs 2021/2022, l'últim any de què hi ha dades disponibles, se'n van registrar 109.843, un 19% més que l'any anterior, d'acord amb la informació del ministeri d'Interior.

Minories però molt benestants

En una societat extremadament classista com ho ha sigut tradicionalment la britànica, especialment l'anglesa, el nomenament de Sunak va suposar un pas més en el progressiu procés d'integració de les minories ètniques. Amb tot, el context social i econòmic del premier és el d'un privilegiat: els pares, d'arrels a l'Índia, emigrats des de l'Àfrica oriental, el van poder matricular a l'exclusiu Winchester College, en el qual un curs intern és encara més car que a Eton: 50.000 lliures.

No és el cas de Sadiq Khan, d'orígens molt més modestos. El pare va treballar com a conductor d'autobús a Londres. Un apunt que recorda que no es pot parlar d'immigració, i integració, en termes uniformes com si es tractés d'un únic col·lectiu. De casuístiques n'hi ha tantes com de col·lectius d'immigrants. I algunes enquestes mostren que la immigració de l'Índia és més acceptada que la del Pakistan o Bangladesh. I totes tres estan vinculades, inicialment, a l'Imperi i tenen lloc majoritàriament després de la Segona Guerra Mundial.

El que val per als privilegis econòmics de Sunak –el primer ministre sempre ha parlat del "sacrifici" dels seus pares a l'hora d'enviar-lo al Winchester College–, val també per al fins ara govern més divers de la història del Regne Unit: el que va formar Boris Johnson el 2019, quan va ser escollit premier. Sis dels seus ministres, inclòs aleshores Sunak, a qui va nomenar responsable del Tresor, pertanyien a alguna minoria ètnica. Amb tot, el 64% dels membres d'aquell cabinet havien anat a escoles privades i el 48% havien passat per Oxford o Cambridge.

A diferència de França, per exemple, on no és legal recollir dades sobre ètnia, el Regne Unit sí que ho permet. Això facilita el coneixement de la composició social per raça i origen familiar. Les dades indiquen que al voltant del 16% de la població del Regne Unit pertany a una minoria. El 2021, any de l'últim cens, oscil·lava entre el 3% d'Irlanda del Nord i el 18% d'Anglaterra. "La proporció ha augmentat en els últims anys, així com la representació dels grups ètnics minoritaris en càrrecs polítics i públics", diu a l'ARA Grahame Allen, assistent investigador de la biblioteca de la Cambra dels Comuns.

Però de la comparació entre el cens i les composicions dels diferents parlaments del país es dedueix l'existència d'una infrarepresentació política de les minories, que s'estén també a altres institucions i organismes rellevants. A les últimes eleccions generals, celebrades el 2019, van resultar elegits 66 diputats de minories racials, xifra que suposa el 10,1% d'una cambra de 650 membres. Si el parlament fos una projecció fidel de la diversitat poblacional del Regne Unit, n'hi hauria d'haver 104. A Holyrood, el parlament escocès, sis (4,5%) dels 129 membres són de context minoritari, dada que, en aquest cas sí que coincideix amb el percentatge de la població migrada a Escòcia. Al parlament gal·lès n'hi ha tres (5%) de 60 membres, cosa que suposa una infrarepresentació en relació amb la proporció de la població del 5%. I a Stormont, l'Assemblea d'Irlanda del Nord, cap dels 90 membres pertany a una minoria ètnica, que formen el 3% de la població de la província.

La infrarepresentació de les minories també es reprodueix a l'assemblea de l'alcaldia de Londres. D'acord amb les últimes dades disponibles (setembre del 2022), inclòs Sadiq Khan només vuit (32%) dels 25 membres del consell tenen un origen ètnic minoritari, en comparació amb l'aproximadament 41% de la població que declara ser no blanca.

Scotland Yard, una fortalesa blanca

Les diferències són encara molt més accentuades quan es parla de Scotland Yard, la policia metropolitana de Londres, una força policial de quasi 47.500 persones que s'ha vist periòdicament esquitxada per acusacions de racisme. Encara que la població negra de Londres és del 13,3%, només el 3,5% dels policies són de la mateixa raça. Pel que fa a l'origen asiàtic, només n'hi ha el 5,9% quan la població general de la ciutat arriba al 17%. En canvi, al Servei Nacional de Salut (NHS), el 26% dels treballadors declaren sobre ells mateixos que són membres d'una minoria ètnica, deu punts per sobre de la mitjana poblacional de tot el país.

Modernament, es considera que 1987 és l'any de la irrupció de les minories a la Casa dels Comuns, amb quatre pioners. Però el cert és que hi ha una llista de catorze parlamentaris que entre 1767 i 1983 se'ls pot considerar també membres de grups no blancs, si bé de segona o tercera generació. El partit que més els ha integrat ha sigut el laborista. El 20% dels seus disputats escollits en les eleccions del 2019 pertanyen a minories ètniques. Els conservadors, per contra, només arriben al 6%. I els liberaldemòcrates, al 18%.