Les sortides irregulars d’Ucraïna es disparen per la fugida d'homes en edat militar
L'enduriment de la llei marcial fa que molts ucraïnesos marxin del país tot i que l'exèrcit pateix una crisi d'efectius
BarcelonaDurant la Segona Guerra Mundial, la premsa dels països implicats va abstenir-se, en gran mesura, d'escriure sobre els homes que fugien per evitar lluitar al camp de batalla. Es considerava que parlar-ne significava estar en contra dels interessos de la nació i que afavoria el relat de l'enemic, que utilitzava la propaganda per atacar la moral de les tropes. Vuitanta anys després, parlar de desercions continua sent tabú per als exèrcits en guerra. A Ucraïna i a Rússia, protagonistes d'una guerra de trinxeres provocada per la invasió de Vladímir Putin, abunden els casos d'homes que s'escapen clandestinament del seu país perquè no volen lluitar. Alguns ja eren al front, d'altres –la majoria– fugen preventivament per evitar ser reclutats ara que, després de tres anys de combats especialment mortífers, els efectius escassegen.
Tot i que en qualsevol guerra és difícil parlar de xifres fiables -els governs les oculten o les manipulen per no donar pistes a l'enemic-, a principis d'any, el Servei de Justícia General d'Ucraïna va informar que més de 100.000 soldats ucraïnesos havien estat processats per càrrecs de deserció des que Rússia havia iniciat la invasió a gran escala el febrer del 2022. El ritme s'havia accelerat especialment durant els últims mesos de 2024. Segons explicava recentment a Associated Press un portaveu de l'Oficina Estatal d'Investigació a Ucraïna, els fiscals i l'exèrcit prefereixen no presentar càrrecs contra els soldats desertors que capturen si aquests accepten tornar a agafar les armes. Aquestes dades fan referència a soldats que ja havien estat cridat a files. Kíiv no ha difòs informació sobre evasions d'homes en edat militar que encara no havien estat mobilitzats.
Ucraïna fa temps que té seriosos problemes d'efectius al front. Els militars que han sobreviscut a tres anys de guerra estan exhaustos i mancats de relleu, ja que el ritme d'inscripcions voluntàries no té res a veure amb el dels primers mesos del conflicte. Davant d'aquesta falta de personal, el govern ucraïnès va endurir la llei marcial l'abril del 2024, reduint l’edat mínima de reclutament dels 27 als 25 anys, intensificant les campanyes de mobilització arreu del país i accentuant els controls a les fronteres per evitar fugues. Des de l'inici de la invasió, la llei marcial ja decretava que els homes en edat militar (de 18 a 60 anys) tenien prohibit sortir d'Ucraïna llevat d'algunes excepcions: acreditar alguna discapacitat o malaltia, tenir tres o més fills o estar al càrrec d'alguna persona dependent. Amb l'enduriment de la llei, algunes d'aquestes excepcions van desaparèixer.
És en aquest context en què han incrementat les fugides del país d'ucraïnesos en edat militar. Les dades de Frontex, l’agència europea que controla les fronteres comunitàries, a les quals ha tingut accés l'ARA, mostren que durant l'any 2024 fins a 14.490 ucraïnesos van aconseguir sortir del país de manera irregular cap a la Unió Europea, més del triple que el 2023, quan van ser 4.566. El maig d'aquell any, just després de l'enduriment de la llei marcial, el nombre d’intents interceptats per les autoritats frontereres de la Unió Europea es va duplicar respecte a l’abril. I el moment en què aquesta xifra va ser més alta va ser el juliol del 2024, quan 2.035 persones amb nacionalitat ucraïnesa van travessar la frontera de manera irregular. Una xifra cinc vegades més elevada que només un any abans, el juliol del 2023.
En els primers mesos d’enguany, el nombre de sortides ha disminuït (una tendència justificada pel fred hivernal), però és considerablement superior al de l’any passat. Cal insistir que aquestes dades mostren només les persones que han estat interceptades per les autoritats dels països de la Unió Europea. És a dir, aquestes persones ja havien aconseguit creuar la frontera ucraïnesa.
Les entrades irregulars a la Unió Europea detectades han de ser d’homes en edat militar (dels 18 als 60 anys), perquè són els únics que tenen prohibida la sortida del país des que Ucraïna va decretar la llei marcial a l’inici de la invasió. Així ho confirma a l'ARA el portaveu de Frontex, Chris Borowski, que assegura que, "amb tota probabilitat", aquestes sortides són d’homes que busquen “evitar el reclutament”. També podrien ser soldats que abandonen les seves obligacions del front.
Hi coincideix l’ONG romanesa HIAS, que confirma que han vist un augment d'homes i joves ucraïnesos que travessen la frontera des del maig del 2024. Normalment, explica a l’ARA Yiftach Millo, portaveu de l’entitat, venen de la regió d’Odessa i demanen allotjament a la ciutat romanesa de Galati. Millo atribueix aquest “fenomen recent” a joves que defugen el servei militar, però insisteix que l’organització humanitària no fa distincions entre els que han entrat al país de manera legal i el que hi han entrat il·legalment. Romania, juntament amb Polònia, són els principals països d'entrada a territori comunitari. La portaveu de l'organització polonesa Ukrainski Dom també confirma a l'ARA aquesta tendència, i diu haver notat un increment de joves ucraïnesos d'entre 15 i 17 anys que arriben a Polònia abans que la llei marcial els en prohibeixi sortir.
Que Romania i Polònia siguin els principals punts d'entrada no vol dir que els ciutadans ucraïnesos s'hi quedin necessàriament. Des d'allà, sovint viatgen fins a altres països de la Unió Europea. Barcelona, de fet, és una ciutat europea que ha acollit una quantitat considerable de refugiats provinents d'Ucraïna. Xavier Cubells Gallès, director de Serveis d’Immigració i Refugi de l’Ajuntament de Barcelona, també explica a l'ARA que el perfil d'ucraïnesos que arriben a la capital catalana ha canviat. "Al principi de la guerra, venien sobretot famílies en cotxe, principalment dones i criatures. Últimament, ens hem trobat amb l'arribada d'homes en edat militar, alguns dels quals amb perfils psicològics complexos".
Una travessia mortal per Romania
És habitual que els homes en edat militar que volen passar la frontera paguin a les màfies –en metàl·lic o fins i tot en criptomonedes– per aconseguir documents falsificats o perquè els guiïn través de passos fronterers no controlats. Algunes de les rutes més habituals travessen el riu Tisza, que separa Ucraïna de Romania i Hongria, o s'endinsen pels boscos dels Carpats per arribar a Eslovàquia i Polònia. Són viatges perillosos, mortals, que per persona costen entre 5.000 i 13.000 euros.
Varsòvia
RÚSSIA
BIELORÚSSIA
Kursk
Sudja
POLÒNIA
Kíiv
ESLOVÀQUIA
UCRAÏNA
HONGRIA
ROMANIA
MOLDÀVIA
mar Negre
Bucarest
Un dels ucraïnesos que ha fugit del reclutament té 32 anys i és originari de Berdiansk, a la regió de Zaporíjia. S'estima més no parlar directament amb l’ARA per por de “tenir problemes”, i fa arribar la seva història a través d'un amic. La primavera de l’any passat, després que uns amics seus escapessin amb èxit, ell va contactar amb “un guia”. Tenia clar que no volia anar al front. Explica que per 12.000 euros el traficant va organitzar una travessa per a ell i per a quatre homes més que els portaria a Romania pels boscos. S’esperava que el clima fos bo, i el guia els va dir que en tindrien prou amb unes jaquetes lleugeres, vambes, un parell d'ampolles d'aigua i unes barretes energètiques. Però, en plena ruta, un enfrontament entre un altre grup de fugitius i patrulles ucraïneses els va obligar a canviar de ruta. Aleshores la sort se'ls va tòrcer. Va arrencar a ploure a bots i barrals i la temperatura es va desplomar fins als dotze sota zero. Sense refugi, van passar la nit aixoplugats sota els arbres del bosc. Un no es va despertar mai. Mort per hipotèrmia. La resta van haver de continuar.
Al cinquè dia de travessia, els va rescatar un helicòpter de la guàrdia fronterera romanesa, que els va traslladar a territori comunitari. El protagonista va acabar hospitalitzat en un centre mèdic romanès. Tot i que van aconseguir salvar-li les extremitats congelades, encara avui pateix dolors intensos. Després d'obtenir l'estatus de refugiat, va viatjar fins a Espanya la tardor de l’any passat, tot i que després es va traslladar als Països Baixos.
![Un agent de duanes d'Eslovàquia inspecciona amb un gos un tren que ve des d'Ucraïna per detectar possibles passatgers amagats.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 4500 2994"%3E%3C/svg%3E)
Casos com aquest es repeteixen. Fa tot just una setmana els guàrdies fronterers van rescatar un altre home a Zakarpatia després de dos dies deambulant per la muntanya, amb greus ferides per congelació. Aquest dissabte, les autoritats ucraïneses han decidit reforçar la vigilància fronterera entre Ucraïna i Romania i Hongria. Pròximament, s’instaurarà l’ús de drons per detectar homes que intenten escapar.
"I jo què? No tinc família?"
Cada deserció o cada fugida d’un soldat en potència pot ser celebrada com una petita victòria per l’enemic. Per això, fonts de les forces armades ucraïneses consultades per l’ARA denuncien que la propaganda russa busca incidir en aquesta realitat. La desinformació de Moscou intenta infiltrar-se en tots els racons d’Ucraïna i s'aprofita de les debleses de la població, fatigada. Les xarxes socials estan plenes de vídeos que mostren, suposadament, com les autoritats de Kíiv apallissen homes a ple carrer per obligar-los a allistar-se. Segons el Centre Ucraïnès per a la Lluita contra la Desinformació, el 70% dels vídeos són falsos, producte d'operacions psicològiques coordinades per Moscou. L'ARA ha pogut comproavar que les desercions i les evasions també són habituals a Rússia, on accedir a informació oficial és directament impossible: l'opacitat del règim de Putin, que amotlla si cal la realitat als seus interessos, és total.
L'estigma social ha acompanyat històricament els que s'escapen de lluitar. Passava a l'Imperi Romà -on eren castigats amb contundència pels seus companys- i passa ara. Per això és interessant la lectura que en fan els soldats ucraïnesos que porten tres anys al camp de batalla, defensant el país de la invasió russa. "Als que fa anys que són al front els entenem quan ja no poden més. Els diem: «Ves-te'n, descansa, i torna si pots»”, diu a l'ARA un soldat de 28 anys des d’una posició al front del Donbàs. El soldat avisa: “Però als que s'escapen pel riu o pel bosc [abans de ser reclutats] no els puc anomenar homes". "Diuen que ho fan per la seva família. I jo què? No tinc família? També vull tornar a casa".
Aquest últim grup, és a dir els que trien fugir preventivamen tdel reclutament, esgrimeixen centenars de raons. Les més comunes: diuen que no voler morir per un estat corrupte, exigeixen que siguin mobilitzats abans els diputats i els seus fills, o esgrimeixen un suposat mal estat de salut. Només alguns admeten, amb honestedat, que tenen una por profunda de morir.
![Un soldat ucraïnès en una trinxera a la regió de Kherson.](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)
