Suècia i Finlàndia busquen garanties de seguretat en l'impàs fins a l'entrada a l'OTAN

BarcelonaLa incògnita sobre la probable entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN quedarà desvelada en els pròxims dies. En el cas de Finlàndia, és qüestió d'hores. Aquest dijous, el president del país, Sauli Niinistö, anunciarà la seva decisió, i es dona per fet que es posicionarà a favor de l'adhesió. A Suècia, tot està en mans de la decisió que prengui el Partit Socialdemòcrata, que històricament s'ha mostrat contrari a unir-se a cap bloc militar, però tot apunta que també està a punt de fer un canvi radical, que anunciarà diumenge.

Rússia ha rebut amb recel aquest gir de 180 graus dels dos països nòrdics, i ha avisat en diverses ocasions que l'entrada de Finlàndia i Suècia a l'OTAN "tindria serioses repercussions militars i polítiques" que exigirien "una resposta" per part de Moscou. Davant de la por d'una reacció agressiva de Rússia, els governs de Suècia i Finlàndia fa setmanes que han intensificat els contactes diplomàtics amb diferents socis de l'Aliança Atlàntica per assegurar-se, sobretot, unes garanties de protecció durant el període de transició entre que sol·liciten l'adhesió i són acceptats formalment.

Aquest dimecres han rebut el compromís del Regne Unit. El primer ministre, Boris Johnson, ha viatjat primer a Estocolm i després a Hèlsinki per reunir-se amb la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, i el president finlandès. El premier ha signat un acord de cooperació bilateral amb tots dos països a través del qual el Regne Unit es compromet a ajudar-los si són atacats, fins i tot amb "mitjans militars". Tot i això, el text subratlla que qualsevol "cooperació intensificada" ha de mantenir-se totalment en línia amb la política de seguretat i defensa de cada país, i està dissenyada "per complementar i no pas substituir la cooperació europea i euroatlàntica existent". Amb això, deixa clar que aquest acord no serviria d'alternativa en cas que Suècia o Finlàndia finalment decidissin no entrar a l'OTAN.

"Estem més segurs? Sí"

A la roda de premsa des de la capital sueca, Johnson ha afirmat que, en cas d'atac, el Regne Unit ajudaria Suècia "amb el que demanés". Alhora, ha subratllat que no es tracta d'unes garanties temporals, sinó d'un compromís a llarg termini per reforçar els llaços militars i enfortir la defensa d'Europa. En el comunicat posterior, el govern britànic indica que el Regne Unit oferirà desplegar vaixells, avions o tropes a prop de Suècia i de Finlàndia com a resultat de l'acord.

La primera ministra sueca ha remarcat que aquest acord suposa un increment de la seguretat de Suècia, independentment de si finalment decideix entrar o no entrar a l'OTAN. "Estem més segurs amb aquesta declaració? La resposta és sí", ha dit Andersson a la roda de premsa.

"Volem augmentar la nostra seguretat d'una manera o una altra mentre sospesem la nostra pertinença a l'OTAN", ha dit el president finlandès, Sauli Niinistö, després de reunir-se amb Johnson. El màxim mandatari de Finlàndia ha reiterat que la invasió russa d'Ucraïna "ha canviat el panorama", ja que Moscou ha demostrat que "està a punt per atacar un país veí". "Vosaltres [Rússia] ho heu provocat", ha dit, referint-se al canvi de postura de Finlàndia a favor de l'Aliança Atlàntica, tant en l'àmbit polític com en l'opinió pública.

De moment, el Regne Unit és el primer país que ofereix formalment garanties de seguretat a Finlàndia i Suècia per al període de transició. Tot i això, el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, es va mostrar convençut fa dues setmanes que "hi ha formes d'abordar aquest període interí de manera que funcioni per a Suècia i Finlàndia", i va assegurar que el procés serà ràpid.

Aquest dimecres, el diari noruec VG ha informat que Noruega, Dinamarca i Islàndia –els altres tres països nòrdics que sí que són aliats de l'OTAN– estan treballant conjuntament amb Suècia i Finlàndia per arribar a un acord en aquest sentit. I la setmana passada, la ministra d'Exteriors sueca, Ann Linde, va tornar de Washington amb el compromís del secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken, que els Estats Units donarien suport a la sol·licitud d'entrada de tots dos països i aportarien garanties de seguretat. "No puc entrar en detalls, però em sento molt segura ara que tenim la promesa estatunidenca", va dir Linde a la televisió sueca SVT.