La sospitosa nacionalitat portuguesa d'Abramóvitx sacseja la comunitat jueva

PortoEl 10 de març de l’any passat una espectacular operació policial va atraure l’interès de la premsa portuguesa i internacional. Amb el xoc de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, la policia va arrestar el rabí de Porto, Daniel Litvak, i va escorcollar diverses propietats de la comunitat jueva a causa d’una investigació per diversos càrrecs de corrupció, alguns de vinculats a la concessió de la nacionalitat portuguesa a Roman Abramóvitx. L’oligarca rus, conegut per haver estat propietari del club de futbol londinenc del Chelsea, és una de les persones més riques del món i és molt pròxim al president rus, Vladímir Putin. 

L'escàndol tenia tots els ingredients per fer-se viral: corrupció amb xifres milionàries que evidencia els privilegis de l’elit capitalista mundial i serveix per esquivar les sancions europees contra el cercle de Putin per la guerra d'Ucraïna. Quinze mesos després la situació és més confusa. La investigació està encallada, un tribunal d’apel·lació va retirar la majoria de mesures cautelars contra Litvak, que viu entre Portugal i Israel, i la comunitat jueva de Porto denuncia amb contundència ser víctima d’un antisemitisme d'arrels profundes.

“No s’ha pogut provar cap il·legalitat. És un cas flagrant d’antisemitisme. Van aprofitar el clima que hi havia amb la guerra d’Ucraïna per impulsar un canvi de la llei”, sosté Gabriel Senderowicz, president de la comunitat de Porto. Per la “llei” es refereix a la normativa aprovada l’any 2015 que atorga la nacionalitat portuguesa a tots aquells que puguin demostrar ser descendents dels jueus sefardites expulsats fa més de cinc segles per la intolerància catòlica. Inspirada en la legislació espanyola impulsada pel president José Luis Rodríguez Zapatero, té com a objectiu el rescabalament moral de les víctimes de la Inquisició.

Setmanes després de l’escàndol amb la nacionalitat d'Abramóvitx es va modificar la llei per incloure una ambigua clàusula més, “tenir vincles amb Portugal”. L'abril passat es va imposar una limitació al període en què es pot reclamar la nacionalitat: a finals d’aquest any. De moment, prop de 60.000 peticions ja han estat acceptades, i 50.000 més estan en tràmit. “Respectem que es vulguin introduir canvis en la llei, o fins i tot eliminar-la, però no així”, rebla Senderowicz. “Es va muntar tot un xou mediàtic innecessari, que només s’explica per raons polítiques. Si volien interrogar el rabí Litvak, només calia que li truquessin i el citessin”, afegeix. 

El procés de verificació de la descendència sefardita és sovint complex perquè molts documents de l’època van ser destruïts. La comunitat jueva de Porto treballa en col·laboració amb els rabins del lloc de residència dels demandants. Els seus detractors argumenten que el procés no és rigorós i que a Porto s'ha fet servir com una font de negoci. “Cobrem una taxa de 250 euros per petició i les autoritats no han trobat cap rastre de pagaments ocults”, apunta Senderowicz. Tampoc en el cas d’Abramóvitx, de qui no dubta de l'origen sefardita.

Procés inusualment ràpid

De fet, el procés de nacionalització del magnat rus, que va culminar l'abril del 2021, va ser força més ràpid del que és habitual –nou setmanes, en comptes dels dos anys de mitjana–, però la diferència va ser el resultat de la celeritat de les autoritats administratives portugueses més que no pas de la comunitat jueva. Per exemple, la policia judicial va certificar en qüestió d'hores que no tenia causes pendents a l'estranger. Per això, el govern va obrir una investigació interna al si de l'administració.

Mig any després de l'arrest del rabí Litvak, la justícia va retirar la majoria de mesures preventives en contra seva, com la prohibició de viatjar. Els jutges van criticar la feina dels fiscals i la policia, perquè la causa no incloïa cap prova concreta d’activitat criminal, més enllà de “generalitats”. Per als investigats, el fet que la causa s’iniciés per una denúncia anònima recordava els processos arbitraris de la Inquisició. “Hem vist una actitud antisemita de la policia, els polítics i sobretot els mitjans de comunicació. Ens han acusat de fer-nos milionaris, quan tots els ingressos han anat a finançar les activitats comunitàries”, es queixa Senderowicz.

Paulo Curado, el periodista que va cobrir la notícia per al diari portuguès Público, considera "una bogeria" que es parli d'antisemitisme i es compari la situació amb l'Alemanya nazi. "La crítica l'hem fet només a la comunitat de Porto, no a les altres, com la de Lisboa. I molts jueus ens donen la raó", es defensa el periodista, que diu haver rebut amenaces. "Al debat públic a Portugal no hi ha discursos antisemites. La polèmica gira al voltant de la concessió de la nacionalitat portuguesa a persones que no són aigua clara, ja sigui a través dels seus presumptes orígens sefardites o del visat d'or", sosté el politòleg Filipe Teles, referint-se a la llei que atorga la nacionalitat a canvi d'inversions milionàries.

L'escàndol ha sacsejat la comunitat jueva de Porto que, amb més de mil membres, presumeix de ser la més dinàmica de la península Ibèrica. Des de fa una dècada, la comunitat ha crescut amb l’arribada de desenes de jueus de tot el món, la qual cosa ha permès obrir un museu sobre la història de la comunitat a Porto i un altre sobre l'Holocaust. Curado atribueix aquest creixement al voltant del "negoci de la nacionalitat", que es vehicularia a través de bufets d'advocats vinculats a la comunitat. Senderowicz està convençut que la justícia els absoldrà, però sospita que la investigació s'allargarà durant anys i mai es rehabilitarà la seva imatge pública.