Sempre vestit de negre i donant d'esperma en sèrie: Qui és Pàvel Dúrov, el fundador de Telegram?

PARISQuan el fundador de Telegram, Pàvel Dúrov, va aterrar dissabte passat amb el seu avió privat a l'aeroport de Le Bourget, als afores de París, no sabia que hi havia una ordre de cerca i captura contra ell a França. El CEO de Telegram, un francorus exiliat a Dubai que va estudiar francès i va aconseguir la nacionalitat francesa el 2021 per un procés "excepcional", poc s'esperava que acabaria imputat. La justícia francesa l'investiga per una dotzena de càrrecs, entre els quals hi ha la complicitat en la difusió de pornografia infantil, la comissió de crims i delictes en banda organitzada, i el rebuig de comunicar a les autoritats informacions per poder interceptar criminals. La policia francesa havia començat una investigació discreta contra Dúrov i no era públic que el buscaven per portar-lo davant del jutge.

França retreu al CEO de Telegram, no només que no hagi actuat per evitar que la seva plataforma de missatgeria instantània sigui utilitzada per cometre delictes relacionats amb la pederàstia, el crim organitzat, el ciberassetjament i l'apologia del terrorisme, sinó també per no haver col·laborat amb la justícia francesa per detenir criminals. Concretament, en l'origen de la investigació contra el fundador de Telegram hi ha la negativa de la plataforma a identificar un pedòfil que difonia continguts a través de l'aplicació.

Després de la detenció de Pàvel Dúrov, de 39 anys i nascut a Sant Petersburg, Le Monde i altres mitjans van publicar que el fundador de Telegram s'havia reunit diverses vegades amb Emmanuel Macron, i l'Elisi no ho ha desmentit. El president li hauria demanat que traslladés Telegram a França, cosa que Dúrov no va fer. Tot i això, va obtenir la nacionalitat francesa el 2021 gràcies a un procediment que permet –habitualment, a iniciativa del govern– atorgar-la a personalitats estrangeres. "Crec que és bo per al nostre país", es justificava Macron aquest dijous. De fet, després de la detenció Dúrov va arribar a declarar a la policia que havia anat a França a reunir-se amb Macron, segons Le Canard enchaîné, però això el mateix president sí que ho ha desmentit.

A diferència d'altres dirigents de les grans xarxes socials, Dúrov ha optat per portar una vida discreta, lluny del focus mediàtic, i concedeix entrevistes amb comptagotes. La seva fortuna s'estima en més de 15.000 milions de dòlars, se sap que té cinc fills i que una de les seves exparelles –mare de tres dels menors– el va denunciar l'any passat per maltractaments a un dels fills. Va sempre vestit de negre, no menja carn ni beu alcohol. I ell mateix assegura que és pare biològic d'un centenar d'infants després d'haver estat donant d'esperma de manera continuada. Afirma que n'ha donat a deu països diferents perquè ho considera "un deure cívic".

Fins a 10 anys de presó

Dúrov va quedar en llibertat dimecres a la nit, però amb mesures cautelars: ha hagut de pagar cinc milions d'euros i no pot abandonar el territori francès fins que es faci el judici. Tot i que per X i altres xarxes socials s'ha escampat la idea –difosa, entre d'altres, pel president de X, Elon Musk, i per mitjans francesos vinculats a l'extrema dreta, com la cadena CNews– que Dúrov podria ser condemnat a 20 anys de presó, la dada és incorrecta.

Segons mitjans independents especialitzats en verificació d'informació i diaris com Libération, el cofundador de Telegram s'enfronta a una pena màxima de 10 anys de presó i 750.000 euros de multa. Si se sumen les penes màximes dels delictes pels quals està acusat surten més de 10 anys, però el dret francès garanteix la no acumulació de penes en un mateix procés judicial. Si l'acusat és considerat culpable de més d'un delicte, només complirà la pena més alta, que en aquest cas és de 10 anys.

Atractiva per als criminals

Telegram evita qualsevol mena de moderació de continguts i assegura que rebutja tota classe de "censura", i això inclou descartar gairebé sistemàticament les peticions policials i judicials de qualsevol país. És l'única de les grans plataformes tecnològiques que no col·labora amb els programes internacionals de les ONG que lluiten contra la pornografia infantil. "La seva privadesa fa que sigui atractiva per a grups de crim organitzat i ciberdelinqüents, que exploten aquesta plataforma per dur a terme les seves activitats il·legals de manera discreta", apunta l'advocat francès especialista en dret digital Alexandre Lazarègue.

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, es va afanyar a deixar clar que la detenció de Dúrov és un afer estrictament judicial, però el cas té implicacions geopolítiques. Des de l'inici de la guerra a Ucraïna, la plataforma s'utilitza per difondre propaganda prorussa i fins i tot la fan servir les tropes russes per coordinar les operacions militars a Ucraïna. Però també és molt utilitzada per Kíiv i pels dissidents russos, que veuen Telegram com un dels pocs espais on es poden expressar lliurement i amb seguretat.

Des de la detenció de Dúrov, el Kremlin està preocupat i públicament ha mantingut una posició ambigua. Tem que el CEO de Telegram, exiliat des del 2014, acabi cedint a les autoritats franceses la clau per desxifrar els missatges de la plataforma i tinguin accés a converses confidencials.