Sonen les alarmes a Europa: Trump avança cap a la Casa Blanca
El bloc europeu vol reduir la dependència militar i està disposat a competir amb Washington per la reindustrialització
Brussel·lesLa victòria de Donald Trump a les eleccions del 2016 va enganxar a contrapeu la Unió Europea. Ningú s'ho esperava i tota l'atenció estava concentrada en els resultats del referèndum del Brexit. Ara, però, la situació és molt diferent i els dirigents europeus no estan disposats a ensopegar dues vegades amb la mateixa pedra. Després que el magnat novaiorquès arrasés als caucus d'Iowa, els Vint-i-set ja s'estan mentalitzant del seu probable retorn a la Casa Blanca i volen preparar-se per si han de fer front a un altre mandat d'hostilitat estatunidenca, especialment en plena guerra d'Ucraïna.
Un dels primers dirigents europeus en remarcar la importància de no cometre altra vegada el mateix error ha sigut el primer ministre belga, Alexander De Croo, en el discurs inaugural al Parlament Europeu de la presidència de Bèlgica del Consell de la UE. "Si el 2024 ens porta l'America first, [...] cal col·locar Europa sobre una base més sòlida, forta, sobirana i autosuficient", va insistir el líder liberal. I no ha sigut l'únic. Per exemple, la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, també s'ha pronunciat en el mateix sentit i en el fòrum de Davos va alertar que cal "estar extremadament atents" a les eleccions dels EUA, "anticipar-se" i "estar preparats" per a un potencial retorn del magnat.
Ara bé, què vol dir preparar-se per a una potencial victòria de Trump? La Unió Europea viu sota la protecció militar dels Estats Units, que controla l'OTAN, i, per tant, en matèria de defensa està a mercè del Pentàgon i dels seus interessos, que cada vegada semblen coincidir menys amb els del Vell Continent. Per aquest motiu, respon a l'ARA la investigadora Rebecca Christie del think tank Bruegel, "caldria augmentar la despesa en defensa i incrementar el deute públic per poder-ho fer, dues grans mesures a les quals els estats membres fins ara s'hi han mostrat reticents".
De fet, des que té una guerra a les seves fronteres, la Unió Europea ja s'ha posat mans a l'obra i ha començat a ampliar la seva capacitat militar. La Comissió Europea està tirant endavant diferents mesures per potenciar la indústria armamentística dels Vint-i-set, i els socis europeus durant els últims anys estan ampliant cada vegada més la despesa en defensa.
Tot i això, l'amenaça imperialista del règim de Vladímir Putin ha fet revifar l'OTAN. Durant el mandat trumpista l'Aliança Atlàntica semblava molt debilitada i el mateix president francès, Emmanuel Macron, va arribar a sentenciar que "s'estava presenciant la mort cerebral" de l'entitat militar. Ara, però, la UE s'ha vist obligada a tornar a tancar files amb els aliats transatlàntics. I, a més, no tots els estats membres coincideixen en la voluntat de deixar de dependre de l'OTAN i els EUA: mentre que els grans estats com França, Alemanya o Itàlia fa temps que aposten per reforçar la defensa europea i assolir l'anhelada autonomia militar, els països de l'est d'Europa prefereixen mantenir-se a recer del Pentàgon.
Guerra comercial i nous socis
Més enllà de la defensa, els Estats Units també són el principal soci comercial de la Unió Europea i, a la vegada, un dels seus grans competidors. L'administració de Joe Biden, tot i no fer bandera del proteccionisme com Trump, ja ha tirat endavant uns macroajuts multimilionaris per captar noves fàbriques als EUA, cosa que va en detriment de la indústria europea. Per descomptat, tal com apunta el portaveu del think tank Friends of Europe, Dharmendra Kanani, aquest tipus de mesures s'accentuarien encara més amb un segon mandat del magnat republicà, que "no té gens d'interès a ser soci de la UE".
En aquest cas, el bloc europeu tampoc no pensa quedar-se de braços plegats i, per exemple, ja ha aprovat una reforma legislativa per fer front a les polítiques proteccionistes de Washington, que fan perillar els plans de reindustrialització de Brussel·les. De fet, la setmana passada va ser la primera vegada que la Comissió Europea va aplicar i va avalar un ajut públic de 902 milions d'euros d'Alemanya a la companyia sueca Northvolt, que construirà una planta de producció de bateries a la ciutat alemanya de Heide i no als EUA, on s'hauria beneficiat de les subvencions impulsades per Biden.
Aquesta estratègia a curt termini pot ser positiva per retenir o captar inversions, però diferents dirigents europeus demanen arribar a acords comercials amb Washington per evitar entrar en una competició de subvencions públiques entre la UE i els EUA en la qual surtin perdent les dues potències. Sigui com sigui, de moment, la majoria de líders comunitaris han celebrat la iniciativa i han assumit el lema que Lagarde va dir a Davos: "La millor defensa és un bon atac".
La guerra ha canviat la UE
La Unió Europea ara se sent més valenta per afrontar un segon mandat de Trump que no pas el 2017, quan va prendre possessió per primer cop el magnat. Durant tot aquest temps ha hagut d'afrontar una pandèmia, la invasió russa i el xantatge de Moscou amb els combustibles fòssils, i ha pres decisions que temps enrere semblaven impossibles. Va tirar endavant la compra conjunta de vacunes, ha fomentat grans polítiques econòmiques expansives amb els fons de recuperació, ha intervingut de forma temporal el mercat elèctric i, entre d'altres, ha destinat milers de milions a entregar suport humanitari i militar a Kíiv.
A més, independentment dels resultats de les eleccions estatunidenques del novembre que ve, la necessitat de ser un bloc autosuficient ja ha deixat de ser una preocupació ajornable, que tothom sabia que tard o d'hora s'hi hauria de posar remei, però que ningú abordava ni veia com una prioritat. L'autonomia en tots els camps ha passat a ser urgent i, per això, el bloc està desplegant a marxes forçades les renovables, i té entre cella i cella la reindustrialització i arribar a acords amb nous aliats per no dependre únicament, per exemple, dels materials crítics o la indústria tecnològica que arriba de la Xina.
En aquest sentit, tal com assenyalaBrooke Moore, analista del centre d'investigació European Policy Center, les eleccions europees del juny que ve i els lideratges que en surtin "són crucials". També és "fonamental la cohesió interna entre els Vint-i-set", especialment per continuar donant suport a Ucraïna si els EUA fallen, i que la UE no torni a menysprear les possibilitats del trumpisme de guanyar les eleccions ni de les seves capacitats. "Cal recordar l'hostilitat del primer mandat i donar per fet que si Trump torna, serà encara més agressiu i efectiu", remarca l'expert Dharmendra Kanani.