L'escalada a Ucraïna fa témer que la guerra entri en una nova fase

BarcelonaEl govern de Kíiv acusa Rússia d'haver llançat aquest dijous per primer cop un míssil balístic intercontinental sobre Ucraïna, en concret sobre la ciutat de Dnipró, al centre del país. Ho ha anunciat la força aèria de Kíiv, que diu que el llançament s'hauria fet des de la regió russa d'Astracan, a prop del mar Caspi. Tot i així, algunes fonts occidentals deien a diversos mitjans nord-americans que no havia estat un míssil intercontinental (ICBM, per les sigles en anglès) sinó simplement un míssil balístic. Els intercontinentals també són balístics, però són coets que arriben molt més lluny i a més velocitat, i que "estan pensats per a càrregues nuclears, tot i que també es poden fer servir amb càrrega convencional", explica l'analista militar Pol Molas.

Analistes militars de la Revista Ejércitos puntualitzava a les xarxes que el més probable és que fos un míssil RS-26 Rubezh, i d'aquí pot venir la confusió: és un míssil que tècnicament no seria intercontinental sinó d'abast mitjà, però que està classificat com a intercontinental en el Tractat de Forces Nuclears d'Abast Mitjà. El seu abast, segons aquestes mateixes fonts, pot arribar a ser intercontinental si va poc carregat, "però amb una ogiva pesant o amb diverses ogives no passa dels 5.000-5.500 kilòmetres de distància". Per poder ser considerat míssil intercontinental ha de superar els 5.500 quilòmetres. Els vídeos que han transcendit a les xarxes de l'atac a Dnipró mostren diverses ogives caient.

Si es confirma l'anunci d'Ucraïna, seria la primera vegada que Rússia utilitza un míssil d'aquest tipus en tota la guerra, just en un moment d'escalada militar en què Ucraïna ha començat a llançar míssils nord-americans i britànics (de fins a 300 quilòmetres d'abast) sobre territori rus. Per això, el moviment rus s'interpretaria com un avís, una forma de mostrar les seves capacitats nuclears sense fer-les servir. "Els míssils intercontinentals no es fabriquen d'un dia per l'altre i, per tant, fer-los servir amb càrrega convencional no és una estratègia intel·ligent, perquè a mesura que els gastes es redueix el teu arsenal i la teva capacitat de dissuasió nuclear", apunta Molas, director de la Societat d'Estudis Militars. Aquests míssils tan potents, de fet, tenen un rang d'error de 120 metres a l'hora de colpejar l'objectiu, i això és molt quan es tracta d'una càrrega convencional.

Igual que han fet en els últims dies experts i representants polítics de diversos àmbits, Molas també treu ferro a l'amenaça nuclear russa i creu que el canvi de doctrina anunciat aquesta setmana pel president rus, Vladímir Putin, és només retòrica. "En termes de l'amenaça nuclear estem en el mateix punt que des de l'inici de la guerra: Moscou sap que qualsevol atac nuclear rebrà una resposta per part dels Estats Units, fos qui fos el president no podrien no respondre-hi, i encara que ho fessin amb armes convencionals, Rússia té les de perdre", apunta l'analista.

"Cap comentari" des de Rússia

Aquest mateix matí, el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, que va rebutjar fer cap comentari sobre el possible míssil intercontinental, va voler remarcar que, malgrat el recent canvi de doctrina, "Rússia pren una posició responsable pel que fa a fer els màxims esforços per evitar aquest conflicte [nuclear]". "Esperem que altres països també prenguin la mateixa posició responsable i no es comprometin en accions provocadores", ha afegit. També han transcendit unes imatges de la portaveu del ministeri de Defensa rus, que durant una roda de premsa rep una trucada que es pot sentir a través dels micròfons, en la qual li donen l'ordre de no fer "cap comentari" sobre el suposat míssil intercontinental.

L'atac rus sobre Dnipró ha colpejat empreses i infraestructures crítiques d'aquesta ciutat de la zona centreoriental d'Ucraïna. La ciutat està acostumada al so de les sirenes, que han tornat a sonar abans de les 5 del matí d'aquest dijous en una alerta que s'ha allargat més de tres hores, segons el corresponsal de la BBC. Les explosions s'han sentit en una zona industrial propera al centre de la ciutat. En el mateix atac, les defenses aèries d'Ucraïna asseguren que han abatut sis míssils de creuer Kh-101.

L'atac arriba després que Ucraïna utilitzés míssils nord-americans i britànics per atacar objectius dins de Rússia aquesta mateixa setmana, cosa que Moscou havia advertit durant mesos que seria interpretat com una escalada important. Aquest mateix dijous, la força de defensa aèria russa ha abatut dos míssils Storm Shadow britànics llançats per Ucraïna sobre el seu territori, segons informa l'agència Interfax. Aquests tipus de míssils es llancen des d'avions a una distància d'uns 250 quilòmetres de l'objectiu, els coets volen per sota dels radars i fan servir un GPS i una càmera ubicada a la punta per localitzar el blanc i colpejar-lo.

El permís dels Estats Units i el Regne Unit per fer servir aquestes armes en territori rus, que ha desembocat en la renovada amenaça nuclear des del Kremlin, ha estat també un canvi significatiu en la guerra. Aquesta nova capacitat "posa en risc tots els aeròdroms russos i especialment els helicòpters, que tenen menys autonomia, i en previsió d'això Rússia ja ha anat traslladant els seus caces cap a aeròdroms més allunyats, però això fa que per volar fins a Ucraïna necessitin més combustible i es redueixi la seva càrrega de munició", explica Molas.

Alhora, Rússia assegura que ha aconseguit fer caure Dalne, una localitat en el front de l'est d'Ucraïna, on l'exèrcit del Kremlin ha anat conquerint territori de forma lenta però constant en els últims mesos. Aquesta nova captura suposa un petit avenç en l'intent rus de conquerir tota la província ucraïnesa de Donetsk, un dels seus tres principals objectius militars actuals a Ucraïna, juntament amb els d'avançar a Khàrkiv i acabar de conquerir tot Luhansk. Amb l'arribada de Donald Trump a la Casa Blanca al gener, que podria forçar una negociació, Rússia s'afanya a guanyar tot el territori possible per si el nou president nord-americà obliga Kíiv a cedir el territori que ja està en mans de Rússia a canvi de posar fi a la guerra.