Biden autoritza Ucraïna a llançar míssils de llarg abast contra territori rus

BarcelonaRússia ha intensificat aquest diumenge a la matinada els bombardejos aeris contra Ucraïna i ha llançat un atac "massiu" amb 120 míssils i 90 drons contra la infraestructura energètica del país. Uns atacs que han deixat almenys set morts i instal·lacions elèctriques malmeses a les portes de l’hivern. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ho ha descrit com “un atac massiu combinat a totes les regions d’Ucraïna”, amb diferents tipus de drons, però sobretot del model Shahed de fabricació iraniana, i míssils de creuer, balístics i aeris. Hores després, Zelenski ha rebut una notícia que feia mesos que esperava: el president dels Estats Units, Joe Biden, ha autoritzat, finalment, l'exèrcit ucraïnès a utilitzar els míssils de llarg abast de fabricació estatunidenca per atacar territori rus.

Segons informen diversos mitjans citant fonts oficials de Washington, Biden, a qui li queden dos mesos en el càrrec, ha aixecat la prohibició i ha donat llum verda a Kíiv perquè faci el primer llançament amb aquests projectils en els pròxims dies. Segons el New York Times, és probable que s'utilitzin contra les tropes russes i nord-coreanes que es preparen per recuperar el territori de la regió russa de Kursk ocupat per tropes ucraïneses des de l'estiu.

Aquests projectils, coneguts com a ATCAMS per les seves sigles en anglès, tenen un abast de més de 300 quilòmetres. L'exèrcit ucraïnès va rebre aquests míssils fa mesos, però amb la condició que només podien fer-los servir contra objectius dins del seu territori o, com a màxim, pocs quilòmetres més enllà de la frontera. Zelenski ha pressionat insistentment el seu principal aliat per poder llançar-los més endins en territori rus i, de fet, aquest és un dels punts destacats del seu "pla de la victòria".

Fins ara, però, Biden i altres aliats s'hi havien mostrat reticents pel risc que aquest moviment provoqui represàlies de Moscou contra els Estats Units. Fa dos mesos, Vladímir Putin va avisar Washington i Londres que donar aquest permís a Kíiv "significaria la participació directa de països de l'OTAN en la guerra d'Ucraïna", i que davant d'això Rússia prendria les "decisions corresponents". 

Bombardejos massius a tota Ucraïna

Segons mitjans nord-americans, aquesta decisió de Biden respon sobretot a l'aliança militar entre Rússia i Corea del Nord i a la concentració de tropes per a una ofensiva a Kursk. Però l'anunci ha arribat també després del primer atac aeri a gran escala de Rússia des de l'estiu, que ha fet que s'intensifiquessin les veus que demanen més suport militar per a Kíiv.

Els sistemes de defensa aèria ucraïnesos han pogut abatre 102 míssils i 42 drons, però s'han produït danys en algunes instal·lacions pels impactes dels projectils que no s'han pogut interceptar i per la caiguda de fragments dels aparells i de coets abatuts.

El ministre d'Exteriors ucraïnès, Andrii Sibiha, ha afirmat que es tracta d'"un dels atacs aeris més importants" de Rússia contra Ucraïna. L'última vegada que Moscou va recórrer a aquesta tàctica va ser el 26 d'agost, quan va llançar també més de 200 drons i míssils contra objectius a tot el país. Els bombardejos han fet que s'hagin repetit imatges que feia mesos que no es veien, sobretot a la capital, amb els veïns havent-se de refugiar a les estacions de metro.

"Drons i míssils contra ciutats pacífiques, civils que dormien, infraestructures crítiques. Aquesta és la veritable resposta del criminal de guerra Putin a tots aquells que l'han trucat i visitat recentment", ha escrit a X Sibiha. Una crítica, sobretot, adreçada al canceller alemany, Olaf Scholz, que divendres va parlar per telèfon amb Vladímir Putin i es va convertir en el primer líder occidental en fer-ho des de fa dos anys, en un moment en què es comencen a intuir certs moviments per preparar el terreny per a una eventual taula de negociació.

En la mateixa línia s'ha expressat el primer ministre de Polònia, Donald Tusk: "L'atac d'aquesta nit, un dels més importants a la guerra, demostra que la diplomàcia telefònica no pot substituir el suport real de tots els països occidentals a Ucraïna". I més tard també ha parlat el president francès, Emmanuel Macron, que ha considerat que el bombardeig massiu evidencia que "Putin no vol la pau". "Hem de continuar ajudant Ucraïna a defensar-se", ha afegit.

El ministeri de Defensa rus ha confirmat l'atac i ha assegurat que han atacat aeròdroms militars i instal·lacions de producció de gas i energia utilitzades per al subministrament de les empreses del complex militar-industrial d'Ucraïna. En un comunicat, afegeix que les forces russes també han atacat un magatzem de vehicles aeris no tripulats i concentracions de tropes ucraïneses en 144 punts del país.

Alerta a Polònia

Governadors de diverses regions de tot el territori ucraïnès han informat de danys en infraestructures energètiques i s'han reportat almenys set morts. La companyia ferroviària estatal ha informat que un atac aeri contra una terminal ferroviària a la regió de Dnipró ha provocat la mort de dos treballadors i n'ha deixat tres de ferits. A Mikolaiv, al sud, un atac amb drons també ha deixat dos morts i sis ferits, entre ells dos infants, segons Zelenski. A Odessa, també al sud, han mort dues persones més, i una altra a la regió de Lviv, a tocar de la frontera de Polònia.

De fet, la proximitat dels drons i míssils amb Polònia ha fet que aquest país de la UE i l'OTAN s'hagi posat en alerta i hagi mobilitzat avions militars com a precaució. El primer ministre adjunt de Moldàvia, Mihai Popsoi, per la seva banda, ha informat que míssils i drons russos han violat el seu espai aeri durant l'atac.

Subministrament elèctric interromput

També hi ha zones del país que s'han quedat sense subministrament elèctric, i l'operadora estatal, Ukrenergo, ha avisat que totes les regions experimentaran restriccions durant aquest dilluns per poder reparar els desperfectes.

Els bombardejos "han danyat greument" l'equipament de les centrals tèrmiques del proveïdor privat més gran del país, DTEK, segons ha informat la companyia. DTEK ha detallat que es tracta del vuitè atac a gran escala contra les centrals de l'empresa aquest any i que des de l'inici de la invasió russa, les seves instal·lacions han patit bombardejos més de 190 vegades. "Aquests atacs subratllen, un altre cop, la necessitat d'Ucraïna de (rebre) més sistemes de defensa aèria per part dels nostres aliats", ha argumentat el conseller delegat de DTEK, Maxim Timchenko.

Moscou va començar els atacs massius a infraestructures energètiques l'octubre del 2022, vuit mesos després de llançar la gran ofensiva contra el país veí, amb l'objectiu de colpejar la rereguarda, i ha mantingut l'estratègia des de llavors. El d'aquest diumenge és un dels bombardejos aeris més intensos dels últims mesos contra Ucraïna, que també pateix l'avenç, tot i que lent, de les tropes russes a l'est del país i es prepara per a una potencial ofensiva russa a la zona de Zaporíjia, al sud.