Qui són els milicians russos (i pro Kíiv) que han atacat Rússia?
Un grup neonazi anti-Putin i un de partisans van llançar una incursió terrestre
BarcelonaNo és el primer cop que la guerra d'Ucraïna entra en territori rus, però sí el primer que l'atac dura més d'un dia. Dilluns grups d'homes armats sota el paraigua de la Legió de la Rússia Lliure i el Cos de Voluntaris Russos van penetrar en algunes ciutats russes i avui Moscou ha demanat a la població que no torni a casa encara, malgrat que dona l'"operació antiterrorista" per acabada.
Rússia diu que ha expulsat els atacants i que n'ha matat 70, però mitjans ucraïnesos apuntaven que els combats encara continuen a prop de la localitat russa de Graivoron, a set quilòmetres de la frontera ucraïnesa. La Legió de la Rússia Lliure afirmava dilluns que havia ocupat el poble de Kozinka, també a tocar de la frontera. Les dues poblacions pertanyen a la regió russa de Bélgorod, al sud-oest del país, que, com la regió de Briansk, havien patit atacs amb drons o avions ucraïnesos. No queda clar de quants combatents es tracta i les autoritats locals han parlat de 8 ferits i han assegurat que la majoria de la població civil ha fugit.
Però qui són i d'on han sortit aquestes milícies? La més coneguda és el Cos de Voluntaris Russos, liderat per Denis Kapustin (àlies Denis Nikitin o Denis White Rex), un prominent líder neonazi rus. "Va començar organitzant torneigs d'arts marcials només per a blancs a Rússia, a més de protestes que van acabar amb diversos procediments judicials contra ell", explica a l'ARA des de Kíiv Sergiy Movtxan, investigador especialitzat en la ultradreta ucraïnesa. Després de passar una temporada a Alemanya, on va crear la marca de roba neonazi White Rex, Kapustin va ser expulsat del país i es va instal·lar el 2017 a Ucraïna, convidat pel moviment Azov. Amb el temps es convertiria en una figura clau dels moviments d'ultradreta a escala internacional i també a Ucraïna.
Quan va començar la invasió russa Kapustin va crear el Cos de Voluntaris Russos, amb altres membres d'ultradreta. La seva simbologia és molt evident: "L'escut del grup és una barreja del símbol de l'exèrcit blanc que va lluitar contra els bolxevics a la Revolució Russa i de l'exèrcit de Vlasov, que va combatre a Rússia al costat dels nazis a la Segona Guerra Mundial", detalla l'investigador. Els voluntaris russos no van tenir gaire notorietat al principi de la guerra, però les dues accions que han protagonitzat aquest any, amb incursions dins territori rus al març i a l'abril, els han donat protagonisme.
D'això no s'ha de deduir, però, que la ultradreta russa estigui contra Putin. "La majoria de la ultradreta russa fa costat a Putin: són els monàrquics, els hooligans de diversos equips de futbol que fins i tot han creat les seves milícies per lluitar a Ucraïna, els fanàtics ortodoxos... Un sector més petit i més antisistema (els neonazis de Kapustin consideren Putin anti-rus) que s'hi va enfrontar va acabar fora de Rússia i en molts casos a Ucraïna", explica l'investigador.
Accions de partisans anti-Putin?
El segon grup que ha protagonitzat l'operació transfronterera és la Legió de la Rússia Lliure, fundada per Ilya Ponomarev, un exdiputat rus que va ser l'únic que el 2014 va votar contra l'annexió de la península de Crimea a la Duma. No es tracta en aquest cas d'una organització d'ultradreta sinó més aviat liberal, si fem cas de la seva simbologia: la bandera russa blanca i blava sense la franja vermella que simbolitza l'oposició a la guerra. "No proclamen cap ideologia, però", afegeix Movtxan. El grup de Ponomarev es va fer conegut quan es va atribuir accions de "partisans" dins de territori rus, com l'assassinat de Maria Duguina, la filla de l'ideòleg utradretà Alexander Duguin, amb un cotxe bomba. Totes aquestes accions no han acabat de quedar mai aclarides.
Com la resta de forces estrangeres que combaten a Ucraïna, aquests grups operen sota el paraigua de la GUR, els serveis d'intel·ligència de Kíiv, tot i que sovint no tenen contractes formals amb el govern sinó que actuen com a voluntaris. Per a Movtxan aquestes accions responen sobretot a un objectiu propagandístic: "Tothom sap que aquests grups no alliberaran Rússia ni tenen capacitat per ocupar una part del territori, però ells busquen notorietat. Per a Kíiv, la imatge que es vol crear és la dels russos alliberant la seva pròpia terra, i així desmoralitzar l'enemic".