Com s'ha d'actuar en cas de guerra? Els països nòrdics es preparen davant l'amenaça russa
Suècia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca llancen campanyes per conscienciar que cal estar preparats per a emergències greus
Barcelona"Els nivells d'amenaça militar estan augmentant. Hem d'estar preparats per al pitjor dels casos: un atac armat a Suècia". Amb aquesta contundència arrenca el fullet que a partir d'aquest dilluns rebran totes les llars sueques, amb recomanacions sobre com preparar-se per a un eventual atac militar o algun altre tipus d'emergència greu. L’Autoritat de Protecció Civil i Emergències (MSB en les sigles en suec) ha actualitzat el fullet informatiu que ja va enviar fa sis anys a totes les cases del país. Durant aquest temps, s'han produït canvis molt notables referents a la seguretat de Suècia: l'amenaça russa s'ha intensificat amb la guerra a Ucraïna i Suècia ha reforçat el seu sistema de defensa amb l'ingrés a l'OTAN.
La guia, amb el títol Si la crisi o la guerra arriben, recorda algunes nocions bàsiques d’autoprotecció en cas d’emergència. Aquest document té l’origen a la Segona Guerra Mundial, conflicte en què Suècia es va mantenir neutral, i va ser reeditat durant la Guerra Freda. Tres dècades més tard, el 2018, el govern suec va decidir adaptar-lo i fer-lo arribar a tota la població arran de l’augment de la tensió al Bàltic a causa de les maniobres militars russes i l'annexió de Crimea i la guerra al Donbàs del 2014. Aquell any, el país escandinau també va decidir recuperar el servei militar, tot i que no és obligatori per a tots els joves, sinó només per a una part.
A part de la defensa professional amb les forces armades, Suècia es basa en un sistema de seguretat conegut com a defensa total, que confia també en la defensa civil, és a dir, confia que tots els ciutadans contribuiran a protegir l'estat i el funcionament dels serveis públics en cas de crisi. "En temps de guerra, tots hem de contribuir a la resiliència de Suècia", subratlla el fullet, que afegeix: "Si Suècia és atacada, mai ens rendirem. Qualsevol suggeriment del contrari és fals".
La guia subratlla que la guerra és "la principal amenaça per a la llibertat" del país, però deixa clar que hi ha moltes altres amenaces per a les quals cal estar preparat, com els ciberatacs, les campanyes de desinformació, el terrorisme i els sabotatges. També cita altres riscos greus com esdeveniments meteorològics extrems, patògens perillosos, interrupcions importants en sistemes informàtics i el crim organitzat.
La guia apunta que, en cas que passi un incident greu, l'ajuda de les autoritats s'ha de focalitzar en les persones més vulnerables. "Això significa que la majoria de nosaltres hem de ser capaços de gestionar-nos pel nostre compte durant almenys una setmana", indica. Aporta una llista de productes que tothom hauria de tenir a casa en un kit d'emergència, com una ràdio per estar informat, piles, medicines i aliments rics en energia i que es puguin emmagatzemar a temperatura ambient. També detalla el significat de les diferents sirenes d'alarma, com protegir-se en cas d'atac aeri, quins productes cal tenir a punt en cas d'evacuació i com trobar quin és el refugi més proper.
Suècia, juntament amb Finlàndia, figura entre els països més ben protegits davant d'un eventual atac nuclear, amb una àmplia xarxa de búnquers, ben senyalitzats i de fàcil accés per a la població, que estan destinats a protegir les persones d'atacs militars, radiacions i altres substàncies tòxiques. A diferència de la majoria de països europeus, Finlàndia ha mantingut el seu focus en la defensa durant les últimes dècades, conscient de l'amenaça de Rússia, país amb el qual comparteix 1.300 quilòmetres de frontera.
El fullet també dona consells bàsics sobre com aturar una hemorràgia i com actuar en cas d'un atac terrorista o de fenòmens meteorològics extrems com inundacions, incendis forestals i onades de calor, "cada vegada més comunes".
Campanyes als altres nòrdics
Suècia no està sola en aquest esforç d'inculcar a la població la necessitat d'estar preparats en cas de guerra o altres crisis. Les autoritats noruegues també han enviat un fullet a les llars amb els consells per actuar en cas d'emergència i ser autosuficients també durant una setmana.
Finlàndia també acaba de publicar una guia, en aquest cas digital, amb instruccions i recomanacions. "La preparació és una habilitat cívica en l'actual situació mundial. Quan la gent sap com actuar en situacions d'emergència, la resiliència de la societat davant les crisis està ben fonamentada", ha afirmat en un comunicat el director general dels serveis de rescat del govern, Kimmo Kohvakka.
Segons aquesta guia, una de les claus és que totes les llars tinguin prou reserves de productes essencials per subsistir almenys durant tres dies. Segons una enquesta elaborada recentment pel ministeri de l'Interior, al voltant del 58% dels finlandesos compleix aquesta recomanació i té emmagatzemats subministraments d'emergència.
Dinamarca també va publicar fa poques setmanes una guia digital, en què també fa èmfasi en el fet que tothom ha de poder ser autosuficient durant tres dies: "Si pots gestionar-te pel teu compte durant tres dies en cas de crisi, les autoritats poden centrar-se a estabilitzar la situació i ajudar allà on la necessitat sigui més gran".