Rússia intenta revertir la modesta invasió ucraïnesa de Kursk en guanys militars
Dues setmanes després de l'operació sorpresa de Kíiv, el Kremlin ha estabilitzat el front i ha aturat l'avenç
BerlínDues setmanes després de la incursió sorpresa d'Ucraïna a Rússia, les forces del Kremlin han frenat l'avanç de l'enemic, consolidant la línia del front a la regió de Kursk, i preparant la següent fase d'una batalla de grans repercussions polítiques per a les dues parts. El president rus, Vladímir Putin, va prometre una resposta decisiva a la primera invasió de territori rus des de la Segona Guerra Mundial. Però fins ara, el contraatac s'ha centrat a contenir l'avenç en lloc de revertir-lo. Això ha plantejat la qüestió de fins a quin punt l'exèrcit rus, esgotat, està disposat a arriscar-se per expulsar els invasors, o si és capaç de fer-ho.
La inesperada invasió de Kursk ha posat al descobert els fracassos continus d'intel·ligència de l'exèrcit rus, així com la manca de reserves preparades per al combat en una guerra que es lluita al llarg d'un front de 1.200 quilòmetres. Els ràpids avenços d'Ucraïna també han trastocat la percepció global de la marxa lenta però imparable de Rússia cap a la victòria en una guerra de desgast.
Però des de la perspectiva russa, la jugada de Kíiv també ha creat una oportunitat perquè el Kremlin acceleri l'esgotament de les limitades forces d'Ucraïna, faci avenços en altres zones del front i converteixi una victòria política a curt termini per al president Zelenski en una potencial derrota estratègica, almenys segons analistes militars russos. Després de ser inicialment considerada una brillant maniobra militar, l'operació podria acabar en una trampa per a l'exèrcit ucraïnès, indiquen aquests analistes.
Avantatge rus… en teoria
"La invasió de Kursk només ha ampliat i prolongat una guerra de desgast, en la qual Rússia gaudeix d'un avantatge de recursos", diu Vasili Kaixin, un politòleg de l'Escola Superior d'Economia estatal de Moscou, que estudia l'impacte de la guerra de Rússia. Així i tot, la batalla a les regions frontereres de Rússia encara està en les fases inicials, i Ucraïna podria encara comprometre noves reserves importants o dur a terme un altre atac inesperat que alteri el càlcul militar i polític de l'operació.
Segons els analistes consultats, entre les opcions dels generals russos hi ha la possibilitat d'intentar reunir una nova força aclaparadora per aixafar el cap de pont d’Ucraïna a Kursk, o utilitzar el seu avantatge en aviació i artilleria per colpejar gradualment els defensors fins que es retirin. Però les dues estratègies podrien trigar setmanes, o fins i tot mesos, a completar-se, i tindrien un cost en altres àrees del front, cosa que reflecteix la realitat d'una guerra en què cap de les dues parts té prou recursos per tombar l'altra. El mateix Putin –que ha de trobar un equilibri entre el cost polític de perdre territori rus i el d'anunciar una nova ronda de mobilització de civils– ha donat poques pistes sobre la futura estratègia.
El 6 d'agost, unitats ucraïneses no detectades van apartar els reclutes russos, mal equipats i sense experiència, que havien estat enviats a vigilar aquella secció del front i van avançar desenes de quilòmetres en territori rus. Fins i tot els partidaris de la guerra del Kremlin han reconegut que l'atac ucraïnès va agafar les forces russes desprevingudes. Però alguns analistes creuen que el comandament rus no va destinar forces significatives a aquesta zona fronterera perquè no tenia un valor militar evident. "El cop va impactar en el buit", va dir Dmitri Kuznets, un especialista del mitjà de comunicació rus Meduza, que opera des de Letònia per evitar la censura del Kremlin.
Després d'una setmana de combats, Ucraïna va afirmar que controlava gairebé 650 quilòmetres quadrats de territori rus i que havia capturat centenars de presoners. Però a mesura que les línies de subministrament d'Ucraïna es van tensar i Rússia va portar reforços, l'avenç va disminuir significativament la segona setmana. I ara Rússia ha concentrat prou forces a Kursk per aturar els invasors en el mateix tipus de guerra de posicions que s'ha establert en altres zones del front.
Alentiment de l'ofensiva
Per contrarestar la incursió, el comandament rus ha comptat amb una combinació de reclutes, voluntaris de noves unitats que s'estaven formant a la rereguarda en el moment de l'atac, i unitats experimentades seleccionades de seccions relativament tranquil·les del front a Ucraïna, segons Kuznets. Per exemple, els Marines del Mar Negre de Rússia han estat traslladats a Kursk des de Kherson (Ucraïna), on el front és a la riba del riu Dnipró, molt difícil de travessar. Altres parts de la força de reacció inicial de Kursk han arribat des de Zaporíjia i Khàrkiv, amb uns fronts que amb prou feines s'han mogut en setmanes.
Amb l'estabilització del front a Kursk, el comandament rus està creant una nova força d'atac per a una eventual contraofensiva. Dmitri Kuznets considera que tot i que Putin té temps per planificar la resposta, no pot permetre que el territori rus quedi en mans de l'enemic indefinidament sense arriscar-se a una reacció nacionalista. I les autoritats regionals han reconegut indirectament que la lluita per expulsar els ucraïnesos pot durar setmanes o mesos.
En tot cas, "si Ucraïna esperava que el xoc de l'atac fes que els russos perdessin la fe en les perspectives de la guerra, això no està passant", ha comentat al NYT el politòleg Vasili Kaixin. "Molt probablement, això conduirà a la ira i a l'acceptació que la guerra era inevitable". I des de la invasió de Kursk, les forces russes han accelerat l'avenç cap al bastió estratègic de Pokrovsk, a Donetsk. En els últims dies, també han fet avenços en altres zones de l'est d'Ucraïna, on s'han lliurat les batalles més brutals de la guerra.
L'impacte a llarg termini de la invasió de Kursk encara és incert, però una cosa és segura: ha ampliat el front uns 60 quilòmetres més, i això obliga les dues parts a estirar encara més les seves forces limitades. En última instància, l'expansió de la guerra a noves àrees pot afavorir el bàndol amb més recursos. I aquest bàndol continua sent Rússia.