El Sinn Féin torna a fer història i també esdevé el primer partit d'Irlanda del Nord al poder local

LondresEl Sinn Féin ha tornat a fer història a Irlanda del Nord aquest cap de setmana, un cop sabuts tots els resultats de les eleccions locals. Per segona vegada consecutiva, com ja va passar l'any passat als comicis a l'Assemblea de Stormont (el Parlament nord-irlandès de Belfast), els republicans han quedat per davant del Partit Democràtic Unionista (DUP). L'èxit ha sorprès els mateixos triomfadors, que si bé tenien les enquestes molt a favor, no havien calculat una resposta de l'electorat tan rotundament positiva.

Els nacionalistes, partidaris de la unificació de l'illa, són ara la primera força política en els dos nivells de poder de la província: l'autònom i el local. En relació amb les eleccions del 2019, els guanys han sigut de 39 escons, fins a arribar als 144. Però l'aspecte més significatiu és l'augment del percentatge de vot, de 7,7 punts, fins a arribar al 30,9%. Per contra, els unionistes s'han quedat en el mateix nombre de regidors i han baixat una mica en percentatge de vots (0,8 punts), fins al 23,7%.

Locals deformades

Les eleccions locals s'han jugat amb la vista posada més enllà dels councils o superdistrictes municipals, onze en total. Perquè els electors han anat a les urnes (tot i que només el 54%) amb la ressaca de la paralització política a l'Assemblea de Stormont i el bloqueig a què està sotmès el poder autònom des de fa un any, per la negativa del DUP a incorporar-se a l'executiu. El DUP protesta així pels acords post-Brexit entre Londres i Brussel·les i ni tan sols la renegociació recent entre el primer ministre, Rishi Sunak, i la Comissió Europea, ha servit perquè els unionistes desfacin l'atzucac.

Michelle O'Neill, la líder dels republicans al nord, ha valorat la victòria com una demostració que la població de la província vol que "es restableixi l'executiu de Stormont immediatament". Els "transcendents" resultats obtinguts, segons les seves paraules, es reflecteixen en el fet que per primer cop el partit ha obtingut consellers a Ballymena i Coleraine, dues àrees fortament unionistes.

De fet, gairebé un de cada tres vots emesos ha estat per al Sinn Féin i han recollit nous escons en deu dels onze superconsells. Fins i tot al consell on va patir la principal pèrdua l'última vegada, Derry i Strabane, el partit ha aconseguit escons per als seus divuit candidats.

L'altre partit que ha aconseguit guanys importants ha estat l'Alliance, que es defineix com a no partisà i intercomunitari. Ha augmentat un 1,8% en vots i ha guanyat 14 seients, símptoma que la majoria dels electors han premiat un discurs antipolarització i a favor de la gestió, que el DUP i l'altra gran marca unionista, l'Uslter Unionist Party, es neguen a fer amb una política d'obstrucció a les relacions entre el Regne Unit i la Unió Europea en el context post-Brexit.

Vint-i-cinc anys després dels Acords de Pau d'Irlanda del Nord, celebrats tant al nord com al sud de l'illa el mes passat, especialment amb la gira de tres dies del president dels Estats Units, Joe Biden, i quan ja fa sis anys de la mort de l'històric dirigent Martin McGuinness i cinc del pas al costat de l'altra gran figura del republicanisme, Gerry Adams, la tàctica a mitjà i a llarg termini del Sinn Féin es consolida de mica en mica.

I a l'horitzó de futur més important, les eleccions a la República d'Irlanda. Encara que falten quasi dos anys –s'han de celebrar el març del 2025–, les enquestes els atorguen sistemàticament un consolidat primer lloc, amb el 33% d'intenció de vot, onze més que els dos partits tradicionals de l'establishment, el Fine Gael i el Fianna Fáil.

No pas per casualitat, Michelle O'Neill ha piulat després de saber els resultats: "S'està produint un canvi històric i el Sinn Féin el lidera a tota l'illa". És el gran repte dels republicans. Guanyar a Dublín i posar les bases del futur referèndum d'unificació. Una més de les conseqüències del Brexit.