El sud d'Europa no busca venjança en la crisi del gas

Brussel·les“A diferència d’altres països, els espanyols no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats des d’un punt de vista energètic”. Amb aquestes paraules, la ministra espanyola per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera, evocava dimarts la terminologia utilitzada per Brussel·les i els països del nord d’Europa durant la crisi financera del 2008, quan van acusar reiteradament els països mediterranis d’haver estirat més el braç que la màniga. Aquesta vegada, però, és el nord qui es presenta més vulnerable, davant l'amenaça d'un tall de subministrament de gas per part de la Rússia de Vladímir Putin.

La Comissió Europea ha demanat un esforç conjunt. La idea inicial que tots els estats membres haguessin de reduir el consum de gas en un 15% de manera obligatòria l'hivern vinent va topar amb el rebuig dels països del sud, que van obligar Brussel·les a abaixar el llistó i marcar aquesta xifra com un objectiu voluntari.

Si bé la dependència del gas rus supera el 50% del consum total en catorze països europeus, a Finlàndia i Letònia representa el 90%; a Estònia, Eslovàquia i Bulgària, més del 70%, i a Alemanya i Àustria, al voltant del 55%, segons dades de l’Agència Europea per a la Cooperació de Reguladors d’Energia (ACER). Hi ha grans diferències de consum i producció entre els estats membres. Espanya i Portugal, per exemple, estan entre els països de la UE que consumeixen menys gas i produeixen més energies renovables, i entre els que tenen una baixa dependència directa dels hidrocarburs russos. Alguns han volgut veure aquesta situació com una oportunitat per retreure als països del nord les polítiques d’austeritat i les lliçons imposades al sud durant la crisi del 2008. Tanmateix, els països mediterranis no busquen venjança. I, de fet, tampoc els convé.

Mercat únic

“La diferència principal entre les crisis anteriors, també la gran crisi financera del 2008, i l’actual és que la UE ha après que treballar de manera conjunta és la millor manera d’afrontar els reptes”, afirma Giovanni Sgaravatti, economista i analista del think tank Bruegel. “Discrepo d’aquesta perspectiva segons la qual els països tenen diferents graus de dependència del gas rus. El mercat interior únic ha augmentat enormement els volums comercials entre els estats membres i les cadenes de valor estan totalment integrades. Per tant, es tracta d’una crisi de recursos que afecta el conjunt de la UE”, argumenta. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, apuntava en la mateixa direcció durant la presentació de la proposta: “Encara que alguns països estan més exposats que d’altres als talls de gas rus, tots els estats membres en patiran les conseqüències a través del mercat únic”.

A més, els països del sud no tenen la solvència ni la fortalesa econòmica que tenien països com Alemanya i els Països Baixos l’any 2008, per la qual cosa són dos contextos difícils de comparar. Espanya és un dels països que més s’està beneficiant dels fons europeus, com els Next Generation. Precisament, aquesta setmana l'estat espanyol ha rebut 12.000 milions més i ja suma 31.000 milions del fons de recuperació postpandèmia tramitat per Brussel·les.

Per la seva banda, Itàlia està immersa en l’enèsima crisi de govern que ha desembocat en la dimissió del primer ministre, Mario Draghi, un dels líders més actius en les iniciatives europees per plantar cara al Kremlin. El país transalpí, que té un enorme deute públic, també és un dels grans receptors de fons europeus. 

Units contra Putin

“El xantatge de Putin amb el gas rus és un repte important, sobretot tenint en compte la inflació i l’augment del cost de vida. En aquest context és vital que la UE es mantingui unida i actuï de manera conjunta contra l’amenaça russa”, explica Fabian Zuleeg, director executiu i economista en cap del Centre de Política Europea. “Si la UE no actua de manera conjunta, l’únic que hi sortirà guanyant serà Putin, que serà capaç de limitar la capacitat de la UE de defensar els seus valors i els seus interessos, en cas de fragmentació i conflicte intern”. 

Els ministres d’energia van arribar dimarts passat a un acord polític sobre la proposta de la Comissió que encara ha de formalitzar-se per escrit. Els països del sud van aconseguir suavitzar els objectius de consum i la flexibilització de la proposta, que ara inclou diverses excepcions, entre les quals hi ha el cas d’Espanya, principal port d’entrada de gas liquat a la UE, que va aconseguir negociar una rebaixa voluntària del 7% del consum i es va comprometre a augmentar les exportacions de gas als socis comunitaris en cas d’emergència. Hongria va ser l’únic país que es va desmarcar dels Vint-i-set i va evidenciar la proximitat amb Putin del primer ministre Viktor Orbán. Les negociacions, però, només requerien una majoria qualificada i, per tant, el vot discordant hongarès no va dinamitar el consens.

“La UE ha après que la cooperació és millor que la confrontació, sobretot en moments de crisi com el que estem vivint”, afirma Sgaravatti. “És cert que alguns governs van demanar derogacions i excepcions a la proposta inicial de l’executiu, i el que s’ha acordat és una mena de solidaritat condicionada”, puntualitza. Però solidaritat, al cap i a la fi. De moment, la UE es manté unida en l’adversitat, i el recent acord polític en matèria d’energia representa un pas endavant. Però l’arribada de l’hivern requerirà més sacrificis, més consensos i més solidaritat. I, per tant, més reptes.