Els socialdemòcrates donen llum verda a l'entrada de Suècia a l'OTAN i Finlàndia formalitza la seva petició

BarcelonaSuècia seguirà els passos de Finlàndia i també demanarà l'adhesió a l'OTAN. La incògnita més gran que quedava oberta era la postura del Partit Socialdemòcrata sobre aquesta qüestió, i aquest diumenge ha quedat resolta. Després de setmanes de debat intern i d'una reunió extraordinària aquest diumenge, la formació, que governa en minoria, ha confirmat un canvi d'opinió històric amb la invasió russa d'Ucraïna i s'ha mostrat favorable que el país escandinau passi a formar part de l'Aliança Atlàntica. El Parlament ho ratificarà probablement aquest dilluns mateix.

La primera ministra sueca i líder del Partit Socialdemòcrata, Magdalena Andersson, ha assegurat en una roda de premsa que l'adhesió del país escandinau a l'OTAN és "necessària" i que és "el millor per a la seguretat de Suècia". "Hi ha un abans i un després del 24 de febrer del 2022", ha justificat Andersson, que ha admès que el procés a Finlàndia ha empès Suècia a seguir el mateix camí. "Si Suècia es convertís en l'únic país de la regió del mar Bàltic fora de l'OTAN, acabaríem en una posició molt vulnerable", ha argumentat, i ha advocat per enviar la petició a l'Aliança tan aviat com sigui possible, juntament amb Finlàndia.

Els socialdemòcrates trenquen així amb la seva línia tradicional en contra de qualsevol aliança militar, sobre la qual han basat un tret important de la seva identitat de partit. Sense anar més lluny, el mes de novembre passat el seu congrés nacional va ratificar la postura contrària a unir-se a l'OTAN. Al mes de març les declaracions dels principals líders continuaven sent en aquesta mateixa línia, i la primera ministra, Magdalena Andersson, argumentava que una possible adhesió contribuiria a "desestabilitzar" encara més la situació. Durant les últimes setmanes, però, els discursos s'han anat modulant, fins que han acabat predominant els missatges positius.

Un dels indicis que feia preveure la llum verda dels socialdemòcrates era el canvi de postura del ministre de Defensa, Peter Hultqvist, un clar opositor de l'entrada de Suècia a l'OTAN fins fa ben poc i que la setmana passada va manifestar clarament que un ingrés de Suècia i Finlàndia a l'OTAN reforçaria la capacitat de defensa nòrdica. Tot i així, no hi ha unanimitat al partit, i algunes seccions territorials (com la de la regió d'Escània) i també la secció jove del partit s'hi han posicionat en contra. A la roda de premsa d'aquest diumenge, Hultqvist s'ha referit a aquestes diferències: "No ha estat un procés fàcil" a dins del partit. Molts tenen la qüestió de la no alineació militar com a identitat. Però no podem quedar-nos atrapats al passat", ha argumentat.

Només els verds i l'esquerra en contra

La guerra a Ucraïna no ha provocat només el canvi de postura dels socialdemòcrates, sinó també del partit d'ultradreta Demòcrates de Suècia, que fins ara tampoc era partidari de l'entrada a l'OTAN. D'aquesta manera es confirma una majoria parlamentària a favor, ja que només dos partits dels vuit amb representació, els Verds i el Partit d'Esquerra, s'hi continuen oposant. Segons totes les enquestes, també hi ha una majoria entre la població sueca partidària de deixar enrere la tradicional política de no formar part de cap aliança militar, un altre canvi històric que ha provocat l'agressió de Rússia a Ucraïna, que ha fet canviar la percepció d'amenaça tant a Suècia com a Finlàndia.

Finlàndia ja té la petició a punt

A Finlàndia, la decisió d'entrar a l'OTAN va quedar clara quan dijous tant el president, Sauli Niinistö, com la primera ministra, Sanna Marin, van anunciar en un comunicat conjunt el seu suport. I aquest diumenge ja s'ha formalitzat la decisió de demanar l'entrada del país a l'Aliança Atlàntica, abandonant la seva línia històrica de no-alineament. "El president i el comitè de política exterior del govern han acordat que després de consultar el Parlament, Finlàndia demanarà l'entrada a l'OTAN", ha dit Niinistö en una roda de premsa. "Comença una nova era. Han passat moltes coses des que Rússia va envair Ucraïna. Guanyarem seguretat i també la compartirem. És bo recordar que la seguretat no és un joc de suma zero", ha afegit. El Parlament d'Hèlsinki ha de ratificar la decisió demà mateix, cosa que trencarà amb la tradició de mantenir-se fora de cap aliança militar que havia imperat des de la Segona Guerra Mundial. Els índexs de suport a l'adhesió a l'aliança liderada pels Estats Units s'han disparat des del 20% fins al 75% amb l'atac del Kremlin a Ucraïna i fins al 60% en el cas de Suècia.

Si Moscou havia justificat la invasió d'Ucraïna amb el pretext d'evitar la incorporació de Kíiv a l'OTAN per protegir les seves fronteres, ara l'Aliança es reforçarà amb la incorporació de Suècia i Finlàndia, que comparteix 1.300 quilòmetres de frontera amb Rússia. Una decisió que arriba en un moment en què Rússia comença a patir també derrotes militars després d'haver renunciat a la conquesta de la capital ucraïnesa i haver concentrat les seves forces a les regions de l'est.

Moscou ha amenaçat més d'un cop que si Finlàndia i Suècia acaben dins l'Aliança reaccionarà per "restablir l'equilibri militar", reforçant les seves capacitats militars al mar Bàltic, cosa que podria incloure armament nuclear. Dissabte Niinistö va parlar amb Vladímir Putin, en una conversa que va descriure com a "directa".

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha reiterat que tots dos països "seran benvinguts amb els braços oberts" i ha assegurat que el procés d'adhesió serà qüestió de mesos. L'entrada de nous membres requereix la unanimitat de tots els membres actuals, i només Turquia ha expressat reserves, pel tradicional suport de tots dos països, sobretot Suècia, a les organitzacions que defensen els drets del poble kurd, considerades "terroristes" per Ankara. Però dissabte el ministre d'Exteriors turc, Mevlüt Çavuşoğlu, ja va matisar a la cimera de l'OTAN a Berlín que demanaran "garanties de seguretat". Stoltenberg va dir que Turquia no ha plantejat bloquejar l'entrada dels països nòrdics i es va mostrar confiat que es trobarà "un terreny comú".