Starmer: "Haurem de prendre decisions difícils i les haurem de prendre ben aviat"

LondresProgramació oficial i contraprogramació ultra. El segon dia de Keir Starmer com a nou primer ministre del Regne Unit ja s'ha pogut comprovar que l'extrema dreta del Partit Reformista de Nigel Farage no té intenció de donar-li els cent dies de gràcia, i menys encara en uns moments en què el Partit Conservador, en xoc per l'abast de la derrota electoral de dijous, sembla poc més que un pollastre sense cap, i amb molts aspirants a recollir el testimoni que deixa Rishi Sunak.

Una hora després que Starmer hagi comparegut aquest dissabte al migdia en solitari a la sala de premsa de Downing Street, el líder ultra Farage feia la seva pròpia conferència de premsa per marcar de ben a prop el cap de l'executiu. I, inevitablement, la immigració ha sigut, una vegada més, el tema estrella del seu discurs. Starmer ha confirmat el que ja havia apuntat moltes vegades com a cap de l'oposició: que desmantellaria el pla de les deportacions a Ruanda. "El pla de Ruanda estava mort i enterrat abans de començar. Mai ha estat un element dissuasiu". No ha contestat, però, com el Tresor recuperarà, o si podrà fer-ho, els quasi 600 milions d'euros que l'anterior executiu hi ha invertit.

Farage, que feia la seva intervenció des d'un club esportiu d'Essex, al sud-oest de Londres, ha posat damunt la taula la idea de la invasió de migrants sense papers, cosa que ja havia fet en el moment del referèndum del Brexit: "De moment fa vent, però tenim proves de primera mà que tan bon punt tinguem un període de calma, creuaran el canal de la Mànega per milers, i siguem sincers, Keir Starmer no té un pla per fer-hi front”.

"Inquiet" per concretar els canvis

La idea de canvi ha sigut el gran motor de l'elecció de Starmer, però el premier ha hagut d'admetre que, tot i que està inquiet perquè els canvis es concretin, "caldrà temps". "Però hem començat –ha dit–. Fa mesos que ens preparem, tot i que, esclar, canviar el país no es fa de la nit al dia". Per aquesta raó, el nou govern laborista haurà d'assumir accions de l'executiu de Sunak. Entre altres, l'alliberament de presos abans que compleixin els terminis mínims de la condemna.

I és que si divendres el nou ministre de Sanitat, Wes Streeting, va ser sincer –per la qual cosa ja ha sigut criticat, tot i la defensa que n'ha fet el cap de govern– quan va dir que "el Sistema Nacional de Salut està trencat", aquest dissabte el primer ministre també ha dit que "el sistema de presons està trencat". I aprofundint en la qüestió ha recordat: "Tenim massa presos, i no hi ha prou presons. Això és un fracàs monumental de l'últim govern. Arribar a una situació en què el govern ordena a la policia que no faci detencions és un fracàs enorme. Ho arreglarem, però no ho podem fer d'un dia per l'altre, ni construir presons en 24 hores. Per tant, és impossible dir que aturarem l'alliberament anticipat dels presos, i tampoc no em creuríeu si ho digués".

Com arreglaran aquest problema i tants d'altres? També, de manera inevitable, a Starmer l'han interrogat sobre la possibilitat d'apujar impostos, si, quan el seu equip hagi analitzat en detall la situació de cada departament, s'adona que les condicions són pitjors que les que havien previst. I sense concretar més ha dit: "haurem de prendre decisions difícils i prendre-les ben aviat. I ho farem amb una honestedat crua. Però això no és cap mena de preludi per a una decisió fiscal sobtada de la qual no haguem parlat abans de les eleccions". Durant la campanya, però, els principals think tanks econòmics del país havien advertit que els programes dels dos principals partits polítics no contestaven les moltes incògnites que pesen damunt l'economia britànica.

La primera conferència de premsa de Starmer ha fet honor a la seva fama: metòdic, sense una actuació especialment brillant, repetint missatges que ha exhibit al llarg de la campanya, i dels quals ha fet bandera durant les darreres hores. Especialment aquest: "El canvi ja es nota perquè la vara de mesurar a l'hora de prendre decisions –i ja n'he hagut de prendre unes quantes–, és posar primer el país i no pas el partit". I ha reblat: "Això no és un eslògan". Però difícilment la fórmula es pot qualificar d'una altra manera. Sí que se l'ha vist molt més relaxat que en les aparicions en campanya, més somrient, i fins i tot ha fet alguna aproximació a una broma, com quan, mentre parlava de l'NHS i deia que "està trencat", ha recordat que sabia de què parlava: "la meva dona hi treballa, com potser he esmentat abans".

Tant per al premier com per als mitjans de comunicació la trobada ha tingut molt de primer dia de classe, fins i tot amb preguntes destinades a omplir el capítol d'anècdotes que després es recolliran en un llibre hagiogràfic: "Ja ha conegut tot els racons de Downing Street?". "Què va pensar quan va veure l'enquesta a peu d'urna?". "Ja s'ha mudat a la residència?" "Ja s'ha acostumat al fet que li diguin primer ministre o s'estima més Keir?" De moment, també per a la premsa, fins i tot la més hostil, la treva continua.

Potser l'anunci més polític que ha fet ha sigut dir que demà farà una minigira per refer ponts amb els caps de govern d'Escòcia, Irlanda del Nord i Gal·les. Al cap a la fi, Starmer ha aconseguit la victòria en les quatre nacions de l’Estat i vol imprimir un segell nou a les relacions entre Londres, Cardiff, Belfast i Edimburg. Especialment a la capital escocesa aterra sense cap preocupació per possibles reclamacions independentistes. I menys encara després que s’hagi conegut aquest migdia que l’últim escó en disputa, entre l’SNP i els liberaldemòcrates ha caigut de la banda libdem, que han obtingut, finalment, 72 diputats, mentre que l’SNP només se n'ha fet amb 9. Un partit aquest que, aplicant el que va dir Starmer referint-se a tot el Regne Unit, també necessita un reset.