Suècia registra més emigrants que immigrants per primer cop en 50 anys

CopenhaguenPer primera vegada en 50 anys Suècia ha deixat de ser un país que rep més immigració de la que emet. Queden lluny els dies en què el primer ministre de Suècia l'any 2015, el socialdemòcrata Stefan Löfven, feia una crida perquè el país "fes un esforç" per acollir els refugiats que fugien, en aquell moment, de conflictes com la guerra de Síria. Nou anys després, el país nòrdic treu pit d'haver deixat de ser un lloc d'acollida per als estrangers, siguin sol·licitants d'asil o immigrants vinguts des de fora d'Europa. Així ho expressava la ministra de Migració, Maria Malmer Stenergard, en una roda de premsa en què el govern va revelar que preveia per a l'any 2024 que el nombre de persones que sortiran de Suècia superarà el nombre de persones que s'estableixen al país escandinau: el que s'anomena una emigració neta.

Segons la ministra Stenergard, aquest canvi és degut a la tendència i als esforços de l'executiu per reduir el nombre de peticions de sol·licitud d'asil acceptades i de permisos de residència concedits: "Segons la previsió de l'Agència Sueca de Migracions, Suècia rebrà el nombre més baix de sol·licitants d'asil des de 1997 i, per primera vegada en més de 50 anys, Suècia té una emigració neta", va afirmar la ministra. Stenergard també va assenyalar que, si ve a la Unió Europea el nombre de sol·licituds d'asil continua augmentant any rere any, "Suècia segueix el camí oposat i les xifres de sol·licituds d'asil disminueixen".

Segons les dades del ministeri, en els set primers mesos de l'any 2024, el país va rebre 5.600 sol·licituds d'asil, i s'ha garantit la protecció en 1.922 casos, el que representa un 27 % menys que en el mateix període de l'any anterior. Al final de l'any, el govern preveu que rebrà 10.000 sol·licituds d'asil, el nombre més baix en les últimes tres dècades. En comparació, l'any 2015 el país va rebre 162.915 sol·licituds, un nombre que es va rebaixar fins al voltant de les 40.000 sol·licituds anuals en els següents anys. "Suècia ha deixat de ser un país d'immigració per a persones refugiades", sentenciava la ministra.

Les dades del ministeri de Migració també revelaven que durant el 2024 el nombre d'immigrants que arribaven a Suècia s'havia reduït un 15 %, mentre que per primera vegada l'emigració augmentava un 60 %. La ministra Stenergard va recalcar que, entre les persones que havien decidit marxar del país nòrdic, havien augmentat de manera significativa les que eren nascudes a Síria, l'Iraq i Somàlia. Stenergard no va dubtar a atribuir les dades migratòries a l'acció de la coalició del govern conservador, que es recolza en el suport de l'extrema dreta des de l'any 2022: "La feina del govern està donant resultats", va dir. "Aquest desenvolupament cap a una immigració sostenible és necessari perquè puguem reforçar la integració i reduir l'exclusió", va assegurar.

Enduriment de la política migratòria

L'executiu suec va anunciar el mes de juliol l'última de les mesures que han servit per endurir i canviar de rumb les polítiques migratòries del país. El govern va fer públic que estudiarà com restringir els permisos de reunificació familiar per a persones refugiades, revisant les normes i realitzant una investigació exhaustiva en cada cas, inclús amb proves d'ADN per verificar el parentiu biològic entre els sol·licitants. Altres mesures que ha implementat el govern fins ara han sigut limitar les prestacions socials per als immigrants extracomunitaris, reduir la temporalitat dels permisos de residència per a refugiats i incentivar les deportacions voluntàries.

Aquestes mesures formen part del "canvi de paradigma" en polítiques migratòries que l'executiu suec està decidit a dur a terme i pel qual va guanyar les eleccions fa dos anys. El primer ministre del partit dels moderats, Ulf Kristersson, va guanyar els comicis sota la promesa de posar fi a "una política d'immigració irresponsable i una integració fallida" que Suècia ha dut a terme durant anys, segons considera l'actual govern. L'executiu justifica que les polítiques migratòries que s'han aplicat en el passat han contribuït avui a l'augment de la criminalitat, la radicalitat religiosa, la creació de societats paral·leles i el debilitament de la llengua sueca. Actualment, el 20 % dels 10 milions d'habitants del país han nascut a l'estranger i el debat migratori ha sigut un dels temes més candents de la política sueca en els últims deu anys. Aquest debat ha anat acompanyat del creixement del partit d'ultradreta Demòcrates de Suècia, que en les últimes eleccions generals va arribar a ser la segona força més votada.

La investigadora en geografia humana a la Universitat d'Uppsala Irene Molina contradiu l'argument que la integració ha fracassat a Suècia. "El que han fracassat són les polítiques que en els últims 30 anys no han prioritzat la integració i han desmantellat els serveis socials delegant coses tan bàsiques com els cursos de llengua o els serveis d'inserció laboral a les ONG", exemplifica. Per a Molina, el fet que ara marxin més persones de Suècia de les que hi arriben "no pot ser mai una bona notícia per al país". De fet, alguns analistes ja han alertat de l'efecte que això pot tenir en la crisi per la falta de treballadors que arrossega el país.