La sequera global agreuja una tempesta econòmica perfecta

LondresA mitjans del 1540, el centre d'Europa es va veure afectat per una sequera tan extrema que en algunes poblacions l'aigua costava més que el vi. Els peixos van morir als llacs, el sol va quedar enfosquit pel fum dels incendis forestals i el Rin, ara una imprescindible artèria comercial d'Alemanya, i també font de vida, va quedar reduït a poc més que un rierol poc profund.

Gairebé cinc segles després, bona part d'Europa –també el Rin– corre, si fa no fa, la mateixa sort: unes condicions especialment agreujades des de principis d'agost per una sequera persistent ja des del gener, juntament amb la combinació d'elevadíssimes temperatures –el Regne Unit, per exemple, ha arribat aquest estiu, per primera vegada, a superar els 40 graus–, fruit de repetides onades de calor des de finals de maig.

Tot plegat ha provocat que dues terceres parts d'Europa estiguin experimentant algun grau de sequera, segons dades de l'últim informe de l'Observatori Global de la Sequera, de la Comissió Europea. En concret, el 47% del territori està en situació de prealerta a causa de l'extrema eixutesa de la terra i un altre 17% està en alerta davant dels grans "signes d'estrès" que mostra la vegetació.

Les àrees on es poden copsar els pitjors efectes de la sequera són Itàlia, Espanya, Portugal, França, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica, Luxemburg, Romania, Hongria, el nord de Sèrbia, Ucraïna, Moldàvia, Irlanda i el Regne Unit. A més, al Mediterrani occidental és probable que persisteixin les mateixes condicions durant els pròxims tres mesos.

Factor determinant

La sequera esdevé un factor determinant en l'economia, com ha demostrat el professor Derek Lemoine, de la Universitat d'Arizona, en un estudi del 2018. Les dades que va analitzar li van permetre concloure que la productivitat dels Estats Units es va alentir al nivell d'una caiguda del 0,15% al 0,25% per cada 0,56 graus centígrads per sobre de les temperatures mitjanes dels estius.

A més de l'impacte sobre la productivitat que assenyalava Lemoine, les conseqüències negatives sobre les collites afavoriran encara més una inflació ja molt disparada a la zona euro, del 8,9% al juliol, o també al Regne Unit (10,1%). Perquè l'excepcional estrès hídric i tèrmic fa que es redueixi substancialment la producció d'alguns cultius bàsics i també d'altres de subsidiaris, com el de l'oliva, molt afectat a Catalunya per les extremes condicions climàtiques.

De fet, a la Unió Europea els rendiments per a les collites de blat de moro, soja i gira-sol seran els més afectats, amb reduccions (respecte a la mitjana dels últims cinc anys) estimades en menys del 16%, menys del 15% i menys del 12%, respectivament. Molt estressat ja el mercat global d'aliments per la guerra que Rússia ha dut a Ucraïna, la manca d'aigua afegirà encara més tensió inflacionista a la situació.

Un altre dels efectes perjudicials en l'economia és la producció d'energia. Els dèficits de precipitacions han afectat àmpliament els nivells d'abocaments dels rius a tot Europa, i la reducció del volum d'aigua als pantans ha tingut impactes greus en el sector energètic per als sistemes de generació i refrigeració hidroelèctrica de les centrals. En concret, la producció d'electricitat s'ha reduït al voltant del 20%, apunta l'informe. Com a exemple d'aquest efecte, només cal apuntar que aquest dijous la companyia Acciona Energia ha paralitzat per primera vegada la central elèctrica del pantà de Rialb, a hores d'ara sota mínims, a només el 7% de la seva capacitat. O la ja icònica imatge de l'estiu al pantà de Sau, on la sequera ha deixat al descobert el campanar i bona part de l’església de Sant Romà. 

A vista d'ocell, amb les imatges de satèl·lit, el continent presenta un aspecte àrid, eixut. Però, sobre el terreny, els problemes per la falta d'aigua i les extremes temperatures es concreten de forma greu. L'Observatori destaca situacions concretes de França, Itàlia, Espanya, els Països Baixos i Portugal. Així, l'Autoritat de la Conca del Po, a Itàlia, ha confirmat la classificació actual al nivell més alt de gravetat de la sequera i manté l'alerta pel baix nivell de les reserves.

A França, més de cent municipis tenen problemes de subministrament d'aigua, i es porta amb camions. 66 departaments francesos es troben al nivell més alt d'alerta de sequera i almenys 93 més experimenten un dels tres primers nivells d'alerta. També a França la sequera ha atiat els incendis forestals: 60.000 hectàrees de terreny s'hi han cremat des de principis del 2022, més del doble del 2021 i 4,6 vegades la mitjana dels últims deu anys. L'operador nuclear EDF també ha hagut de reduir a principis d'agost la producció d'una de les centrals del sud-oest del país a causa de les altes temperatures al riu Garona.

Als Països Baixos, els impactes estan relacionats amb els baixos cabals del Rin, que afecten el comerç, pels problemes de navegació, estabilitat dels dics, distribució d'aigua i intrusió d'aigua del mar. Com també està passant a Alemanya, on la reducció de la càrrega dels vaixells està afectant el transport de carbó i petroli, amb l'impacte negatiu sobre la producció de l'energia.

A Espanya, l'aigua dels embassaments se situa al voltant del 58% de la mitjana dels deu anys anteriors, mentre que en algunes regions del sud de la península (Andalusia i Extremadura) estan al voltant del 30% de la mitjana de la dècada anterior. Finalment, a Portugal, l'energia hidroelèctrica produïda als embassaments és menys de la meitat de la mitjana dels cinc anys anteriors.

Un escenari habitual

L'onada de calor rècord a Europa d'aquest estiu podria ser un fet habitual en menys de quinze anys, fins i tot encara que el món assoleixi els objectius climàtics: sequeres i incendis esdevindran norma. I a finals de segle, un estiu típic serà més calorós en 4 graus que els nivells preindustrials, més del doble de l'objectiu d'1,5 °C establert per l'Acord de París. La dada la revela un informe del Met Office Hadley Centre, del Regne Unit, publicat aquest divendres.

D'altra banda, el Climate Crisis Advisory Group (CCAG), una coalició internacional de científics que ha encarregat l'informe, ha demanat una reducció ràpida de les emissions, mesures per eliminar el diòxid de carboni de l'atmosfera i un pla per tornar a refredar l'oceà Àrtic, que ha patit un dels escalfaments més extrems fins ara aquest 2022.

L'informe del Hadley Centre arriba enmig dels temors d'un retrocés global de les iniciatives climàtiques mentre els governs s'enfronten als preus rècord de l'energia després de l'esmentada invasió d'Ucraïna per part de Rússia. S'espera, per exemple, que el consum mundial de carbó iguali el rècord d'aquest any i que l'ús del combustible brut per part de la Unió Europea augmenti el 7%, segons dades de l'Agència Internacional de l'Energia.