El protocol d'Irlanda del Nord també atrapa Sunak
El 'premier' es troba amb Von der Leyen per tancar la fórmula que desencalli la frontera amb el Brexit
LondresEl Brexit és un zombi que sobrevola la política britànica des de fa quasi set anys, i que aquests dies manté les prestatgeries de fruita i verdura dels supermercats britànics buides o mig buides. En comptes de tomàquets, "que mengin naps", va arribar a dir divendres passat la ministra de Medi Ambient, Thérèse Coffey, davant el racionament imposat per diferents cadenes de supermercats per la manca de productes de l'horta.
El Brexit és un zombi i, com ja se sap, és impossible acabar amb els zombis. No ho va fer Boris Johnson, tot i el seu eslògan electoral d'"Enllestim el Brexit", i abans va suposar el final de la primera ministra Theresa May. Ara, dos anys i dos mesos després que oficialment entrés en vigor el divorci entre la Unió i el Regne Unit, el primer ministre, Rishi Sunak, torna a estar enganxat en el mateix parany: el protocol d'Irlanda del Nord.
La setmana que ha acabat aquest diumenge havia de ser la de la presentació del nou acord entre Londres i Brussel·les un cop llimades les arestes sobre el protocol. Sunak va viatjar a Belfast dimarts passat, es va entrevistar amb els líders dels partits de l'assemblea de Stormont –ja fa quasi 390 dies que no es reuneix i que no hi ha govern a la província, justament per tots els problemes derivats del Brexit– i va haver de tornar a Londres amb la cua entre cames. Els unionistes del DUP (Partit Democràtic Unionista) vetaven, una vegada més, com feien en temps de Theresa May, l'acord que els havia presentat després de les converses amb Brussel·les. Ni tan sols li ha valgut l'intent d'implicar el rei Carles III perquè rebés aquest diumenge la presidenta de la Comissió Europea al castell de Windsor per mostrar una política de fait accompli, i forçar el DUP a donar suport al seu pla.
Però aquest dilluns, en el que sembla que pot ser la prèvia a l'anunci d'un acord, el primer ministre Sunak es trobarà amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Tot i la seva presència al Regne Unit, encara és condició sine qua non que el DUP hi doni el vist-i-plau si Downing Street vol evitar una revolta dels brexiters que erosioni el poder del premier.
Almenys dos entrebancs
Sota el nou full de ruta de Rishi Sunak, gairebé tots els controls sobre les mercaderies que creuen entre l'illa de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord desapareixerien i, per primera vegada des del Brexit, Westminster podria establir l'IVA i els ajuts estatals que s'oferirien a les empreses amb seu a Irlanda del Nord.
L'acord també donaria a l'Assemblea de Stormont i al govern del Regne Unit el dret a ser consultats sobre les noves lleis de la UE que afectessin la província –relatives a normes reguladores de manufactures per a la seva homologació al mercat únic, per exemple– i s'hi inclouria la possibilitat, sempre a avaluar i discutir, que no s'hi apliquessin. És aquí on hi ha un dels dos problemes. Perquè els unionistes pretenen que Stormont tingui poder de vet sobre qualsevol nova regulació d'aquest mercat únic. També hi ha desacord sobre qui seria el darrer àrbitre en cas de conflicte. Brussel·les vol que sigui el Tribunal Europeu de Justícia. El DUP ni en vol sentir a parlar.
La necessitat de tirar endavant un acord amb la UE que satisfaci el DUP és doblement imperiosa per a Rishi Sunak. D'una banda, Downing Street vol resoldre una situació heretada de Boris Johnson que s'ha demostrat millorable; d'una altra, si no es resol, el DUP no entrarà a formar part del govern de Belfast, quan ja fa més d'un any que no n'hi ha, tot i la primera victòria electoral del Sinn Féin. Així, el poder polític dels Sis Comtats continuaria aturat, amb tots els problemes que causa per al dia a dia dels ciutadans.
Falten menys de 40 dies per al vint-i-cinquè aniversari dels Acords de Pau de Divendres Sant, i un Stormont congelat seria la pitjor de les notícies per a la convivència entre les dues històriques comunitats i un cop dur a la moral de tota la societat, que majoritàriament va votar en contra del Brexit i que ha vist que s'intenta posar un pegat per resoldre un problema que abans no hi era, i que és a l'origen de l'actual paràlisi del govern autònom de la província. Una convivència fràgil, que dimecres passat va viure un nou atemptat, quan dos homes va disparar a boca de canó contra un detectiu de la policia nord-irlandesa, que és a l'hospital en estat crític. Les forces de seguretat han posat el focus sobre els dissidents republicans del Nou IRA, autors també de les últimes accions que han deixat ferits –un, el 2017– i dos morts, el 2019 i el 2011.
L'ombra de Boris Johnson
Però el Brexit no només és un zombi. També és una flassada insuficient, incapaç de cobrir-ho tot. Si s'estira d'una banda per acontentar Brussel·les i els sectors més negociadors i les forces empresarials de Londres, l'altra part, els unionistes i els radicals, posen molt mala cara. I Sunak ha xocat amb el mateix que ja va xocar Theresa May durant el seu període a Downing Street (2016-2019): la intransigència dels radicals, en aquest cas liderats no ja per l'esnob Jacob Rees-Mogg i el grup de parlamentaris que li fan fer la vida impossible a May, sinó per Boris Johnson. Sense reproduir cap cita explícita de l'expremier, la setmana passada la premsa londinenca va publicar diferents articles sobre el seu possible retorn, sobre la revolta dels brexiters si Sunak fa un pas en fals i sobre la dimissió de diferents ministres, entre altres la ultra Suella Braverman, responsable d'Interior, si el DUP no hi dona llum verda i, tot i així, Downing Street tira endavant el projecte. La trobada d'aquest dilluns amb Von der Leyen és, d'una banda, un desafiament als brexiters però també un intent de refermar la seva autoritat.
Dimecres passat, el premier va insinuar que el Parlament podria dir-hi la seva, sobre el nou acord, i aquest dilluns es preveu una sessió parlamentària especial per, almenys, debatre l'acord, si finalment hi arriba. Però encara són molt recents les imatges dels caòtics debats que van dur May a la picota, les votacions amb què va ser humiliada, i Sunak no s'arriscarà a caure en el mateix error. De fet, en aquesta ocasió, si hi hagués una votació, l'aprovació del pacte estaria garantida perquè els laboristes hi donarien suport. Però el primer ministre conservador no pot arriscar-se a aprovar una llei amb els vots de la bancada contrària. Seria la seva sentència de mort i tard o d'hora els seus mateixos diputats li passarien factura. Sunak és un premier molt feble.
Divendres, Sunak va tornar a parlar amb Ursula von der Leyen, la presidenta de la Comissió, en relació amb l'acord. I si finalment aquest dilluns no hi ha fumata blanca a Westminster, el primer ministre continuarà embarrancat on el Brexit sempre embarranca: la frontera entre la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la mateixa que Boris Johnson va dir que mai no hi seria. I, com és costum, no va dir la veritat.