Els sacerdots (i sacerdotesses) suecs que amenacen amb fer vaga

BarcelonaArriba el bon temps, i amb ell, la temporada alta de casaments, batejos i comunions. També a Suècia, sobre la qual els últims dies ha planat l'amenaça que les cerimònies religioses quedessin afectades per una circumstància històrica: una vaga del personal de l'Església luterana de Suècia, inclosos els clergues. Una part dels treballadors, sobretot personal administratiu i empleats dels cementiris i crematoris, van iniciar les aturades el 29 d'abril, després de mesos de bloqueig en les negociacions del nou conveni col·lectiu amb l'organització patronal de l'Església. El sindicat que engloba els sacerdots i les sacerdotesses va registrar també la seva convocatòria de vaga per a la setmana següent.

Finalment, però, dimarts passat les dues parts van arribar a un acord que posava fi a les aturades. Aquesta ha sigut la primera vegada que els treballadors de l'Església luterana de Suècia –la comunitat religiosa més gran del país, amb 5,7 milions de membres, un 55% de la població– han convocat una vaga. De fet, arribar a aquest extrem és molt poc habitual al país nòrdic, on l'any passat només es van registrar dues vagues, que van comportar la pèrdua d'onze dies de feina, segons l'Oficina Nacional de Mediació, l'organisme públic que arbitra en els conflictes laborals.

Els principals punts de conflicte eren les condicions d'acomiadament i les possibilitats de reciclatge professional, requisits als quals la direcció de l'Església estava disposada a accedir, però a canvi d'una reducció del termini de preavís per acomiadament i una revisió de les garanties salarials en cas de reassignació. Els sindicats argumentaven que la direcció pretenia "deteriorar les condicions" dels treballadors, mentre que la patronal considerava que la proposta dels sindicats era massa cara d'assumir.

Menys membres, menys ingressos

Oficialment separada de l'Estat des de l'any 2000, l'Església luterana de Suècia porta dècades experimentant una pèrdua de fidels, que aporten aproximadament el 65% del finançament a través d'un impost específic. Des dels anys 70, la institució ha perdut gairebé un milió i mig de membres, fet que té un impacte directe en la seva economia. Tot i així, l'any 2020 (l'últim amb dades oficials) va registrar un benefici de 2.400 milions de corones (uns 229 milions d'euros), gràcies sobretot al rendiment de la gestió d'actius financers (accions i bons), malgrat els elevats costos dels altres actius, com les esglésies i els cementiris. A més, compta amb els ingressos de l'impost d'enterrament, que paguen tots els residents a Suècia i que el 2020 va suposar un 24% de l'entrada de capital.

L'Església luterana de Suècia té uns 25.000 treballadors, en bona part encarregats de mantenir els cementiris. Unes 2.500 persones estan contractades com a músics i directors dels cors, i 2.000 més treballen com a assistents o educadors, en programes sobretot dirigits a infants i joves. La majoria d'empleats de l'Església luterana sueca són membres de diferents sindicats, que negocien els salaris, els horaris i altres condicions laborals. Suècia és un país amb un nivell de sindicalisme molt elevat: al voltant d'un 70% dels treballadors formen part d'alguna organització sindical.

Institució democràtica

La negociació de les condicions laborals de capellans i altres empleats és una part important de les tasques dels òrgans de direcció de l'Església, que s'escullen a través d'eleccions cada quatre anys, on poden votar tots els membres de la institució de més de 16 anys. Els feligresos poden triar els seus representants tant locals (parròquies) com regionals (diòcesis) i nacionals (assemblea general). Algunes de les llistes electorals estan vinculades directament a partits polítics tradicionals, com els socialdemòcrates, el Partit de Centre i els ultradretans Demòcrates de Suècia. Cada una posa l'èmfasi en qüestions diferents, com les escoles cristianes, el treball social o la ideologia.

Un dels temes a debat de les últimes eleccions, que es van celebrar el setembre passat, va ser, per exemple, l'objecció de consciència dels sacerdots. Malgrat que l'Església luterana de Suècia permet els matrimonis homosexuals des del 2009 –el mateix any en què es va aprovar la llei civil al Parlament–, els pastors no estan obligats a casar una parella gai si consideren que va en contra dels seus principis. El 2017, una candidatura progressista va presentar una moció a l'assemblea general de l'Església perquè els nous capellans estiguessin obligats a oficiar casaments de parelles del mateix sexe, una proposta que va ser rebutjada pels bisbes, que acaben tenint l'última paraula en qüestions de doctrina.

L'arquebisbessa de l'Església luterana de Suècia, Antje Jackelén, va dir en una entrevista l'any passat que aquesta obligació és "un requeriment impossible", malgrat que va remarcar que les parròquies tenen la responsabilitat d'assegurar que totes les parelles amb dret al matrimoni puguin casar-se. Ella mateixa és defensora del matrimoni homosexual.

Jackelén també visualitza la igualtat pel que fa al gènere. Casada, amb dos fills i diversos nets, va ser escollida el 2014 per ocupar el càrrec més important de la institució. Fins llavors era bisbessa de Lund i es va convertir en la primera dona arquebisbe del país escandinau. Amb tot, va treure ferro d'aquesta circumstància i va fer èmfasi en el fet que a Suècia hi ha pastores de l'Església des dels anys 60. Va ser justament el 1960 quan es va ordenar la primera sacerdotessa, després que el Parlament suec hi donés llum verda i al fer-ho tanqués quatre dècades de lluita. Ara, 60 anys més tard, la institució ha assolit la igualtat. Segons dades de la patronal, el 2020 hi havia un 50,1% de dones i un 49,9% d'homes entre el clergat suec. Tot i això, segueixen havent-hi ombres: la desigualtat es manté en posicions més elevades –malgrat que el càrrec més alt l'ocupi una dona– i hi ha càrrecs, com el de diaca, que segueixen dominats majoritàriament pels homes.