IstanbulQuan desenes d'ecologistes de l'Azerbaidjan van ocupar el corredor de Lachin el desembre del 2022, els militars russos s'ho miraven. Els manifestants denunciaven, amb poca cara d'ambientalistes i sota l'ombra de la bandera àzeri, una suposada explotació il·legal de minerals a l'Alt Karabakh, el disputat enclavament del Caucas poblat majoritàriament per armenis. La protesta va degenerar en la presència de forces militars de Bakú per “defensar la integritat dels ciutadans de l'Azerbaidjan” en un territori, Lachin, sota el seu control.
Inscriu-te a la newsletter Trump ha evolucionatEl que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi
Mesos més tard continuen allà. Al principi hi deixaven entrar els camions d'ajuda humanitària que enviava Armènia, però després els controls es van fer més exhaustius, davant l'acusació que Erevan estava utilitzant el corredor amb “finalitats militars”. “Han abusat de Lachin en els darrers tres anys, hi passaven armes i mines”, explicava a l'ARA l'assessor presidencial, Hikmet Haciyev. Al juny, la situació va empitjorar substancialment perquè ja no permetien el pas de productes de primera necessitat. I a l'agost va tocar fons.
Els informes sobre el bloqueig de Lachin s'acumulaven als despatxos de les organitzacions de drets humans i la paraula genocidi començava a ressonar. I mentre la fam es presentava a l'Alt Karabakh, el Kremlin –amb 2.000 efectius a la zona– no piulava. Els mateixos informes es feien la mateixa pregunta: per què Rússia no exerceix un paper de mediador efectiu?
Silenci còmplice de Rússia
La relació entre Erevan i Moscou és avui una caricatura, comparada amb el que havia estat. Quan l'establishment armeni va caure el 2018 i Nikol Pashinyan, l'actual primer ministre, va arribar al poder onejant la bandera de l'anticorrupció, el Kremlin va perdre el seu interlocutor de confiança. De fet, un dels primers desacords entre Rússia i el nou govern d'Armènia es va expressar en públic i està relacionat amb les causes penals contra l'expresident d'Armènia, Robert Kotxarian.
El mateix ministre d'Afers Estrangers rus, Serguei Lavrov, va expressar la seva disconformitat amb les investigacions argumentant que infringien la promesa del nou govern de no perseguir antics funcionaris. Al retret també s'hi va sumar el president rus, Vladímir Putin. I si les relacions personals eren dolentes, la mala maror també va saltar a l'àmbit diplomàtic. Un dels esdeveniments clau se centra, segons els analistes, en la guerra d'Ucraïna: Armènia ha donat suport a Volodímir Zelenski i això no ha agradat gens a les altes esferes moscovites. A més, el seu Parlament està a punt de ratificar l'Acord de Roma, amb el qual hauria d'arrestar Putin en cas que posi un peu en territori armeni en compliment de l'ordre d'arrest emesa pel Tribunal Penal Internacional.
Maniobres militars amb els EUA
I quan el garant del teu estat és Rússia, tampoc són ben vistos els exercicis militars amb l'enemic: la missió Eagle Partner, de deu dies de durada, va començar aquesta setmana i implica 85 soldats dels Estats Units i 175 d'armenis, amb l'objectiu de preparar els militars caucasians per participar en missions internacionals de pau. Per això del silenci còmplice s'ha passat a les paraules enverinades de l'expresident Dmitri Medvédev: "Això passa per ajudar Ucraïna i parlar amb l'OTAN, endevina quin destí li espera [a Pashinyan]", deia l'ex màxim mandatari al seu canal de Telegram.
També s'hi va referir la responsable de la propaganda russa i directora de la televisió Russia Today, Margarita Simonian, que va dir que "tot i que Pashinyan exigeix que les forces de pau russes protegeixin l'Alt Karabakh, hauria d'esperar l'ajuda de l'OTAN". El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va arribar a justificar que l'Azerbaidjan actuava “en favor del seu territori”. Potser per això el cap del comitè de defensa del Parlament rus, Andrei Kartapolov, deixava anar: “Mentre els nostres efectius no se sentin amenaçats, no poden fer ús de les armes”.
Nikol Pashinyan, que va arribar al poder gràcies a una revolució popular, també pot ser-ne expulsat per una altra. Per als armenis, perdre l'Alt Karabakh n'és un motiu. Aquest dimecres, milers de persones es van manifestar a Erevan per protestar per la inacció de les autoritats armènies. Per això, d'unes paraules tan enverinades com clarificadores per part del Kremlin, se'n deriva la pregunta següent: a Moscou li és útil tenir un dirigent com Pashinyan a Armènia? Perquè Rússia, tot i evacuar desenes de ciutadans de l'Alt Karabakh cap a la seva base a Stepanakert, no ha fet ús del seu poder mediador per impedir que el territori armeni caigui.
Diàleg entre combats
Els representants del Nagorno Karabakh i de l'Azerbaidjan ja estan immersos en les negociacions per arribar a una rendició definitiva de l'Alt Karabakh, en una primera trobada que ha tingut lloc a la ciutat d'Yevlah, a l'Azerbaidjan. Tot i que aquest dijous encara no havien aconseguit un acord concret, han expressat la seva determinació a continuar el diàleg en àmbits com la "reintegració" i el lliurament d'armes.
De fet, mentre es desenvolupaven les converses, els enfrontaments continuaven als suburbis d'Stepanakert, malgrat l'alto el foc vigent. Les forces àzeris trobaven resistència per part de l'exèrcit de l'autoproclamada Artsakh, on alguns grups es neguen a capitular. Quant a la població, uns es refugien als soterranis, mentre que d'altres busquen protecció a l'aeroport de la capital, on es troba la presència de les forces russes.