Sanna Marin perd les eleccions a Finlàndia davant la dreta i la ultradreta
La victòria ajustada dels conservadors obre les negociacions per formar una coalició de govern
BarcelonaEl conservador Coalició Nacional ha guanyat per un estret marge les eleccions a Finlàndia, per davant de l'ultradretà Partit dels Finlandesos, que ha obtingut el millor resultat de la seva història, i dels socialdemòcrates de la fins ara primera ministra, Sanna Marin, que fa tres anys es va convertir en la mandatària més jove del món. Marin ha admès la derrota abans que s'acabés l'escrutini. No ha pogut revalidar el càrrec tot i que ha millorat els últims resultats de la seva formació.
Coalició Nacional ha obtingut el 20,8% dels sufragis (3,8 punts més que el 2019), els xenòfobs un 20% (+2,6) i els socialdemòcrates un 19,9% (+2,2). Amb un resultat tan ajustat, ara comencen les negociacions per formar coalicions. La dreta tradicional té ara la responsabilitat de decidir si s'alia amb la ultradreta o bé si aposta per una gran coalició amb els socialdemòcrates, malgrat les grans diferències en matèria de polítiques socials i econòmiques que separen les dues formacions. Segons les projeccions de la cadena pública Yle, no n'hi ha prou amb la suma de dos dels tres partits més votats per arribar a la majoria parlamentària. El Partit del Centre, que representa el vot rural i té ales liberals i tradicionalistes, podria tenir la clau, tot i que ha perdut vuit escons.
Els socialdemòcrates de Marin governaven fins ara en una coalició amb cinc partits, inclosos els Verds i l'Aliança d'Esquerres. Tots tres han dit que no governaran amb xenòfobs. Però els altres dos membres de la coalició no s'han definit: el Partit Popular Suec (un grup moderat que representa la comunitat suecoparlant de Finlàndia) ho ha considerat "molt improbable" i el Partit del Centre no s'ha pronunciat.
Petteri Orpo, de 53 anys, està cridat a ser el pròxim primer ministre si sap fer valer els seus coneguts dots negociadors. Llicenciat en ciències polítiques, té experiència de govern: ha estat ministre d'Agricultura, de l'Interior (el 2015, quan l'arribada de refugiats al país es va multiplicar per 10) i de Finances. És conegut per la seva política fiscal conservadora i ha promès reduir les prestacions d'atur i altres programes socials per retallar el dèficit públic.
Marin, figura global
Era el primer cop que Marin s'enfrontava a les urnes com a candidata, perquè es va convertir en primera ministra el 2019 després de la dimissió del socialdemòcrata Antti Rinne. Va ser aleshores quan va guanyar una fama global, perquè, amb 34 anys, va ser la cap de govern més jove del món. També era la primera dona a arribar al càrrec. Després va superar amb nota la gestió de la pandèmia de covid-19. I encara va fer més titulars globals amb la polèmica per les gravacions en què se la veia ballant de manera desimbolta en una festa privada amb amics, una actitud que ella va defensar i que la va convertir en model d'una nova generació de dones líders joves de l'esquerra. Tot i això, va ser durament criticada pels sectors conservadors i fins i tot va haver de sotmetre's a una prova de drogues l'any passat.
Entrada a l'OTAN
La seva gestió també ha estat marcada per haver encapçalat el gir històric que ha portat Finlàndia a demanar l'ingrés a l'OTAN a conseqüència de la invasió russa d'Ucraïna. Precisament avui el president turc, Recep Tayyip Erdogan, ha ratificat l'adhesió. Era l'últim dels aliats que havia de donar el seu vistiplau. Suècia, en canvi, continua vetada per Turquia, que li retreu el seu suport a la dissidència contra Erdogan, i per Hongria, que no accepta les crítiques d'Estocolm a les retallades democràtiques del govern de Viktor Orbán.
