Londres i Brussel·les obren "un nou capítol" en la relació post-Brexit

LondresS'ha acabat la guerra de les salsitxes entre Londres i Brussel·les. Almenys, de moment. "Nou capítol, dia històric" en la relació post-Brexit entre la Unió Europea i el Regne Unit. "Hem fet un avenç decisiu. Junts hem canviat el Protocol [d'Irlanda del Nord] original. I avui anunciem el nou Acord Marc de Windsor". Amb una coincidència de termes gairebé exacta, i molt positiva com no podia ser d'una altra manera, Rishi Sunak i Ursula von der Leyen, primer ministre britànic i presidenta de la Comissió Europea, respectivament, han valorat aquesta tarda de dilluns el que suposa la signatura del nou text per regular l'encaix d'Irlanda del Nord dins del mercat únic de la UE, taló d'Aquil·les del Brexit i, fins ara, la font de tots els problemes.

Però l'optimisme gens dissimulat dels dos mandataris durant la conferència de premsa, molt segurs que tot plegat suposa un "canvi de to" en la relació bilateral Unió Europea-Regne Unit, i també un "punt d'inflexió" per a Irlanda del Nord, encara ha de superar la prova del nou del Partit Democràtic Unionista (DUP). Sense la seva acceptació, i la reincorporació a les institucions de govern de la província, el nou pacte estarà condemnat al fracàs i Londres i Brussel·les tornaran a la casella de sortida. O més enrere.

El DUP ja ha avançat aquest mateix dilluns que no es pronunciarà fins que hagi analitzat a fons la lletra petita del text. Sunak, doncs, trigarà a saber si ha fet història i ha resolt el problema fonamental del Brexit o si fracassa com ho van fer abans Theresa May i després Boris Johnson. El Parlament també votarà sobre l'acord, però encara que hi hagués una ampla revolta dels brexiters conservadors, el suport que ja ha ofert el laborisme en garanteix la llum verda.

En la compareixença que han ofert Von der Leyen i Sunak, el premier també ha assegurat que "l'acord d'avui tracta de preservar el delicat equilibri [entre comunitats a la província] i traçar un nou camí a seguir per al poble d'Irlanda del Nord". Un equilibri fins ara salvaguardat pels Acords de Pau de Divendres Sant, dels quals el mes d'abril es compleixen 25 anys, i que obliguen que l'executiu de la província sigui compartit per representants de les dues comunitats històriques: republicans i unionistes.

El Protocol d'Irlanda del Nord és un afegit legal al tractat de divorci del Brexit que ha provocat fins ara tota mena de tensions, especialment en la comunitat unionista, des del mateix moment que el va signar Boris Johnson el 24 de desembre del 2020. Les friccions comercials que creava entre la Gran Bretanya i la província, amb l'establiment, a la pràctica, d'una frontera interior dins del mateix estat, eren considerades una amenaça per al futur nord-irlandès com a part integrant del Regne Unit.

D'altra banda, els brexiters més intransigents, juntament amb els unionistes, tampoc no podien admetre que el Tribunal Europeu de Justícia continués tenint un paper en un territori del Regne Unit, Irlanda del Nord. Els gairebé 500 quilòmetres que separen els sis comtats de la república d'Irlanda són els únics de frontera terrestre del Regne Unit amb la Unió i, per aquesta raó, i en virtut dels esmentats Acords de Pau de Divendres Sant –que impedeixen que n'hi hagi una d'interior a l'illa d'Irlanda entre el nord i el sud–, ha de continuar formant part del mercat únic de la UE.

Punts clau de protocol de Windsor

Tres són els punts clau del nou pacte. En primer lloc, es redueixen al mínim els controls fronterers entre Gran Bretanya i Irlanda del Nord. Les mercaderies destinades només a la província circularan per un circuit diferent de les que corrin el risc d'entrar a la UE o que hi vagin destinades d'antuvi. S'elimina, doncs, "la pesada burocràcia duanera", com ha dit Sunak. Detallistes d'aliments com supermercats, restaurants i majoristes no necessitaran cap certificat per moure mercaderies a través del mar d'Irlanda. "Posarem fi a la situació en què els aliments elaborats segons les normes del Regne Unit no es podrien enviar i vendre a Irlanda del Nord", ha dit també el primer ministre, en una referència al que es va conèixer com a guerra de les salsitxes. També es permetrà la circulació d'arbres, plantes, llavors, medicaments o mascotes sense cap burocràcia.

El segon aspecte clau del nou Protocol és la possibilitat que Londres, a diferència que fins ara, pugui fixar canvis en l'IVA i en els impostos especials –en l'alcohol, per exemple–, així com les ajudes públiques a les empreses amb seu a Irlanda del Nord.

El tercer punt fonamental, i el que podria fer embarrancar tota la proposta de Sunak, és el que ha titllat del "fre de Sortmont", un mecanisme pel qual "se salvaguarda la sobirania del poble d'Irlanda del Nord". En tant que Irlanda del Nord continua al mercat únic, "l'últim àrbitre" de les regulacions que hi imperen és el Tribunal Europeu de Justícia de la UE. Amb el temps, la UE pot decidir canviar normes reguladores, que s'haurien d'aplicar també a Irlanda del Nord. Però amb el "fre de Stormont" s'introdueix la capacitat del Parlament nord-irlandès d'oposar-s'hi, amb el suport de Westminster.

Aquest mecanisme, però, fa que sigui necessari la restauració de l'Assemblea d'Irlanda del Nord (Stormont). Per tant, el DUP està entre l'espasa i la paret. Si no forma part de l'executiu ni permet l'elecció d'un president de l'assemblea, el "fre de Stormont" no es podria aplicar mai. L'alternativa no seria el nou Protocol i Irlanda del Nord encara continuarà dins del mercat únic, però sense un possible poder de veto. Amb tot, perquè finalment Stormont el decidís, hauria de comptar amb suport intercomunitari, fet que vol dir que el Sinn Féin també hauria de voler vetar la potencial nova norma reguladora de la UE.

Eleccions locals

A diferència del DUP, el Sinn Féin no s'oposa ideològicament al fet que Irlanda del Nord estigui subjecta a la llei de la UE. El seu principal objectiu polític és la reunificació d'Irlanda, que probablement implicaria la reincorporació total d'Irlanda del Nord a la UE.

Les primeres reaccions dels unionistes no són gaire esperançadores per a Sunak. El grup més radical i petit Traditional Unionist Voice (TUV) s'ha mostrat en desacord amb la proposta, si bé han d'analitzar-la a fons. En part perquè en les últimes eleccions del maig de l'any passat el TUV va veure com augmentava el percentatge de vot, el DUP s'ha radicalitzat en relació amb el protocol. La imminència de les eleccions locals al maig no afavoreix, d'entrada, que hi donin el vistiplau. Ni tampoc que després de presentar el nou acord el govern hagi aturat la llei impulsada per Boris Johnson que, si s'hagués aprovat, hauria permès desvincular-se de part del protocol nord-irlandès del Brexit de forma unilateral. Una llei, però, que Brussel·les no estava disposada a entomar sense represàlies.