Starmer insinua la lliure mobilitat dels joves amb la UE
El 'premier' britànic viatja a Alemanya per "resetejar" les relacions amb Berlín i amb la Unió Europea
LondresLa crua sinceritat exhibida aquest dimarts pel primer ministre britànic, Keir Starmer, quan va anunciar als seus conciutadans que caldrà apujar impostos, i que el pressupost de l'octubre "serà dolorós", no arriba més enllà. I encara menys quan a l'horitzó s'insinua el terme Brexit o s'apunta la possibilitat d'una lliure mobilitat entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE), ni que sigui només per als joves d'entre 18 i 30 anys, i per un temps limitat.
El Brexit, la mare de molts dels mals de les illes britàniques durant els últims anys, continua sent el Sant Grial de la dreta xenòfoba i anarcoliberal, i el laborisme, que no fa ni cent dies que és al poder, actua amb peus de plom. No vol que ningú acusi el partit de "subvertir la voluntat del poble", el populista eslògan invocat en el moment del referèndum, el 2016. El resultat de tot plegat és que el premier és capaç de dir una cosa i la contrària al mateix temps. I sense enrojolar-se.
És el que ha fet aquest dimecres a Berlín, on Starmer primer ha tancat la porta a un pacte per fomentar la mobilitat entre els joves de la Unió i el Regne Unit i després no ha descartat la creació d'algun tipus de sistema per establir vincles semblants. Per exemple, els intercanvis d'estudiants. Londres va abandonar el programa Erasmus quan es va completar el divorci amb la Unió. I és que a Brexitland cal rebatejar les coses per fer-les digeribles.
El premier havia viatjat fins a la capital alemanya per, d'acord amb les seves paraules, posar les bases d'"un ambiciós reset" de les relacions amb Alemanya i amb Europa. Un reinici, però, que no hauria de suposar en cap cas "revertir el Brexit, ni tornar a entrar al mercat únic i a la unió duanera". És a dir, la quadratura del cercle: més a prop que després del Brexit però no tan a prop com abans.
Cinquena trobada
La trobada era la cinquena entre Olaf Scholz i Starmer des del triomf laborista del 4 de juliol. Tenia com a objectiu primordial la negociació d'un tractat bilateral de cooperació. Ciència, tecnologia, desenvolupament, negocis i política migratòria són els seus eixos bàsics, que no entren en matèria reservada per a la Comissió Europea, com ho és el comerç. Abans de finals d'any, Londres voldria haver ratificat un protocol que s'emmiralla en el que van signar entre França i el Regne Unit el 2010.
Planant sobre la cimera també hi havia un tema recurrent, que la Comissió Europea ja va posar damunt de la taula al mes d'abril. Aleshores la presidenta, Ursula von der Leyen, va proposar al Downing Street de Rishi Sunak la signatura d'un programa per facilitar la recíproca llibertat de moviments dels joves de 18 a 30 anys, amb l'objectiu que poguessin treballar i estudiar per un període de fins a quatre anys. Brussel·les creu que el descens de la mobilitat dels joves entre els Vint-i-set i les illes és un dels efectes més perjudicials del Brexit, sobretot a llarg termini.
Londres va dir aleshores que no. Negativa doble: del govern i de l'oposició, que llavors encapçalava Starmer, i que no volia aparèixer mesos abans de les eleccions com el premier que trairia el Brexit i que recuperaria la lliure circulació de persones. Era la mateixa prudència –o falta de coratge per parlar de les necessitats reals de l'economia del país– que ha mostrat a Berlín aquest migdia, quan ha dit que sí però no, però que potser. Perquè a la capital alemanya Starmer ha declarat: "No tenim plans per a un pla de mobilitat juvenil, però sí que tenim plans per a una relació més estreta entre nosaltres i la UE". Què volia dir?
La UE, de moment, manté l'oferta i Londres la rebutja o intenta redecorar-la. Brussel·les vol un acord global i no que el Regne Unit negociï bilateralment amb els països de la seva preferència –França, Alemanya, Espanya i Itàlia–, per marginar, sobretot, els de l'est.
En opinió de l'especialista en relacions amb la Unió Europea Catherine Barnard, de la Facultat de Dret de la Universitat de Cambridge, "hi ha molta pressió per relaxar les normes de mobilitat per als joves" a banda i banda del Canal. De fet, la setmana passada la premsa britànica va tornar a informar que aquesta possibilitat estava sent considerada pel govern laborista.
De forma alambinada Starmer ha insinuat aquesta possibilitat a Berlín. "Qualsevol conversa futura amb la UE per a un acord per millorar el Brexit es basaria en les nostres línies vermelles, inclòs el veto a la lliure circulació de persones". Com recorda la professora Barnard, "no s'ha de confondre el que és la mobilitat juvenil amb la lliure circulació de persones" imperant a la Unió.
El premier intenta fer mans i mànigues per obrir la porta perquè els joves europeus tornin a omplir les universitats en crisi del Regne Unit mentre treballen i es guanyen unes lliures servint pintes de cervesa o fent de baristes als cafès. Altrament, el sector universitari, que pateix una crisi galopant per l'augment de les matrícules i les restriccions als europeus, acabarà enfonsat, i el de l'hostaleria sense mà d'obra. Starmer ho sap, però també que no pot dir tota la veritat. O no gosa fer-ho. Perquè el Brexit continua sent pólvora populista.
