Suècia ja té acord de govern i la ultradreta hi jugarà un paper clau

Malmö (Suècia)El cordó sanitari a la ultradreta a Suècia ha quedat aquest divendres definitivament mort i enterrat. Els quatre partits de dretes, que van aconseguir una majoria minsa però suficient a les eleccions de fa un mes, han fet oficial un acord per a la formació del pròxim govern, que estarà format pels Moderats (conservadors), Democristians i Liberals. El partit d'extrema dreta Demòcrates de Suècia (SD) s'ha quedat sense ministeris, però s'assegura influència política al més alt nivell per primer cop.

El líder conservador, Ulf Kristersson, serà investit dilluns pel Parlament, en substitució de la socialdemòcrata Magdalena Andersson. Avui, ha presentat l'Acord per Suècia acompanyat dels altres tres líders, inclòs l'ultradretà Jimmi Åkesson, i ha deixat clar que, malgrat que l'SD no té cap cartera, es pot comptar com a soci governamental. La coalició de tres partits –que formaran tècnicament el govern– "cooperarà estretament" amb Demòcrates de Suècia, que tindrà el dret de nomenar funcionaris als organismes governamentals per controlar que s'apliquen les polítiques pactades.

"Som quatre partits que ens repartirem completament la responsabilitat governamental", ha dit Kristersson. En aquest sentit, Åkesson ha fet èmfasi que el seu partit va ser el que més vots va aconseguir del bloc de dretes: per primera vegada va quedar per davant del partit conservador, amb un 20,5% dels vots, i va convertir-se així en la segona força del Parlament. Tot i això, els Liberals s'han mantingut ferms en la seva exigència que el partit d'ultradreta no formés part de la coalició de govern. Per això les quatre formacions han hagut de trobar una fórmula a mig camí per als Demòcrates de Suècia, que d'aquesta manera s'asseguren tenir una gran influència sobre l'executiu sense patir directament el desgast de governar.

Immigració i criminalitat

Åkesson ha sigut el primer a prendre la paraula després de la breu introducció del futur primer ministre. I ha centrat la seva intervenció en les qüestions sobre les quals ha basat el seu programa electoral des de la seva fundació el 2010: la criminalitat i la immigració.

Ha promès un "canvi de paradigma" per reduir el nombre d'immigrants que arriben a Suècia, fent servir un concepte introduït a Dinamarca el 2019. "El dret a demanar asil es mantindrà", ha dit, però ha subratllat que "les regles sueques no haurien de ser més generoses del que demana la Unió Europea". Ha avançat que l'objectiu és reduir la quota de refugiats dels 6.400 anuals actuals a 900. Més tard, en declaracions als mitjans, ha avançat que la meta és que el nombre de refugiats sigui "molt proper a zero", una premissa que també s'ha marcat el país veí.

També ha anunciat mesures en la lluita contra la delinqüència, amb un especial focus en les bandes criminals, com ara un augment de les càmeres de videovigilància en llocs públics, càstigs més severs i la possibilitat que determinats presos compleixin condemna a l'estranger. També s'estudiarà una prohibició de pidolar en tot el país, una norma que ja s'aplica en algunes localitats on governa l'SD.

Demòcrates de Suècia va néixer de la unió de diversos grups el 1988, procedents del moviment feixista i amb alguns membres amb vincles amb grups neonazis. I, tot i que ha moderat el to, la formació manté el discurs xenòfob i té membres vinculats amb moviments radicals. L'informe d'una companyia sueca que investiga persones i empreses relacionades amb l'extremisme, publicat durant la campanya electoral, va constatar que 214 candidats de l'SD han expressat opinions nazis o racistes, o que pertanyen a organitzacions neonazis, tenen condemnes per delictes d'odi, han difós propaganda nazi o escriuen en webs neonazis.

Influència sense desgast

La fins ara primera ministra de Suècia, Magdalena Andersson, ha afirmat en una publicació a les xarxes socials que, "encara que Ulf Kristersson es converteixi en primer ministre, és Jimmi Åkesson qui governa". "Com a oposició, farem responsable Demòcrates de Suècia de les polítiques que es duguin a terme", ha assegurat.

Ja fora de la roda de premsa, Åkesson ha afirmat: "Ho veiem com un projecte a llarg termini, i esperem que en algun moment puguem acabar formant part del govern". "Aquest acord és extremadament important per als Demòcrates de Suècia i per a Suècia. Això és pel que hem treballat durant els 12 anys que fa que som al Parlament i durant els meus 17 anys com a líder del partit", ha afegit.