Suècia confirma el sabotatge al Nord Stream: troben restes d'explosius a la zona

BarcelonaDes d'un primer moment tant el govern suec com el danès van referir-se a les fugues als gasoductes Nord Stream 1 i 2, les conduccions per transportar gas de Rússia a Alemanya, com una acció deliberada, un sabotatge. Aquest divendres Suècia ha assegurat que té evidències que corroboren aquesta tesi. "Les anàlisis que s'han fet mostren restes d'explosius en diversos dels objectes que es van trobar", ha indicat la Fiscalia sueca en un comunicat. Tot i així, ha mostrat cautela a l'hora d'assenyalar un responsable: "La investigació és molt complexa i minuciosa. La recerca que tenim en marxa determinarà si hi ha cap sospitós que pugui ser identificat". En la mateixa línia s'ha expressat el departament de seguretat de la policia sueca (Säpo), que és qui lidera el cas: "La investigació és extensa i complexa. Ha de continuar per poder determinar si algú pot ser considerat sospitós i posteriorment processat". Les autoritats de Suècia no han donat més detalls ni del tipus d'explosius ni de les circumstàncies en què podrien haver estat col·locats al traçat dels gasoductes.

El 26 de setembre l'autoritat marítima danesa va alertar d'una fuga de gas al Nord Stream 2 a prop de l'illa de Bornholm, al mar Bàltic. El mateix dia es va descobrir una altra fuga, aquest cop al Nord Stream 1, i durant les següents hores se'n van trobar dues més. Els dos gasoductes afectats han estat el centre de la guerra energètica entre Europa i Rússia. Tots dos van de Rússia a Alemanya travessant el Bàltic per Suècia i Dinamarca, tot i que no estan actius: el Nord Stream 1 va deixar de funcionar al setembre, quan Putin va tancar l’aixeta per les sancions europees, i el Nord Stream 2 mai ha estat operatiu perquè el govern alemany no el va autoritzar a causa de la invasió de Rússia a Ucraïna. Tot i això, els gasoductes estaven plens de gas, perquè per al bon funcionament de les conduccions s’hi ha de mantenir a una pressió constant.

El govern alemany va afirmar a finals d'octubre que considera que aquest sabotatge ha provocat que el Nord Stream 1 hagi quedat inutilitzat de forma permanent. Aquest gasoducte abastia Alemanya de gas rus des del 2011. Amb Angela Merkel al capdavant, es va iniciar la construcció del Nord Stream 2, però mai va obtenir la llicència per entrar en funcionament. Arran de l'agressió russa, el canceller Olaf Scholz va suspendre definitivament el procés quan estava en la fase final.

Les autoritats daneses també duen a terme una investigació de les fugues, i el mes passat ja van dir que els resultats preliminars apuntaven que havien estat causades per potents explosions. Els sismòlegs van registrar tremolors als voltants de les zones on es van produir les fugues que no es podien atribuir a terratrèmols, van explicar llavors. Ara les restes d'explosius que s'han trobat reafirmarien aquesta suposició.

"Això només confirma la gravetat de la situació", ha dit Jimmie Adamsson, portaveu de la marina sueca, a la televisió pública SVT. Adamsson ha afirmat que aquesta nova informació no té cap efecte pràctic pel que fa a l'avaluació de la seguretat, "ja que aquesta sospita ja hi era abans". "Però hi ha molta gent que ha obert els ulls i ha vist com són de vulnerables les infraestructures que tenim al fons del mar en forma de gasoductes, cables d'electricitat i de fibra", ha afegit. De fet, els atacs a les canonades dels Nord Stream van fer elevar el nivell d'alerta al voltant d'infraestructures crítiques europees. Noruega, per exemple, va informar que desplegaria personal militar a les seves instal·lacions petrolieres i gasistes per evitar possibles sabotatges.

Hans Liwang, expert en sistemes de defensa a la Universitat de Defensa de Suècia, ha afirmat a la ràdio pública Sveriges Radio que les restes d'explosius trobades poden ser parts de la bomba mateixa i ha considerat que suposa una troballa crucial per poder continuar investigant. De moment no hi ha indicis, almenys oficials, sobre qui hi podria haver darrere de les explosions. Els líders europeus han sigut prudents i no han assenyalat directament Rússia –els únics que van apuntar al Kremlin van ser Polònia i Ucraïna–, i Moscou va qualificar les acusacions que apuntaven a Rússia com a culpable d’"estúpides i absurdes". El Kremlin va acusar el mes passat personal de la marina britànica d'estar implicat en les explosions.

Vaixells fantasma

Segons la revista nord-americana Wired, pocs dies abans que es detectessin les fugues de gas van passar per la zona dos "vaixells foscos", és a dir, que duien apagat el sistema de radiodifusió AIS, que permet identificar i seguir els vaixells de forma automàtica des d'altres naus, avions o estacions costaneres. "Això vol dir que no hi havia informació sobre els seus moviments i que van intentar amagar la seva posició i informació general al món exterior", explica Jerry Javornicky, director general de l'empresa d'imatges per satèl·lit Spaceknow.

Segons la legislació internacional, els grans vaixells han d'instal·lar i fer servir el sistema AIS, que es va crear per evitar potencials col·lisions entre naus. "No seria una pràctica habitual [portar-lo apagat], tret que els vaixells tinguin una missió militar classificada o tinguessin objectius clandestins, perquè el mar Bàltic és un dels mars més concorreguts del món pel que fa al trànsit comercial”, explica a Wired Otto Tabuns, el director de la Baltic Security Foundation, una ONG que se centra en aquesta regió.

Aquests dos vaixells es van identificar després que Spaceknow examinés 90 dies de dades de satèl·lit arxivades. L'empresa va informar de les seves conclusions l'OTAN, que va demanar més informació. Una font de l'Aliança Atlàntica va afirmar a Wired que les imatges i les dades de Spaceknow podrien resultar útils per als investigadors. Amb tot, es desconeix l'origen d'aquestes naus, i el misteri sembla encara lluny de resoldre's.