Scholz promet més ajudes a Kíiv, però l’entrega de tancs Leopard encara no

Dortmund (Alemanya)El canceller alemany, Olaf Scholz, ha remarcat aquest dimecres que el seu país és un dels grans suports amb què compta Ucraïna i ho continuarà sent “tot el temps que calgui”, però ha evitat pronunciar-se sobre l’entrega de carros de combat perquè es defensi de Rússia, tal com li reclamen els ucraïnesos, amb una pressió cada cop més bel·ligerant, des de Kíiv fins a Estrasburg, passant per diverses capitals de la Unió Europea. 

Durant la seva intervenció al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, Scholz ha destacat que “Alemanya ha posat fins ara a disposició d’Ucraïna 12.000 milions d’euros i continuarà ajudant-la en el futur”. “Rússia no ha arribat a cap dels seus objectius imperialistes. L’atac rus ha de fracassar”, ha assenyalat. Per això, ha parlat de continuar enviant a Ucraïna ajut financer, humanitari i militar –com ara sistemes de defensa aèria i vehicles de combat–, però no ha promès encara l’arribada dels millors tancs alemanys, tot i que ha sigut interpel·lat directament en el Fòrum sobre la qüestió per un periodista ucraïnès.

Scholz ha justificat la seva postura per la necessitat que no hi hagi cap acció en solitari d’Alemanya, donat el pes de la seva història. El fet d’haver aprovat ajut militar a Ucraïna ja és un “canvi profund en la política exterior i de seguretat alemanya” després de la Segona Guerra Mundial, ha recordat el canceller, que ha precisat que tot es fa de ple acord amb els seus socis, principalment els Estats Units. 

En vigílies de la cimera a Davos, Scholz i el president dels EUA, Joe Biden, van coincidir en una conversa telefònica en què l’ajuda a Ucraïna ha de ser “eficaç, sostenible i estretament coordinada”, segons va anunciar el portaveu del govern alemany, Steffen Hebestreit.

Pressió a Scholz

Scholz és l’únic cap d’estat o de govern del G-7 que ha assistit a Davos, senyal que, després d’un inici titubejant en el seu mandat, intenta respondre a un rol més rellevant en l’escenari mundial. Tanmateix, diversos representants de països de la UE n’esperen molt més.

El president polonès, Andrzej Duda, ha indicat que el seu país estava preparat per enviar 14 Leopard, per bé que ha recordat que per fer efectiu aquest enviament cal l’aprovació del país constructor, Alemanya. El president de Lituània, Gitanas Nauseda, ha instat Berlín a assumir el seu lideratge i entrar en joc amb els tancs, que són un “factor molt estratègic” en la guerra. També Finlàndia, a través del seu ministre d’Exteriors, Pekka Haavisto, ha deixat clar que ha comprat tancs Leopard als Països Baixos a un preu “molt barat” i que està a l’espera que Alemanya hi doni el vistiplau per fer-los arribar a Ucraïna.

Fins i tot des d’Estrasburg, a petició d’Els Verds, el Parlament Europeu també ha votat a favor de reclamar a Scholz que aprovi l’entrega de Leopard 2 a Ucraïna “sense més retard”. Ho ha fet amb una resolució no vinculant però sí infreqüent després d’una proposta portada a terme pel polític alemany verd Reinhard Bütikofer.

A la mateixa Alemanya també s’han multiplicat les veus que demanen un ràpid enviament de tancs Leopard a Ucraïna, especialment des de les files verdes –sòcies del socialdemòcrata Scholz i dels liberals de l'FDP al govern de Berlín–, però també des de l’oposició democratacristiana.

Zelenski avisa que s'acaba el temps

Ucraïna rep un suport massiu de la comunitat internacional, segons ha dit la mateixa primera dama ucraïnesa, Olena Zelenska, a Davos. Zelenska ha subratllat al Fòrum Econòmic Mundial, però, que la reconstrucció del seu país no pot esperar que acabi la guerra.

El president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha adreçat també la seva crida d’auxili per via telemàtica des de Kíiv. Després de demanar un minut de silenci per la mort de catorze persones, entre les quals el ministre d’Interior del país, quan s'ha estavellat l’helicòpter en què viatjava –una acció que ha subratllat que "no ha estat un accident perquè és conseqüència de la guerra"–, Zelenski ha insistit que el temps s’esgota per plantar cara de forma conjunta a Rússia. El líder ucraïnès ha instat els líders dels països aliats a “prendre decisions de forma més ràpida” per assegurar la defensa ucraïnesa.  

Des de Davos, el secretari general de l’ONU, António Guterres, també s’ha mostrat alarmat perquè ha augurat que la guerra a Ucraïna no s'acabarà aviat. Ara per ara no hi ha cap opció de promoure negociacions serioses per arribar a la pau a curt termini, ha destacat. Guterres ha insistit que la invasió russa, la crisi energètica, la forta inflació, l’augment de desigualtats i les persistents conseqüències de la pandèmia, entre altres factors, provoquen que la “més gran divisió i desconfiança des de fa generacions soscavi els esforços per fer front als problemes globals”.