Una sèrie d'explosions a Transnístria augmenten el risc d'una expansió bèl·lica

Londres¿Acció de falsa bandera a Transnístria? ¿Una excusa de Moscou per convertir aquesta regió pro-russa de Moldàvia, separatista i no reconeguda per la comunitat internacional, en una nova punta de llança contra Ucraïna, com el Donbass, des de la qual poder llançar nous atacs?

Aquest dimarts a primera hora, dues torres de comunicacions situades al poble de Maiak han quedat afectades per un parell d'explosions. La primera a les 06.40 i la segona a les 07.05, segons un comunicat de l'autoanomenat ministeri de l'Interior de la regió. No hi ha hagut víctimes. El lloc on s'han produït les explosions es coneix com el Centre de Ràdio i Televisió de Transnístria, construït a la dècada del 1960.

És un dels catorze centres d'aquesta mena de l'època soviètica, segons el mateix comunicat, que no ha informat sobre les possibles causes. Arran de l'incident s'ha elevat l'alerta terrorista al màxim nivell. Les escoles han tancat i s'han multiplicat els controls per tota la zona. Transnístria, un enclavament de l'antiga República Soviètica de Moldàvia, limita amb el sud-oest d'Ucraïna, inclosa la regió d'Odessa, que ha viscut un repunt d'atacs russos els últims dies.

El doble incident d'aquest dimarts té lloc després de tot un seguit d'explosions que, d'acord amb les autoritats de la regió, es van poder sentir ahir dilluns prop de l'edifici del ministeri de Seguretat de l'Estat a la capital, Tiraspol, segons l'agència de notícies estatal russa Ria Novosti. Des d'Ucraïna es van descriure les explosions com una "provocació planificada" dels serveis de seguretat russos.

Segons aquest punt de vista, el govern moldau tem una extensió de la guerra i, en el pitjor dels casos, una invasió russa. L'ombra del conflicte que va enfrontar Moldàvia i Transnístria entre el 1990 i 1992, parcialment durant l'ensorrament de la Unió Soviètica, es torna a viure als carrers de Chisinau, la capital moldava. Arran dels incidents la presidenta del país, Maia Sandu, ha convocat avui una reunió urgent del consell de seguretat.

Quin interès hi té el Kremlin? El portaveu de Vladímir Putin, Dmitri Peskov, ha assegurat en la compareixença habitual diària amb la premsa que Rússia segueix "de prop els esdeveniments" i que "les notícies de la regió són motiu de gran preocupació". I aquesta "gran preocupació" podria passar a ser l'excusa perfecta per fer amb Transnístria el que tem Kíiv: una nova plataforma per llançar atacs contra el país. Hi ha uns 1.500 soldats russos des del final de la guerra entre Moldàvia i Transnístria (1992), durant la qual van intervenir per donar suport als separatistes pro-russos. Tot i això, Moscou fins ara mai n'ha reconegut la independència.

A Transnístria ara hi viuen unes 500.000 persones, la majoria de parla russa. La regió compta amb la seva pròpia Constitució, exèrcit, moneda i bandera. El territori, separat de la resta de Moldàvia per la frontera natural del riu Dnièster, té una extensió d'uns 2.170 quilòmetres quadrats, una tercera part de l'extensió de les comarques tarragonines.

Un cop es creua el Dnièster, després de passar per una de les fronteres més hermètiques i militaritzades d’Europa, l’alfabet llatí desapareix i deixa pas al ciríl·lic. La música que sona a la ràdio també canvia del tot: ja no se sent pop romanès o reggaeton, molt popular a l’Europa de l’Est, sinó grups russos.

La setmana passada, citat per l'agència Tass, el general Rustam Minnekaev va dir que Rússia tenia la intenció d'establir el "control total" sobre el sud d'Ucraïna durant la segona fase de la invasió, i va afegir que això donaria a les seves forces accés a Transnístria, on hi ha, a Cobasna –just a la frontera amb Ucraïna–, l'arsenal militar més gran de l'est d'Europa, tot de l'època soviètica. Es calcula que conté fins a 20.000 tones d'armes del 14è exèrcit de la guàrdia de l'URSS i també dels antics estats comunistes de la República Txecoslovaca i de l'Alemanya de l'Est. Però l'estat de conservació i manteniment és una gran incògnita.

El líder absolut de Transnístria, Vadim Krasnoselski, ha ordenat aquest dimarts als residents la suspensió de les celebracions del Dia de la Victòria, que marquen la derrota dels nazis a mans de l'exèrcit soviètic, el 9 de maig. Ha al·legat la falta de seguretat de les reunions públiques.

El conflicte a Transnístria ha estat congelat fins ara. De fet, no hi ha hagut cap episodi d'hostilitat o violència des que es va acabar la guerra. Fins i tot hi ha hagut un cert acostament entre Transnístria i Moldàvia els últims anys. Les autoritats moldaves van informar a principis d'aquest mes que el nombre de residents de Transnístria que han sol·licitat la ciutadania moldava s'ha duplicat des de l'inici de la guerra a Ucraïna. Els vincles culturals i històrics de Moldàvia amb un dels estats membres de la UE, Romania, l'acosten més a Occident i Brussel·les que no pas a Moscou.